 |
 |
|
|
|
| Fòrum de debat | Núm. 24 - octubre 1999 | ||
 |
|||
Actualitat
I Congrés
de Riscos Naturals
•••••••••••
L’entorn natural ha deixat de ser font
de recursos i base de la pròpia existència per esdevenir
un espai d’oci... Com a conseqüència d’aquestes activitats
[de lleure] s’està produint un clar augment de l’accidentabilitat:
esports d’aventura practicats de manera incontrolada, intoxicacions per
bolets, picades, acampades en zones de risc...». Amb aquestes paraules
expressaven els organitzadors del 1r Congrés de Riscos Naturals,
celebrat el maig passat a Sant Celoni, la necessitat d’un encontre que
reflexionés sobre l’augment dels riscos (per a les persones i per
al medi) que s’associen als nous usos del que s’acostuma a denominar medi
natural.
La Universitat Autònoma de Barcelona, a través del Centre d’Estudis Ambientals, l’Ajuntament de Sant Celoni i l’Hospital de Sant Celoni van ser els organitzadors d’aquest encontre, que va tenir lloc els dies 7 i 8 de maig sota el títol «Riscos naturals. Gestió i prevenció de les incidències ambientals sobre la salut i les activitats humanes». El Congrés, el primer dedicat específicament als riscos naturals que se celebra al nostre país, va estar dirigit per Teresa Romanillos (Hospital de Sant Celoni) i Martí Boada (Universitat Autònoma de Barcelona). Diverses entitats van recolzar la iniciativa: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Vallès Oriental, CESPA i laboratoris Almirall Prodesfarma.
Els nous reptes del nostre estil de vida
L’estil de vida contemporani, l’activitat del qual es concentra entorn dels centres urbans, comporta una nova relació entre l’ésser humà i allò que s’identifica com a Natura, que és l’entorn poc artificialitzat. Aquest medi natural es defineix en contraposició al que constitueix el medi quotidià —un ambient urbà poc confortable— i esdevé el destí de la fugida, d’aquella escapada necessària de cap de setmana o de vacances per fer més suportable la vida al nucli de la ciutat. Aquesta utilització del medi natural es basa en la implantació d’una sèrie de pautes de comportament i de consum que fins ara li eren alienes com, per exemple, la intensificació del turisme rural i el consegüent increment de la freqüentació dels boscos.
No cal dir que aquesta mena d’invasió urbanita i de revalorització del món rural ha tingut i té efectes positius clars en les economies locals, en general força deprimides. El perill prové del desequilibri que es desprèn d’una explotació massa intensiva, i que pot desembocar en la destrucció del principal recurs que tenen aquestes comunitats: el paisatge i la tranquil·litat. D’aquesta manera, i paradoxalment, les formes contemporànies de recuperar la natura i aproximar-se al coneixement de l’entorn han vingut acompanyades d’un perill real de degradació paisatgística, d’una banda, i, de l’altra, de l’accentuació dels riscos que, en lloc d’afectar directament al medi, afecten aquells que en gaudeixen: el nombre creixent de visitants augmenta les probabilitats de patir un accident.
Per exemple, del 1970 ençà els accidents que se'n podrien dir tradicionals han disminuït a la zona del Montseny (accidents en tasques forestals i agrícoles o en pedreres), però han augmentat els sinistres lligats al trànsit rodat i als nous usos lúdics d’aquesta àrea muntanyosa. Aquestes són les principals conclusions de l’estudi sobre riscos globals i mortalitat associada al Massís del Montseny que el biòleg Martí Boada va presentar en el si del Congrés de Riscos Naturals.
D’altra banda, i segons les dades aportades pel geògraf David Saurí, les allaus de neu han causat unes 40 víctimes mortals al Pirineu de l’Estat espanyol a la darrera dècada, mentre que fins fa ben poc era un risc ignorat a causa de la poca incidència social que tenia. Què vol dir això? Han esdevingut els fenòmens naturals cada cop més severs? La resposta és un no contundent perquè, en paraules de Saurí, «tots els experts coincideixen en el fet que el que ha augmentat no és el factor perillositat, sinó la vulnerabilitat social i territorial», és a dir, s’han augmentat tant el nombre de gent que es troba exposada als efectes d’una catàstrofe natural com les situacions de risc (camps de conreu abandonats i ocupats per arbustos que faciliten la generació i expansió d’un incendi, construccions a les zones inundables dels rius, contenció dels cabals, freqüentació de zones sensibles al despreniments de neu, etc.).
Multidisciplinarietat i visió global
En definitiva, la transformació
que actualment experimenta el nostre medi natural exigeix un canvi en el
tipus de polítiques adreçades a la seva gestió que
esdevé, inevitablement, més complexa. Per tant, conclou David
Saurí, cal una política de zonificació dels riscos
i planificació territorial que permeti una gestió preventiva
eficaç.
D’altra banda, cal aprofundir en l’assoliment
de d’una multidisciplinarietat efectiva, requeriment que va configurar
un dels eixos centrals del debat ocasionat al Congrés. La col·laboració
entre professionals de diverses disciplines, que es presenta com a requisit
fonamental per dur a terme una gestió territorial integradora i
eficaç, ja va quedar esbossada en els perfils dels ponents: metges,
geògrafs, gestors de l’Administració pública, periodistes,
advocats, filòsofs, biòlegs, psicòlegs, educadors
ambientals... Malgrat la diversitat, però, cal que la conjunció
dels treballs realitzats des de diferents camps de coneixement sigui real,
és a dir, que s’organitzi en un projecte comú. Sense la idea
d’empresa compartida, la riquesa proporcionada per la diversitat formativa
dels gairebé cinquanta ponents que van parlar a Sant Celoni, no
només es perd sinó que la seva combinació acaba sent
inoperant.
De tot això se’n deriva, doncs, que la manera com plantejar els objectius i dissenyar les estratègies d’aquesta acció política podria ser el tema central del proper Congrés. A més, i donat que qualsevol política de prevenció i gestió de riscos naturals hauria d’enfocar-se des de la multidisciplinarietat, la manera com aquesta diversitat disciplinar pot ser articulada seria, no cal dir-ho, un altre tema d’especial interès per al 2n Congrés de Riscos Naturals... o caldria dir riscos socials?
J. C.
Premis Medi Ambient
1999
•••••••••••
Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, celebrat el 5 de juny, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va atorgar, com cada any, els Premis Medi Ambient. En la convocatòria del 1999 la Institució Catalana d’Història Natural i l’empresa de fabricació de paper Paperera Alier S.A. van ser els guanyadors.
El Departament va premiar la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) per "la constant dedicació a l’estudi, protecció i formació per a un millor coneixement del medi". L’atorgament del Premi Medi Ambient 1999 coincideix amb el centenari de l’entitat, que va ser fundada el 1899 i que forma part de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1917. La ICHN és la responsable de treballs cabdals per a l’assentament i difusió del pensament ambientalista a casa nostra com, per exemple, el Llibre blanc de la natura, Els sistemes naturals del delta de l’Ebre i Els sistemes naturals de les Illes Medes. En l’actualitat, treballa en la redacció de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.
Pel que fa a l’altre guardonat amb el Premi Medi Ambient 1999, l’empresa Paperera Alier S.A., el Departament li reconeix una doble tasca en favor de la conservació de l’entorn. D’una banda, el suport a entitats i associacions que treballen en aquesta línia. De l’altra, la posada en marxa d’un Sistema de Gestió Mediambiental que ha comportat tot un seguit de millores en la factura ambiental de la paperera: construcció d’un abocador propi per dipositar correctament els residus, i elaboració d’un Pla de Descontaminació Gradual que ha dut a la instal·lació d’una depuradora biològica; a més, ha substituit el fuel per una planta de cogeneració alimentada amb gas natural. Paperera Alier S.A. va ser la primera empresa espanyola en obtenir l’etiqueta ecològica "Àngel Blau" que concedeix el ministeri de medi ambient d’Alemany •
J. C.
| Fòrum de debat | ||
|
||
