• Doneu la vostra opinió

• Veure altres opinions

Vandana Shiva
La mirada ètica del Sud

Joana Díaz
Química. Directora del Centre d'Estudis d'Informació Ambiental (CEIA)

Vandana Shiva és directora de la Research Foundation for Science, Technology and Natural Resource Policy, ubicada a l'Índia. Vandana Shiva és una dona diferent. Ni feminista, ni ecologista clàssica. Activista i investigadora, treballa en la connexió entre la dona i la sostenibilitat. Proposa una forma alternativa d'entendre la vida, l'economia, la societat, la fertilitat i la biodiversitat.

Existeix una línia de pensament a l'entorn de la sostenibilitat que l'associa irremeiablement a la feminitat. Aquesta comprensió del desenvolupament segons la mateixa natura femenina defuig la idea de la sostenibilitat com una estratègia, amb un pla d'accions i mesures correctores a emprendre. En canvi, planteja un model de desenvolupament que segueix el ritme i condicions de la vida biològica, segons la qual gestionen les seves responsables naturals. El desenvolupament així entès és estalvi (en el sentit d'economia i eficiència en l'administració dels recursos); és durabilitat per assegurar la preservació de la família, de l'espècie, i és, també, la defensa d'uns valors determinats, en línia amb el procés d'educació dels infants per a la seva correcta socialització i integració en el seu context cultural.

Els defensors (o defensores, per no caure en rigideses de llenguatge, ja que són majoria femenina les referències intel·lectuals sobre el tema) d'aquest model es basen en dades antropològiques que confirmen el paper fonamental de la dona en la preservació de l'espècie humana. L'estudi de l'home primitiu ens diu que l'home caçador aportava una part ben petita del sustentacle de la família. Era la dona qui conreava, mantenia els aliments, adobava les pells, criava els infants i, en definitiva, assegurava la perdurabilitat de la seva família. La caça era una litúrgia masculina de demostració de poder i força, amb un paper limitat sobre la gestió de l'espècie.

La cacera tecnològica actual continua sent cosa d'homes (principalment). Quan la dona escull de participar-hi, com succeeix cada cop més en el món industrialitzat, els efectes són prou visibles: malbaratament dels recursos, davallada demogràfica, i pèrdua de valors o deficiències en l'educació. Sense pretendre que tot això és responsabilitat única dels canvis de rol de la dona, sí que serveix per exemplificar la insostenibilitat del model masculí.

El model femení de sostenibilitat, per dir-ho d'alguna manera, implica una gestió "diferent" de l'economia, de la biodiversitat, dels mercats i de les relacions.

Vandana Shiva pertany a una generació de dones "diferents". El seu perfil no encaixa amb els tòpics feministes, ni tampoc amb els de l'ecologisme clàssic. Molta bibliografia el defineix com ecofeminisme, si bé les que podrien ser-ne les principals protagonistes tampoc s'acaben de trobar còmodes amb aquesta etiqueta. Probablement perquè la seva condició de distintes no els permet portar-ne, d'etiquetes.

Vandana Shiva és directora de la Research Foundation for Science, Technology, and Natural Resource Policy (Índia). La seva particular contribució al moviment ambientalista és justament la connexió entre la dona i la sostenibilitat. Això li va valer el 1993 el Right Livelihood Award, conegut com Premi Nobel Alternatiu. La seva visió, com la d'altres dones d'aquest grup singular, es basa en una forma alternativa d'entendre la vida, l'economia, la societat, la fertilitat i la biodiversitat. La defensa d'aquesta darrera s'ha convertit en el centre dels seus treballs d'investigació i d'activisme.

La fertilitat i la defensa de la vida

L'ecofeminisme estudia l'economia i la societat des de diferents posicions, segons que sorgeixi del Nord o del Sud. Hi ha, però, punts comuns en la seva reflexió com ara els que fan referència a la vida i al fet que les dones tenen una capacitat innegable per defensar-la en totes les seves formes, fent prevaler els drets dels infants i assegurant també els drets de les generacions futures. El discurs ecofeminista fa una crida a la capacitat de les dones de trobar solucions concretes i immediates als múltiples desafiaments actuals. En definitiva, lloa la capacitat femenina de gestionar la complexitat, una habilitat imprescindible en el repte de la sostenibilitat.

Aquesta veu comuna de l'ecofeminisme que entén la sosteniblitat com la gestió de la vida mateixa s'ha enriquit amb elements socioeconòmics interessants. Les dones, més que usuàries del medi, són consumidores i administradores de recursos. Com diu la professora britànica Mary Mellor, molts dels treballs tradicionalment femenins no estan pagats i es contabilitzen només en l'economia de subsistència. No estan presents en l'economia valorada, masculina, que aprecia la ciència i la tecnologia i que valora la raó i l'intel·lecte per sobre del sentiment i del cos. Una economia deslligada del cos està desconnectada també de l'ecologia i és una economia que no entén el seu propi cicle vital. L'economia valorada està deslligada del territori, és una economia individualitzada i no relacionada amb el medi ambient. L'altra economia, en canvi, està connectada amb el territori i també amb les persones, evita el dany i adopta una actitud protectora amb el medi.1

El lligam entre economia i territori el fa també Agnès Bertrand, directora de l'Institut pour la Relocalisation de l'Economie. La relocalització de l'economia cerca el retorn de la societat a l'activitat local. Per Bertrand l'activitat local, natural a la societat, encara és present a moltes comunitats europees i a la resta del món, però està marginada pel mercat global. Cal recuperar-la lluitant contra la globalització. Per a les dones relocalitzar significa valorar la vida i, en aquest senti, la globalització és estèril i condueix a la mort del territori i, per tant, de la vida mateixa.

La fertilitat és una condició natural de la dona. Les dones d'arreu del món han aplicat les habilitats que els atorga la seva condició biològica a l'activitat quotidiana. Per a les dones, la fertilitat és defensa de la vida i, alhora, sostenibilitat.

L'aportació del Sud

Quan les anteriors interpretacions socioeconòmiques de l'ecofeminisme es defensen des del Sud, ens trobem de cara amb Vandana Shiva. A través dels seus treballs, aquesta pensadora i activista reconeguda mundialment exemplifica la forma com dones d'arreu del món han liderat i encara donen forma als principals moviments ambientals. Per Shiva, les dones al llarg del temps han desenvolupat i madurat estratègies per conrear la sosteniblitat i han defensat el respecte per la terra i els seus recursos. L'escriptora índia fa una clara associació entre la fertilitat connatural a la dona i la fertilitat de la terra. Els resultats d'aquesta associació es projecten en l'agricultura i en la forma d'assegurar la diversitat d'espècies.

Per Shiva, l'agricultura sostenible vol dir agricultura basada en la biodiversitat i la descentralització. En el model d'agricultura que defensa es comparteix el coneixement, i les plantes i espècies són part de la família -no una propietat. La sostenibilitat es basa en la renovació de la fertilitat de la terra i en la renovació de la biodiversitat. La seva principal preocupació és la varietat de vida animal i vegetal. Shiva denuncia els acords comercials internacionals que permeten a les grans corporacions agrícoles patentar plantes, llavors i altres recursos que abans no s'havien considerat propietat de ningú, per obtenir-ne així l'accés exclusiu. Clama que els drets de propietat intel·lectual sobre les llavors i l'enginyeria genètica aplicada a l'agricultura destrueixen la biodiversitat i l'economia dels petits agricultors del Tercer Món.

Però la defensa de la biodiversitat i la descentralització de l'agricultura no són preocupació exclusiva del Sud. A Europa es manté viu el debat sobre la necessitat d'establir relacions entre l'agricultura i el medi ambient. Els principals impactes causats pel sector agrícola europeu són l'ús del sòl, els fertilitzants, els pesticides, el consum d'aigua i, de retruc, la utilització de complements alimentaris per al bestiar.
Les recents crisis agrícoles i alimentàries europees han posat en estat d'alerta governs, polítics, economistes i científics. Les primeres crisis d'engreixament de bestiar amb hormones han anat seguides d'altres escàndols com les dioxines belgues, i han arribat a un extrem gairebé apocalíptic amb l'encefalopatia espongiforme bovina. La seguretat alimentària, la contaminació, les pràctiques agressives d'augment de la productivitat en la indústria agrícola i ramadera han posat sobre la taula del debat social i polític la necessitat d'una major relació amb el medi ambient i una creixent aplicació de pràctiques sostenibles en l'agricultura.

Per acabar-ho d'adobar hem introduït en aquest debat la qüestió dels organismes genèticament modificats. Els aliments transgènics generen molta controvèrsia tant a nivell científic com social i econòmic. D'una banda, la ciència no pot assegurar-ne ni el risc ni la fiabilitat al 100%, fet que provoca molta confusió entre el consumidor i l'opinió pública en general. De l'altra, les multinacionals per un costat i els activistes per l'altre, defensen arguments igualment confosos. Costa de creure el missatge de les corporacions multinacionals de la biotecnologia (autoanomenades de les ciències de la vida) que els transgènics són la solució a la fam mundial i que sense enginyeria genètica no es podrà assolir mai la productivitat necessària per alimentar el món. En contra d'aquest missatge, moltes iniciatives agrícoles ecològiques han demostrat que tenen una productivitat molt superior a les grans explotacions agroindustrials basades en el monocultiu i l'ús intensiu d'agrotòxics. Costa també justificar científicament els missatges dels activistes en contra que són, sobretot, ideològics.

El debat científic i tecnològic sobre els riscos i avantatges dels transgènics que té lloc sobretot al Nord, contrasta amb la batalla social i econòmica que lliuren els petits agricultors dels països empobrits del Sud. Aquests són els autèntics protagonistes de la lluita que, abanderats per personatges com Vandana Shiva, defensen el coneixement enriquit i acumulat durant generacions contra el monopoli de les multinacionals estrangeres que desplacen les varietats de llavors tradicionals amb híbrids patentats i registrats com a propietat intel·lectual, amb el consentiment de les institucions internacionals.

La qüestió vista així, si més no, esgarrifa. No és difícil imaginar que persones com Vandana Shiva abordin el problema de manera apassionada. Davant d'aquests fets, Shiva parla de robatori i falta de respecte mutu, i utilitza termes com biopirateria. A l'hora d'actuar, centra la seva denúncia i els seus treballs en la defensa de la biodiversitat, un tema fonamental per a ella, tal i com ho mostren les seves pròpies paraules:

«Em sento especialment atreta per la biodiversitat com l'enfocament central del meu treball perquè integra, d'una banda, els amplis aspectes filosòfics de la democràcia de la vida (el valor intrínsec de les espècies) i, de l'altra, activitats molt més pràctiques com ara la creació de bancs vius de llavors. També introdueix qüestions importants de drets de propietat individual. El tema de la biodiversitat pot connectar tots aquests nivells d'una forma molt més òbvia que altres assumptes com ara el canvi climàtic. També connecta directament amb temes d'equitat relatius al dret de tothom a accedir a un mode de subsistència, a un lloc a la Terra.

Alguns ambientalistes creuen que per protegir la biodiversitat cal excloure la gent. Afirmen que es té producció o bé protecció, mai junts. He vist granges que eren tan boniques com una selva. Crec que és important introduir l'ecologia i la biodiversitat en el cor de la producció, en lloc de deixar-les-en al marge. L'autèntica qüestió, tant per a la gent com per a la natura, és fins a quin punt el control sobre les llavors i altre material genètic està quedant cada cop més concentrat en mans dels qui només busquen el benefici econòmic.» 2

Crisis locals, arrels globals: l'acció de Vandana Shiva

L'important lideratge de Shiva no rau únicament en les seves idees, sinó en el fet que les defensa a través de l'acció. Les seves investigacions es posen a la pràctica a l'institut de recerca que dirigeix i des d'allà s'impulsen nombroses iniciatives locals en què participen directament les persones afectades.
Es podria afirmar que Shiva aplica al peu de la lletra la coneguda màxima riodiana de "pensa globalment, actua localment". Tanmateix, fins i tot d'això en fa una segona derivada i aclareix que cal també pensar globalment i actuar globalment, buscant les arrels globals de les crisis locals.3 De fet, és líder del Fòrum Internacional sobre Globalització, juntament amb Ralph Nader i Jeremy Rifkin.

Aquesta forma d'abordar les crisis locals des de la seva arrel global és especialment característica d'alguns moviments ambientals ben coneguts de l'Índia.

És el cas del moviment Chipko, creat fa uns 30 anys per un grup de dones als pobles de l'estat d'Uttar Pradesh. La seva lluita, encara avui, es dirigeix contra els projectes de desforestació que es realitzen al marge de les comunitats locals i les arruïnen. El moviment Chipko organitza des dels anys setanta camps d'ecodesenvolupament per formar la gent del camp en el manteniment dels boscos. Aquesta iniciativa va donar naixement al major programa de repoblament forestal del país, amb una implicació directa del govern que subvenciona aquests camps i atorga fons a les organitzacions no governamentals que hi participen.
La nostra escriptora protagonista centra la seva acció en les multinacionals que roben coneixements ancestrals i els patenten. Se situa en primera línia de la lluita contra els acords internacionals sobre la propietat intel·lectual. És la seva forma d'abordar globalment un problema local.

Més de deu anys enrere va iniciar el programa Navdanya, un moviment per a la conservació de la biodiversitat i els drets dels camperols que es dedica, sobretot, a lluitar contra el monopoli de llavors. Navdanya significa "nou llavors". Prové d'un ritual que practiquen els petits agricultors per cap d'any. Cada família planta nou llavors en un test i al cap de nou dies les dones les comparen al riu, i seleccionen i intercanvien les que han donat millors resultats. Quan arriba l'hora de conrear, totes les famílies planten les millors llavors disponibles, optimitzant així el rendiment general del conreu.

L'agricultura tradicional índia disposa de nombrosos i sofisticats sistemes de selecció i millora de llavors. Normalment se n'encarreguen les dones a través de la cultura, i s'assegura la solidaritat entre grangers per evitar que algunes famílies es quedin sense estocs si les seves llavors no són prou bones. L'essència d'aquestes pràctiques és justament la contrària de la que denuncia Shiva en relació amb les multinacionals de l'agricultura industrial.

El programa Navdanya crea bancs de llavors amb una finalitat pràctica, no de museu. Shiva va iniciar el moviment com un acte polític per proveir els grangers de llavors gratuïtes amb les quals poguessin establir les seves granges d'agricultura sostenible, lliures del sistema de control monopolístic de les multinacionals. Fa gairebé una dècada, les corporacions pioneres en engi-nyeria genètica van començar a introduir programes per convertir els grangers a l'ús dels seus híbrids modificats. El principal argument era una millora important de la productivitat i més resistència a plagues. Per als grangers participants, el programa suposava una dependència important dels productes químics i pesticides proveïts per la mateixa empresa i, allò que és més important, l'obligació de comprar les llavors cada any.

Aquest darrer punt és probablement el més controvertit. Al marge de valoracions científiques comprovades sobre la major o menor productivitat dels híbrids modificats i el seu impacte en el medi i en la salut, l'agressiva estratègia comercial de les grans corporacions conté elements socioeconòmics d'important envergadura. Els grangers es veuen obligats a comprar les llavors collita rera collita, amb independència que aquesta hagi anat bé o no, o que els preus els hagin afavorit o perjudicat. De vegades, no tenen més remei que acollir-se a crèdits (que poden gestionar les mateixes corporacions) i van acumulant un risc important que difícilment arribarà a recaure en les multinacionals. Hi ha un transvasament clar de poder des de les comunitats de grangers a les empreses. El temor dels activistes com Shiva és que, a llarg termini, aquesta cadena de fets acabi amb la destrucció total de la biodiversitat, pèrdua de les varietats de llavors natives, total dependència dels grangers de les multinacionals, major ús de pesticides i de crèdits. En el seu extrem, els deutes (derivats també de les inversions per adaptar-se a la nova tecnologia) obligarien els grangers a vendre les seves propietats als financers, que ho farien a les multinacionals. El resultat: el control monopolístic del sòl i la producció d'aliments, agreujat per l'ajut de subvencions del govern proveïdes sota els règims de la globalització econòmica. Un panorama desolador si ens atenim als discursos més radicals.

Per fortuna, sembla que l'estratègia de les multinacionals no és tan efectiva com es denuncia i sí que ho són els programes que volen contrarestar-ne els efectes. Els programes impulsats per Shiva inclouen des de la constitució de bancs de llavors, fins a la formació dels camperols en agricultura sostenible, passant per accions globals com l'oposició frontal -intel·lectual, activista, o fins i tot política- a la legislació per implementar les provisions del GATT sobre acords internacionals de propietat intel·lectual.

Nou colonialisme i biopirateria. L'ètica a debat

El focus d'atenció de Shiva en el seu pensar globalment i actuar globalment són els acords sobre drets de propietat intel·lectual. Un dels seus llibres més venuts és Stolen Harvest. The Hijacking of the Global Food Supply, que fa una crítica aguda sobre els acords comercials internacionals i el seu impacte humà i ambiental, posant en evidència els efectes devastadors de la indústria agrícola sobre els petits agricultors, el medi i sobre la qualitat dels nostres aliments.

En aquest treball, Shiva veu les clàusules sobre drets de propietat intel·lectual del GATT (acollides ara a la OMC) com el lloc on la diversitat de la natura i la innovació col·lectiva de milions de grangers d'arreu del món passen a ser propietat intel·lectual d'una corporació. Patentar (controlar) les llavors és controlar la cadena alimentària, i aquest és l'objectiu comercial de les multinacionals contra el que lluiten els activistes.4

El fet que es puguin patentar les llavors converteix els camperols en criminals quan conserven estocs per a la propera collita. Per Shiva, es tracta d'una estratègia brillant de robatori de la biodiversitat que la natura ha proveït i els grangers han evolucionat. És el fenomen de la biopirateria, pel qual les empreses occidentals estan robant segles de coneixement col·lectiu i innovador dut a terme sobretot per les dones del Tercer Món.

Shiva fa una interessant analogia quan exposa que les patents són una rèplica de la colonialització que tingué lloc fa 500 anys. Colom desembarcava en terra estranya amb trossos de paper que anomenava "cartes patent", i que li donaven dret a reclamar com a propietat el territori trobat a qualsevol part del món no governat per prínceps cristians.5 Es podria dir que les patents actuals que s'estableixen sobre la vida tenen una naturalesa similar, si s'entenen únicament com un furt per part de les corporacions del coneixement de formes de vida no conegudes abans. Naturalment, encara que la ideologia darrera d'aquesta argumentació és legítima, és evident que la cosa no és tan simple.

Realment, un aspecte interessant d'aquest moviment global contra les multinacionals agrícoles i farmacèutiques és la seva forta dimensió ideològica, ètica i filosòfica. La mateixa Shiva introdueix aquest aspecte reiteradament en el seu activisme -forçosament, per la seva activitat també com a filòsofa. Per exemple, en l'analogia amb el colonialisme, tot just esmentada, fa una distinció ètica important: l'antiga colonialització va sotmetre la terra, la nova colonialització sotmet la vida.

Hi ha moltes al·lusions filosòfiques en el discurs de Shiva. Fa un lligam directe entre l'agricultura sostenible i l'ètica del granger. Quan descriu les feines de l'agricultor a l'Índia aclareix que una d'elles és protegir la terra que conrea, mantenir la seva fertilitat i la de les llavors. El granger s'ha de sentir vinculat a la terra i a les seves llavors i assegurar-ne l'aprovisionament per a futures generacions. Veu les tecnologies de l'enginyeria genètica com un acte de violència contra l'ètica que un bon granger ha de tenir si vol considerar-se'n.

Però hi ha un aspecte filosòfic del seu pensament que m'atrau especialment, i és el relatiu a la bioètica. Shiva s'oposa frontalment als arguments de la biotecnologia que afirmen que el problema de la fam al Tercer Món no es pot permetre les preocupacions ètiques. Per a ella, la dicotomia entre l'ètica i les decisions econòmiques i tecnològiques està importada del món occidental, per exemple quan impulsa la transferència de tecnologia obsoleta. En un dels seus articles defensava justament la necessitat d'un enfocament ètic als problemes del Tercer Món:

«La separació entre ètica i ciència i tecnologia està basada en la dicotomia cartesiana entre res extensa (matèria) i res cognitans (ment), segons la qual la ment objectiva adquireix un coneixement neutre i objectiu de la natura […]

Tanmateix, el coneixement no és neutre -és el producte dels valors i de la cultura del coneixedor. L'ètica i la ciència estan relacionades perquè els valors són intrínsecs a la ciència. L'ètica i la tecnologia estan relacionades perquè els valors donen forma a la tecnologia, modelen les eleccions tecnològiques, i determinen qui guanya i qui perd amb el seu impacte en la societat.

Hi ha un bon nombre de raons per les quals la bioètica encara és més important per al Tercer Món que per a Occident.

En primer lloc, l'ètica i els valors són elements distintius de la nostra identitat cultural i la nostra civilització pluralística […]. La compassió i la preocupació per les altres espècies són indígenes a la nostra cultura i la bioètica es construeix sobre aquesta tradició indígena.

En segon lloc, la bioètica és especialment rellevant per a nosaltres perquè la biodiversitat i la diversitat humana del Tercer Món són les que estan sent piratejades per les corporacions del Nord […]

En tercer lloc, els valors determinen el context del desenvolupament biotecnològic a causa dels factors de seguretat […]

Afirmar que l'ètica i els valors són irrellevants per al Tercer Món en el context de la biotecnologia és una invitació a la colonització intel·lectual. En el pitjor dels casos, és una invitació al desastre.» 6

La invitació de Shiva a una comprensió diferent de la tecnologia i de la ciència, a banda d'inspiradora, és digna de reflexió, en especial ara que el món ric comença a exercitar una mirada diferent, amb els ulls dels valors. o

Referències

1 Mary Mellor, "Dona, Treball i Medi Ambient" (del llibre Sostenibilitat en una Òptica Global, ed. Beta, 2000)
2 PCD Forum Paradigm Warrior Profiles, juny 1996
3 Conferència al Mount Holyoke College, novembre 1996
4 Shiva, Vandana, Stolen Harvest: The Hijacking of the Globalfood Supply, South End Press, 2000
5 Entrevista publicada a In Motion Magazine, 1998
6 Article "Bioethics: A Third World Issue", publicat a Internet, 1997

• Doneu la vostra opinió

• Veure altres opinions