 |
 |
|
|
|
| Fòrum de debat | Núm. 24 - octubre 1999 | ||
 |
|||
Editorial
Conspiració contra el risc
El risc és consubstancial a la vida.
Malgrat aquesta evidència, des dels inicis de la societat industrial
dediquem esforços i més esforços a conspirar contra
el risc. Desitjaríem eliminar-lo de les nostres vides; viure segurs.
Batalla perduda.
De fet, aquesta conspiració va
començar fa segles. A Catalunya inventàrem la Taula
de Canvi, precedent local de les modernes companyies d’assegurances. Aquestes
organitzacions, segons afirma el sociòleg Salvador Giner en l’entrevista
d’aquest número de Medi Ambient. Tecnologia i cultura, són
les més representatives de la modernitat. No li falta raó.
Més tard —finalitzada la Segona Guerra Mundial— Europa, amb el permís
d’Estats Units, va dissenyar l’Estat del benestar. Els americans tenien
por del comunisme. Ara, diuen, s’ha de repensar. Ja no s’aguanta econòmicament.
Assegurances —les últimes són
les que cobreixen els danys ambientals—, cotxes més segurs, treballs
per a tota la vida, plans de jubilació, seguretat social... La conspiració
continua. Gran paradoxa: volem eliminar el risc i, en canvi, creix dia
a dia. I és que el risc és un concepte complex. Com afirma
el sociòleg de la Universitat Autònoma de Bellatera, Josep
Espluga, "les conseqüències reals dels riscos vénen
sempre introduïdes per interpretacions socials i estan sempre lligades
a valors i interessos de grup". A les societats pobres, allà on
es passa gana, la percepció del risc és radicalment diferent
a les societats amb les necessitats bàsiques cobertes.
La percepció del risc creix a pas
de gegant a les societats riques. Accidents de trànsit —amb un gran
nombre de morts, sobretot els caps de setmana—, aliments transgènics,
crisis ecològiques globals... Aquest número de la revista
Medi Ambient. Tecnologia i cultura l’hem volgut dedicar a analitzar, des
d’una perspectiva crítica, la societat del risc.
Narcís Mir, enginyer industrial
i economista, dibuixa els perfils de la societat del risc i argumenta la
seva importància creixent. Josep Espluga, professor de sociologia
ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona, aborda les diferents
aproximacions al concepte de risc i en dóna una visió crítica.
Funtowicz i Ravetz aprofundeixen en el concepte de complexitat i argumenten
que la ciència hegemònica necessita de la ciència
postnormal per reflexionar sobre els reptes ambientals d’avui. José
Luis de las Heras, responsable del Pool de Riesgos Ambientales ofereix
la perspectiva de les companyies d’assegurances. Una entrevista amb
Salvador Giner i les seccions habituals de normativa, escrita per Ignasi
Doñate, i actualitat completen aquest número.
Un conjunt d’articles que ajuden a entendre
que cal acceptar un cert risc. Perquè la vida és risc i incertesa.
Avui més que mai.
Lluís Reales
Director de «Medi Ambient. Tecnologia
i Cultura»
| Fòrum de debat | ||
|
||
