 |
 |
|
|
|
| Fòrum de debat | Núm. 28 - desembre 2000 | ||
 |
|||
|
Normativa ambiental El
consum ètic ambiental
1. El consum i la seva reglamentació La reglamentació del consum és una realitat, amb més o menys extensió, a tots els països desenvolupats, bé com a disposicions legals de protecció directa dels consumidors, bé d'una manera indirecta mitjançant l'establiment de normes de disciplina de mercat, de respecte a la llibertat d'empresa i a la lliure competència. La reglamentació sobre el consum és, tot i així, una normativa poc desenvolupada i poc eficient, atesa la complexitat del mateix fenomen que pretén regular. El consum, com a realitat transversal, va lligat a tot tipus de població i a la totalitat de sectors productius o de serveis: és una realitat diversa i complexa per la multiplicitat de factors que hi incideixen. A la vegada, la normativa de protecció dels consumidors parteix del paradigma de la preeminència absoluta del mercat com a mecanisme regulador de l'economia. Aquesta submissió al mercat i la complexitat del fenomen fa que els instruments legals de defensa del consumidor siguin qualificats de poc eficients. 2. El consum i la llibertat d'empresa El consum no és un fenomen sota el control dels consumidors, ells tan sols constitueixen una part al costat dels agents productors; són aquests els que realment dominen l'espai social i conformen majoritàriament les pautes del consum. D'altra banda, les instàncies polítiques es mouen en el marc d'acceptació de les lleis del mercat i en la necessitat de posar límits a les posicions dominants de certs sectors productius i de serveis, especialment els que actuen com a monopolis reals i condicionen directament el mercat en el seu propi interès. La protecció d'una veritable llibertat de consum i dels drets dels consumidors va associada a la llibertat d'empresa o de producció. La manca d'oportunitats reals per a la creació d'empreses afavoreix que les forces dominants en el mercat imposin les seves condicions de producció i, de retruc, imposin les seves condicions als consumidors. En aquest sentit l'alt procés de concentració de les forces del mercat fa que cada procés de fusió empresarial comporti la desaparició de petites empreses, un augment de l'esclerosi del mercat i la consegüent disminució de la diversitat de la producció i, en conseqüència, de la llibertat de consum. És en aquest sentit que cal entendre la recent denúncia de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya davant el Tribunal de Defensa de la Competència per la fusió de dues grans companyies elèctriques espanyoles que les situa en una posició monopolitzadora. La concentració del mercat, paral·lela al fenomen de la globalització de l'economia, fa que en termes generals els drets dels consumidors disminueixin qualitativament per vies tan diverses com l'explotació comercial dels països pobres o per la pèrdua de la diversitat d'oferta en els països rics. El Secretari General de la Unión de Consumidores de España denunciava a la premsa -diari AVUI 20/10/00- que "a Espanya el sector de l'energia dels carburs i dels serveis d'interès general és un mercat molt poc permeable a la competència". Així, a escala macroeconòmica, la protecció del consum va associada a la protecció de la riquesa i de la diversitat de la xarxa productiva, progressivament menor. Però el consum tampoc no està al marge de les intervencions que poden generar els consumidors, especialment en els països de la "societat de consum", en els quals l'alt nivell de vida i la diversitat de l'oferta permeten als consumidors escollir preferentment certs productes o serveis, a la vegada que els permet refusar-ne d'altres. Aquesta capacitat dels consumidors, instrumentada per les associacions internacionals, pot esdevenir una força important per al canvi de les condicions econòmiques de producció i de consum. 3. El consum ètic Si obrim el web http://www.ethicalconsumer.org veurem que situa el consum ètic com a fenomen que atorga poder alsconsumidors: "tot sovint les persones es veuen impotents per fer front a temes globals com el forat de la capa d'ozó o l'explotació del Tercer Món, però el consum ètic pot esdevenir una eina útil per canviar aquestes situacions. Cada cop que comprem alguna cosa prenem una decisió, normalment sobre la base del preu o de la qualitat del producte, però cada cop més les persones tenen en compte els aspectes ètics en prendre la decisió". Un alt nivell de consens sobre els valors -humans, ambientals, de justícia...- materialitzat a l'esfera del consum dóna als consumidors una força molt important, la qual els permet plantejar objectius de canvi social, cap a posicions més properes als valors defensats. Tot i parlar-se de "consum ètic", l'especificitat del fenomen es posa en la paraula "ètica", la qual s'aplica no sols al fenomen del consum, sinó que s'estén també als processos de producció de béns i al mateix comerç. En aquest sentit, formulacions com "producció neta", "comerç just", poden ser termes connexes. 4. Categories sectorials de consum ètic La diversitat
de béns i serveis ha fet que el "consum ètic" es concretitzi
en diverses categories o sectors, depenent de la motivació concreta
que hi hagi darrere cada decisió de consumir, o no, un determinat
producte. Seguint la categorització de l'entitat britànica
ECRA -entitat fundada l'any 1989 per promoure el consum basat en els valors
de la preservació del medi, el respecte als drets humans i el respecte
als animals- les principals categories sectorials de "consum ètic"
es poden classificar en:
En aquesta classificació trobem les principals motivacions del consum ètic d'avui dia, de les quals es desprenen els valors que remarquen els consumidors en el moment de prendre les decisions de compra. 5. La regulació del consum ètic Si la regulació del consum és complexa, la regulació del consum ètic és legalment -podríem dir- quasi impossible. Si el consum ètic és la forma com un consumidor expressa la seva escala de valors a l'hora de consumir, aquesta realitat és particular per definició i, per tant, no extensible a la generalitat de persones que han de sotmetre´s obligatòriament a la llei, com a norma general. En aquest sentit, una regulació estricta del consum ètic podria portar a la imposició de valors d'una minoria sobre els d'una majoria dels ciutadans. Una imposició tal seria injustificada -malgrat la possible bondat de la seva finalitat- des de molts punts de vista, cosa que fa que la regulació del consum ètic com a fenomen global sigui difícil d'imaginar. Tot i així, quant el consum ètic es fonamenta en valors de caràcter general, valors altrament protegits legalment, sí que és possible trobar aquests mateixos valors reflectits en diferents normatives o reglamentacions que, directament o indirecta, afecten el fenomen del consum. Així, no existeix una normativa del consum ètic, però sí un seguit de normatives que permeten o fomenten que el consumidor pugui prendre la seva opció ètica a l'hora de consumir. 6. El consum ètic ambiental El consum ètic ambiental va iniciar-se com un fenomen de resposta ciutadana als productes que provocaven una forta degradació del medi. Com exemple, la preocupació dels ciutadans i de les organitzacions ecologistes per la degradació de la capa d'ozó va ser un element bàsic per precipitar que la indústria d'aerosols abandonés la producció de CFC i s'arribés a prohibir legalment la seva utilització a favor de gasos menys nocius per al medi. En aquest cas, el consum ètic, expressat en forma de boicot als CFC, va promoure finalment una normativa específica que ha prohibit -a hores d'ara- aquest tipus de gasos a tot el món. Actualment, però, el consum verd no només va associat al boicot a productes o a empreses significatius pel seu impacte en el medi. Una extensió de l'educació ambiental ha fet que les exigències del consum verd s'adrecin també a promoure el llançament al mercat de productes més "verds", lligant "consum verd" a producció "neta", a energies renovables i, en darrer terme, a la sostenibilitat. Tot i així, el consum verd no deixa de ser encara un fenomen de poc abast, no solament per decisió dels consumidors, sinó pel mateix comportament del mercat. La majoria de consumidors manifesta que si no compra productes "verds" és perquè no els troba. Segons les conclusions de l'estudi Hábitos de Consumo y Medio Ambiente en España, elaborat pel Grup Sigma Dos, la població espanyola està disposada a col·laborar amb el consum de productes ecològics, però no saben com fer-ho per manca d'informació. Un 66 % dels consumidors es queixen que no veuen aquests productes a la seva tenda habitual o que s'arriben a plantejar el fet de consumir-los. Pel que fa al preu, un 90 % manifesta que compraria el producte ecològic si fos al mateix preu, i tan sols un 65 % si hi hagués sobrepreu. Els productes pels quals la sensibilitat al preu és menor són els d'higiene personal, piles i alimentació, verdures, ous i productes làctics. Curiosament les motivacions dels consumidors a l'hora d'escollir el producte ecològic se situen en el domini del prestigi i de la qualitat del producte, tan sols un 26 % el compra pel fet de no perjudicar l'entorn. La majoria dels consumidors associa, per tant, producte verd a producte de qualitat. Així, la predisposició a comprar un article ecològic està molt condicionada per la manca d'informació ambiental del producte. Aquesta situació fa que el consum verd estigui poc desenvolupat i reaccioni més a la contra -el 78 % dels consumidors diuen que no comprarien productes d'empreses que perjudiquin l'entorn- que no pas a favor dels productes més "nets" -només un 12 % dels consumidors se situen positivament en aquest segment. El "dret" a consumir productes "verds" El consum verd ve directament condicionat, lògicament, per l'existència de productes "verds" en el mercat. En aquest sentit, avui dia, el consumidor veu greument condicionada la seva elecció per la manca de productes "verds" en tota la gamma del consum. Per aquest motiu els ciutadans es veuen obligats -contràriament als seus valors- a consumir productes que, bé per la seva composició, bé pel seu procés de producció, bé per les seves qualitats ambientals, tenen un impacte significatiu sobre el medi. Aquesta situació és clara en l'àmbit dels subministres -energia elèctrica, aigua, gas...- on la concentració empresarial és molt alta i l'oferta és poc diversificada. En aquest sentit, als ciutadans contraris a l'energia nuclear, com exemple, els és pràcticament impossible negar-se a consumir energia elèctrica provinent d'una central nuclear ni tenen alternativa, ni disposen de la informació per saber si l'energia que reben té relació amb la nuclear. La manca d'existència de suficients productes "verds" en el mercat de manera que es garanteixi el fet de poder escollir entre diferents productes, segons la seva més gran o menor afectació del medi, ha fet concebre la reivindicació del "dret al consum verd". Aquest dret, defensable com aspiració positiva d'un sector de la població, no és però exigible legalment, si bé pot ser considerat com un principi d'actuació dels poders públics derivat del principi de protecció del medi ambient, de la llibertat de mercat i de la defensa de la competència. El consum ètic ambiental associat a menys consum La poca eficiència en el consum de recursos naturals i d'energia ha fet que les institucions públiques dels països rics hagin fet seu -amb més o menys coherència- l'objectiu de reduir el consum de recursos naturals i de promoure'n l'estalvi. Aquesta proposta de reducció del consum, complementada amb una major eficiència en l'ús del recurs, s'associa a una millora de la qualitat de vida i a una aproximació al model de societat sostenible. Com a exemple es pot citar la Decisió 747/2000/CE del Parlament Europeu i del Consell -de 28 de març de 2000- per la qual s'aprova un programa plurianual de foment de l'eficiència energètica, en el marc del programa SAVE, aplicable en el període 1998-2002. En aquest sentit, el caràcter més o menys sostenible d'una política d'utilització dels recursos naturals es posa de manifest amb les mesures que aquesta política inclou a favor de l'estalvi i de la millora de l'eficiència. Aquest "indicador" de sostenibilitat és clarament aplicable a l'hora d'avaluar les polítiques de gestió de l'aigua, o les de subministrament d'energia elèctrica. Finalment, també des d'una perspectiva ètica i universal, la reducció del nivell de consum de recursos i de primeres matèries en els països del primer món, en general, esdevé un element més que cal tenir en compte. La promoció de l'estalvi és també un element educatiu a favor de la sostenibilitat, tenint en compte el nivell privilegiat de consum que s'assoleix en aquests països, en comparació als països del tercer món, mancats dels més elementals recursos. No és contradictori, doncs, que alguns sectors plantegin que el consum ètic verd en els països rics va associat necessàriament a una disminució voluntària i qualitativa del nivell de consum. La informació ambiental com a condició del consum ètic ambiental Tal com citava més amunt, la possibilitat d'un consum verd està també condicionada per l'existència d'un nivell adequat d'informació ambiental de tots i cadascun dels productes del mercat. Aquesta informació -a escala general- és la que es tradueix per al gran públic en les concessions de l'etiqueta ecològica comunitària de la Unió Europa, regulada pel Reglament 880/92. A l'Estat espanyol la concessió de l'etiqueta ecològica va ser regulada pel Reial decret 589/94. Més específicament, a Catalunya la Generalitat té instaurat el Distintiu de garantia de qualitat ambiental com a reconeixement oficial de la qualitat ambiental d'un producte. Tot i així, les limitacions del sistema de "l'etiqueta ecològica" deriven de la lentitud i de la burocràcia que comporta la seva concessió, que, al cap i a la fi, no indica sinó un procés cap a una necessària i ineludible millora dels productes i dels processos. El que actualment són els criteris ecològics per a la concessió de l'etiqueta comunitària a un determinat producte -exemple: frigorífics (Decisió 16.12.99), rentadores (Decisió 17.12.99), ordinadors portàtils (Decisió 13.10.99)- esdevindran en un futur proper els criteris generals per posar aquests mateixos productes en el mercat. De la significació ambiental que dóna l'etiqueta, adreçada al consumidor, caldrà passar a establir uns criteris mínims ambientals per posar un producte en el mercat, criteris adreçats al sector més específic dels fabricants. En aquest sentit, la responsabilitat ambiental d'un producte ha de recaure sobre el mateix fabricant, sense que aquesta responsabilitat es pugui traslladar -fins i tot èticament- al consumidor final. Tot i així, pel que fa a l'etiqueta ecològica, la Posició Comuna (CE) núm. 6/2000, aprovada pel Consell de l'11 de novembre de 1999, va encaminada a instaurar un sistema comunitari revisat de la concessió de l'etiqueta ecològica que serà ben aviat objecte de publicació. A més de la informació que pot suposar un distintiu ecològic en un determinat producte, la Unió Europea va establint cada dia més exigències d'informació sobre les característiques ambientals dels productes que es llancen al mercat. Les instruccions, els sistemes d'ús i les explicacions sobre les propietats dels productes són progressivament objecte de regulació. En aquest sentit, i també com a exemple, es pot considerar la Directiva 1999/94/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 1999, relativa a la informació sobre el consum de combustible i emissions de CO2 que cal facilitar als compradors de turismes nous (DOCE núm. L 12 de 18.1.2000). Amb aquesta informació es persegueix que el comprador d'un vehicle nou tingui en compte en el seu procés de decisió l'estalvi que comporta la compra d'un turisme de poc consum, eficient energèticament i poc contaminant. El "consum verd" associat a la "producció neta" Com he indicat
abans, de la fase del boicot com a expressió negativa de la voluntat
de consumir productes ambientalment impactants, s'ha arribat progressivament
a la fase d'associar "consum verd" amb producció neta.
Posteriorment, amb la Decisió 97/264 de la Comissió Europea es van reconèixer els procediments de certificació EMAS i amb la Decisió 97/265, de 16 d'abril de 1997, es va reconèixer la norma internacional ISO 14001:1996 i la norma europea EN ISO 14001:96. A Catalunya, la Generalitat té instituït el Centre per a l'Empresa i el Medi Ambient (CEMA) a fi de promoure pràctiques i processos més compatibles amb les exigències ambientals, d'una manera molt especial en tot el que fa referència a la generació de residus. El "consum verd" com a opció per a les energies renovables L'encariment del cru de petroli, la crisi de l'energia nuclear per la manca de sostenibilitat del seu procés, etc., són factors que han incentivat la preocupació de les institucions públiques per fomentar l'anomenada "electricitat verda". En aquest sentit, un dels objectius de la Unió Europea és que, en el termini d'una dècada, el 22,1 % del consum elèctric correspongui a "electricitat verda". Mitjançant la Decisió núm. 646/2000/CE del Parlament Europeu i del Consell de 28 de febrer de 2000, s'aprovà un Programa plurianual de foment de les energies renovables a la Comunitat (Altener) (1998-2002). Es preveu que les emissions europees de CO2 provocades pel consum d'energia augmentaran aproximadament un 3 % entre 1995 i 2000, en la hipòtesi d'un creixement econòmic normal. Tenint en compte el compromís de Kyoto, és indispensable adoptar mesures complementàries que frenin les emissions de CO2, entre les quals figura molt especialment una utilització molt més intensiva de les energies renovables i la millora de l'eficiència energètica. El programa Altener és un element important de l'estratègia comunitària de reducció de les emissions de CO2. Aquest programa no modifica els projectes ni els sistemes nacionals destinats a promoure les energies renovables; la seva finalitat és dotar-los d'un aspecte comunitari, fet que representa un valor afegit. Pel que fa a l'Estat espanyol, el Director general d'energia ja va fer, el primer trimestre d'aquest any, una crida pública als agents socials i polítics a fi que les energies renovables, que tenen un increment anual del 28 %, generin el 12 % de la producció energètica espanyola per a l'any 2010. El foment de les energies renovables està legalment fonamentat en la mateixa Llei del sector elèctric del 97 (Euronoticias 15/3/00). 7. La protecció general dels consumidors en el marc de la Generalitat de Catalunya La protecció general dels consumidors a Catalunya està regulada a l'Estatut dels consumidors, aprovat per la Llei 3/1993, de 5 de març (DOGC núm. 1.719, de 12 de març). A l'Estatut es proclamen com a drets bàsics dels consumidors: a) la protecció de la salut i de la seguretat, b) la protecció dels interessos econòmics, c) la informació i l'educació en matèria de consum, d) la representació, la consulta i la participació, e) la protecció jurídica i la reparació de danys, i f) la defensa de l'ambient i de la qualitat de vida. Aquest enunciat general dels drets del consumidor cal complementar-lo amb les referències concretes de cada una de les lleis sectorials bàsiques. En aquest sentit es poden citar com a més significatives: - Llei 6/1983,
de 7 d'abril, de residus industrials.
La protecció dels drets del consumidor no s'assoleix, com és lògic, per la sola promulgació legal. En aquest sentit, la formació del consumidor hauria de ser un crèdit obligatori a les escoles a fi d'educar els joves per prendre les seves pròpies decisions sobre el consum. La promoció dels drets dels consumidors es canalitza institucionalment mitjançant l'Institut Català del Consum, el qual té com objectiu difondre i promoure els drets i els deures dels consumidors. L'institut canalitza queixes a través del telèfon de consulta del consumidor: 901 30.03.03. La protecció es concreta molt especialment en els aspectes de: etiquetatge, instruccions d'ús, muntatge o consum, els períodes de garantia, els contractes sense clàusules abusives, la publicitat no enganyosa, les reclamacions per danys i perjudicis, i les denúncies en matèries de consum o de disciplina de mercat. Els usuaris o consumidors poden també canalitzar les seves denúncies mitjançant les Oficines Comarcals d'Informació al Consumidor (OCIC) i les Oficines Municipals d'Informació al Consumidor (OMIC). La complexitat de les realitats que conflueixen en el consum fa que la incidència dels consumidors en el fenomen es materialitzi necessàriament en unes associacions de consumidors, que assumeixen dia a dia més protagonisme. En aquest àmbit, hi ha un Registre d'organitzacions de consumidors i usuaris de Catalunya, entre les quals s'inclouen les cooperatives que tenen com a objectiu social la defensa dels consumidors. Finalment, els conflictes que resulten de la condició de consumidor o d'usuari, si no es poden resoldre en l'àmbit voluntari mitjançant la denúncia a les organitzacions de consumidors, poden ser plantejades en el marc de les juntes arbitrals de consum, que són unitats administratives que resolen les reclamacions presentades en l'àmbit de l'arbitratge. 8. Epíleg El consum ètic
ambiental és, avui dia, un fenomen mobilitzador a favor d'una societat
més sostenible. La seva principal força és l'alta
significació econòmica del consum en els països del
primer món. El seu objectiu: aconseguir que els valors ambientals
siguin assumits pels programes públics i per les entitats privades.
La seva debilitat: la manca d'informació i de productes verds alternatius
en la gamma de productes bàsics. El seu aspecte contradictori resideix,
però, en el fet que el consum ambientalment més ètic
és el menor consum.
|
| Fòrum de debat | ||
|
||
