|
|
|
|
|
||
| Fòrum de debat |
Núm.
30 - octubre 2001
|
||
 |
|||
|
Ian
L. McHarg José
M. Baldasano Recio Ian
McHarg (1920-2001), arquitecte i divulgador científic, és
autor d' un llibre clau i que es va anticipar al seu temps pel que fa
als grans problemes ambientals. Design with Nature (Proyectar con la naturaleza),
publicat l'any 1969, relaciona l'ecologia amb la planificació i
l'ordenació territorial. Amb aquest treball, McHarg es va anticipar
a la necessitat de l'avaluació ambiental abans del desenvolupament
i la construcció d'infraestructures i va orientar el camí
per a una convivència entre l'artefacte -l'objecte projectat- i
la natura. Ian L. McHarg va néixer
l'any 1920 a Clydebank (Escòcia) i va morir el passat mes de març.
Va ser un pioner de l'arquitectura del paisatge, de la planificació
ecològica, a més de professor emèrit de la Universitat
de Pennsylvania, on va fundar el Departament d'Arquitectura del Paisatge,
i on va exercir com a director durant tres dècades. També
ha estat considerat com un acadèmic, un divulgador televisiu i
un defensor del medi ambient. El 1990, el president Bush el va premiar
amb la National Medal of Art, i l'any 2000 va rebre el Japan Prize
in City Planning. L'obra Design with
Nature (Projectar amb la naturalesa), editada el 1969, ha estat el
seu treball científic més influent. Amb la publicació
d'aquest llibre, McHarg sobresurt entre un grup reduït de professors
universitaris, escriptors i activistes ambientals que, als Estats Units,
comencen a orientar i cridar l'atenció pública cap al medi
ambient a principis dels anys seixanta. Design with Nature
és un text que es va anticipar a qüestions avui vives i en
el qual es poden descobrir idees d'una vigència extraordinària.
El 1992 John Wiley & Sons en va publicar la segona edició,
i l'any 2000 va ser traduïda al castellà per l'editorial Gustavo
Gili. La principal contribució de McHarg com a professor coincideix
amb la seva estada a la càtedra del Departament d'Arquitectura
del Paisatge de la Universitat de Pennsylvania entre 1954 i 1987, on després
va ser professor emèrit. Va desenvolupar un programa interdisciplinari
únic i influent, incorporant-hi professionals de diferents disciplines.
En les seves classes va utilitzar, de forma conjunta, tant mètodes
de taller com de treball de laboratori i camp. L'esmentat departament
universitari es va convertir en un referent en la seva especialitat. McHarg
també completa la seva trajectòria amb una incansable activitat
de conferenciant i amb treballs de divulgació, especialment a la
televisió. Design with Nature
s'escriu quinze anys després que McHarg fos contractat per la Universitat
de Pennsylvania per crear un nou programa d'arquitectura del paisatge.
El president de la Conservation Foundation el va convèncer per
escriure aquest llibre, perquè considerava necessari, crucial en
aquells moments -i també en l'actualitat-, que s'escrivís
un llibre que relacionés l'ecologia amb la planificació
i l'ordenació territorial. Amb aquest llibre, McHarg avança
la necessitat de l'avaluació ambiental prèvia al desenvolupament
i construcció d'infraestructures, proposa un mètode d'estudi
específicament orientat a la planificació territorial i
aplana el camí per a la convivència entre l'artefacte (objecte
projectat) i la naturalesa. En definitiva, defineix tècniques per
al desenvolupament de noves eines d'inventari i anàlisi espacial. No hem d'oblidar que
quan s'escriu aquest llibre, l'any 1969, s'entenia poca cosa del significat
de l'ecologia fora d'un context estrictament científic o no se
sabia com introduir els processos naturals en la planificació i
en la realització de projectes. Per això, s'ha convertit
en un text clàssic i de referència, que s'utilitza com a
llibre de text en moltes universitats i que apareix en una àmplia
gamma de col·leccions bibliogràfiques. Té una estreta
vinculació amb la protecció del medi ambient, amb les ciències
ambientals, amb l'arquitectura del paisatge, així com amb la planificació
territorial. Encara avui a Europa, estem adoptant tímidament les
avaluacions ambientals estratègiques en els projectes i programes. Però també
convé esmentar que, durant els anys seixanta del segle passat,
eren molt pocs els defensors del medi ambient, així com el nombre
de ciutadans interessats pel tema. Al concepte de desenvolupament sostenible,
encara li quedaven uns quants anys per ser simplement enunciat (1987).
En aquell moment no s'havia sentit a parlar de Seveso, Txernòbil,
Bhopal, Love Canal, Times Beach, Valdez, etc. No hi havia indicis del
canvi climàtic, ni de la desertització, ni de la reducció
de la capa d'ozó. Amb prou feines es començava a treballar
en els temes de qualitat de l'aire i de les aigües, ni els residus
havien assolit el nivell de problema que avui suposen. Als Estats Units,
on es va iniciar i es va liderar el moviment mediambiental, en aquell
moment només hi havia un petit cercle d'iniciats. Tanmateix, els
seguidors, persones preocupades pels problemes mediambientals que estaven
emergint, van anar creixent de forma insospitada. En aquest context es
va escriure el llibre. Encara quedaven anys perquè la preocupació
pel medi ambient es convertís en una inquietud prioritària
en l'agenda global. Proyectar con la
naturaleza és una traducció molt encertada del títol
original anglès al castellà; ofereix una combinació
singular d'idees on la Terra en el seu conjunt, i no només la regió,
es presenta com un ecosistema viu, i en conseqüència dinàmic,
on s'integren els processos i els factors biofísics amb els humans
a fi i efecte de fonamentar les decisions de planificació i de
projecte. Tot plegat s'intenta resumir en el paràgraf següent,
reproduït del llibre Human Ecological Planning at Pennsylvania
(1981). «Les possibilitats
de crear una ecologia humana semblen viables per una nova ampliació
i integració de les disciplines científiques existents.
L'ecologia està acostumada a integrar les ciències del medi
biofísic. Si ampliem l'ecologia afegint-hi l'etologia, hi introduïm
el comportament com una estratègia adaptativa. Si l'ampliem més
enllà amb l'etnografia i l'antropologia podem incloure-hi l'estudi
del comportament humà com a adaptació. Si, finalment, l'ampliem
amb l'antropologia mèdica i l'epidemiologia podem tancar el cicle
examinant el medi natural i humà en termes de salut i benestar.» Les seves propostes
són pròximes, contenen elements de similitud, a la Teoria
de Gaia desenvolupada per Lovelock i Margulis (1979), en la qual la vida
no s'adapta de forma aleatòria a un medi inert, sinó que
és el producte derivat de totes les interaccions que crea un ecosistema
viu, sa o insà, sintròpic o entròpic. "Ecology of the
City" (L'ecologia de la ciutat), i principalment del curs impartit
per McHarg, titulat "Man and Environment" (L'home i el medi
ambient). En aquest, s'hi tractava l'evolució de la matèria,
la vida i l'home; les diferents formes en què, des de la filosofia
o des de la religió, s'havia concebut la naturalesa. Intentava
recollir la dependència de l'home de la naturalesa des d'un punt
de vista fisiològic i psicològic per concloure presentant
la visió de l'ecologia. Tanmateix, el llibre
també sorgeix de la praxi, de la realització de projectes
i estratègies orientats a la solució de problemes cada vegada
de volum i complexitat més gran, tant des de l'experiència
docent com de la professional. La seva participació professional
en nombrosos plans i projectes, fora i dins dels Estats Units, contribueixen
a desenvolupar la pràctica actual de la planificació territorial
integrant-hi el medi ambient, a contrastar les teories, a consolidar el
seu mètode de treball, a traslladar al seu treball les idees i
els mètodes desenvolupats, però també a conceptualitzar
la pràctica. En un dels seus treballs
va adoptar un sistema d'indicadors ambientals per orientar el desenvolupament
del municipi de Medford (1974), aspecte molt en voga avui dia en el desenvolupament
de les Agendes 21, nascudes de la Conferència sobre Medi Ambient
i Desenvolupament de Rio de Janeiro de 1992. També va establir
les idoneïtats d'ús per a cada sòl. Segons les pròpies
paraules de McHarg (per a l'edició de 1992): «Projectar
amb la naturalesa es proposava donar resposta a tota una sèrie
de deficiències òbvies. La primera d'elles era l'absència
de qualsevol noció mediambiental en la planificació, que
en aquells moments era un procés exclusivament socioeconòmic.
La segona era la falta d'integració entre les diferents ciències
mediambientals. Els geòlegs, els meteoròlegs, els hidròlegs,
etc., coneixien molt bé les ciències físiques, però
no les de la vida; d'altra banda, els ecòlegs i els biòlegs
coneixien modestament els processos físics. Per la resta, els científics
en general no mostraven cap interès pels valors o per la planificació;
finalment, no hi havia una aproximació teòrica que abordés
el problema de les adaptacions humanes.» «Projectar
amb la naturalesa va suposar una resposta a cadascun d'aquests problemes
descrits i, de fet, va proporcionar una metodologia per incorporar les
dades mediambientals als processos de planificació. L'enfocament
dominant en els estudis d'ecologia s'amplia integrant-hi la totalitat
de les ciències mediambientals. La qüestió dels valors
es va presentar com a essencial dintre del moviment de defensa del medi
ambient (i podem afegir, també en el fet de planificar i projectar)
i es va configurar una teoria. Em permetria suggerir que aquest caràcter
integrador és el tret principal de la metodologia de la planificació
ecològica. » És la barreja
especial d'aprofundiment científic i disseny constructiu el que
converteix aquest llibre en una aportació excepcional. En establir la necessitat
d'una intervenció conscient, d'una valoració ètica,
d'una organització ordenada i d'uns plantejaments estètics
deliberats que tinguin en consideració tots i cadascun dels aspectes
de l'entorn, McHarg no posa l'èmfasi únicament en el projecte
o en la naturalesa per separat, sinó en la preposició amb
pel que implica de cooperació entre l'home i la naturalesa. No
pretén imposar el disseny d'una manera arbitrària, sinó
utilitzar al màxim el potencial que la naturalesa ofereix, sense
oblidar les restriccions necessàries que imposa. D'aquesta manera,
en incorporar la naturalesa en la seva totalitat, sap que l'esperit de
l'home, com a part d'ella que és, posseeix quelcom molt valuós
per afegir-ho a aquest potencial. La teoria central
de McHarg és que l'ecologia ha d'estar en el fonament de les ciències
que intervenen i repercuteixen en l'ambient. Per això, és
necessari un reajustament bàsic de caràcter filosòfic,
ètic i estètic, que aturi la destrucció del planeta. El mètode de
McHarg consisteix a comprendre els processos que configuren el territori
i utilitzar-los com a fonament del projecte. El mètode analitza
els sistemes biofísics i socioculturals del lloc per desvetllar
on han de ser establerts usos del sòl específics. Com ell
mateix ha resumit diverses vegades: «El mètode
defineix les millors àrees per a un ús del sòl potencial
i la convergència de tots o gairebé tots els factors considerats
propicis per aquest ús en absència d'altres condicions.
Les àrees que reuneixen aquestes característiques es consideren
intrínsicament idònies per a l'ús del sòl
considerat... (...) Demanem a la terra que mostri on hi ha els millors
llocs. Establim criteris per a diferents tipus d'excel·lència
que responguin a una àmplia varietat d'alternatives. Busquem no
només l'índex més ampli d'excel·lències
diferenciadores entre diferents emplaçaments per a ciutats, sinó
també el major nombre d'alternatives dintre de cadascuna
d'elles. » Per assolir aquest
objectiu, és fonamental un procés interdisciplinari de recollida
i anàlisi de les dades. El reconeixement (survey) ha de
precedir al projecte, i el projecte ha de liderar l'acció. McHarg
estructura la cronologia del dispositiu que ha d'organitzar la investigació:
recollir la informació dels diferents components (geologia, condicions
meteorològiques, hidrologia, sòls, vegetació, vida
animal, per culminar amb els usos del sòl); després es representa
en mapes la distribució espacial de la informació. Utilitzant
el procés anomenat anàlisi d'idoneïtat (suitability
analysis), aquests mapes s'estructuren en capes que representen un
espai determinat (layer cake) i se sobreposen o combinen (overlay
mapping) per desvetllar els models de territori i per identificar
tant les limitacions com les oportunitats d'usos potencials. Aquesta representació
en capes facilita una explicació de l'àrea d'estudi, de
manera que cadascun dels nivells depèn de les característiques
de les capes inferiors, cada capa incrementa l'explicació; tot
plegat dóna com a resultat el model descriptiu biofísic.
El model permet plantejar quines zones poden resultar més adequades
per a un ús determinat i quines més desaconsellables. És
a dir, permet buscar els llocs en què es donen el major nombre
de característiques favorables, amb limitades característiques
perjudicials. Desenvolupa una metodologia que engloba, mitjançant
la incorporació dels aspectes mediambientals del territori, l'etern
problema per a l'home d'on ha de localitzar les seves activitats. McHarg també
dóna una enorme importància als inventaris, tant en els
aspectes de contingut com metodològic; l'aplicació del seu
mètode exigeix inventaris molt elaborats. Els avenços tecnològics
mitjançant els satèl·lits actuals en faciliten la
realització. La seva obra no ha
estat, lògicament, exempta de crítiques. Alguns projectistes
i professors van criticar McHarg per promoure un "determinisme ambiental"
en què el coneixement ecològic semblava la font de tot coneixement
projectual. Des de la perspectiva ecològica -en una revisió
primerenca del llibre realitzada el 1971-, es conclou que és el
coneixement científic, elitista, tecnocràtic el que legitima
el poder i l'autoritat destructius. I, encara que la planificació
fos una activitat política i social, no estrictament ecològica,
reconeixien l'atractiu de la visió compressiva que Projectar
amb la naturalesa ofereix. El mètode de
McHarg, conegut també com el mètode de les transparències,
va facilitar el desenvolupament dels actuals sistemes d'informació
geogràfica (SIG), sobretot gràcies a un grup d'investigació
de Harvard que, motivat per les seves conferències dels anys seixanta,
va desenvolupar els primers programes d'ordinador d'aquest tipus. Així,
J. Dangermond, president i fundador d'ESRI (Environemntal Systems Research
Institute), autors d'ArcInfo i ArcView, afirmava que el professor McHarg
«havia creat el context en el qual el SIG pogués florir»
(Thompson, 1991). Els sistemes d'informació geogràfica han
incrementat i constitueixen un important instrument metodològic
actual en l'avaluació dels impactes i riscos ambientals. Una de
les majors contribucions d'un SIG es deu a la capacitat per integrar dades
en un format cartogràfic referenciat i potenciar fortament la capacitat
analítica i deductiva. El seu interès està lligat
a les possibilitats que ofereixen per descriure i analitzar la informació
distribuïda espacialment, tant en l'anàlisi espacial de les
dades de partida, com en l'anàlisi espacial dels resultats que
s'obtenen; així com la seva evolució en el temps. A principis dels anys
setanta McHarg va elaborar un pla global de qualitat mediambiental per
a l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (USEPA),
que va conduir a la institucionalització de moltes de les seves
idees en l'avaluació ambiental dels projectes federals. En els
anys setanta va realitzar avaluacions d'impacte ambiental pioneres. En col·laborar,
des de la Universitat de Pennsylvania, amb la USEPA en l'elaboració
dels inventaris ambientals nacionals en els anys setanta, va influir en
la política ambiental del seu país, avantguarda mundial
en aquells moments. La realització del Dia de la Terra es deu en
part a les idees de McHarg. La National Environmental
Policy Act constitueix la primera llei mediambiental dels Estats Units
en un sentit estricte. Part del tipus de llenguatge que s'hi utilitza
prové del seu llibre Projectar amb la naturalesa. La seva
metodologia va donar lloc a l'anomenat Environmental Impact Analysis
and Statement (Avaluació d'impacte ambiental), que constitueix
la base que ha permès introduir els aspectes mediambientals en
els projectes, tant d'infraestructura com d'enginyeria industrial, a tot
el món. A McHarg li va interessar
la qüestió dels valors. La va plantejar des del punt de vista
de la polèmica que sempre ha existit entre l'home i la naturalesa
en les diferents actituds occidentals, exemplificada amb tota claredat
en la narració de la Creació que es recull en el Gènesi,
i que comparteixen tant el cristianisme com el judaisme. L'interessava
qüestionar l'actitud cultural dominant a Occident enfront de la naturalesa
i proposar una perspectiva diferent, disposada a reconèixer els
valors de la naturalesa i d'avaluar les decisions múltiples pròpies
de la planificació. Defensa una concepció ecològica
que està més d'acord amb l'experiència, i una via
capaç de mantenir i enriquir la biosfera, la salut de l'home i
el seu benestar. Indica: «el sistema econòmic de valors ha
d'ampliar-se en un sistema relatiu que abasti els processos biofísics
i les aspiracions humanes». Es planteja i adopta
una posició en què la naturalesa no és l'enemic que
l'home ha de conquerir, sinó que és tractada com a aliada
i amiga. Respecte a la qüestió de per què tenen
valor el medi ambient i els recursos naturals?, McHarg es decanta
per una posició que posteriorment s'ha anomenat l'ètica
de la terra, on la naturalesa no humana té un valor intrínsec,
inherent, i posseeix, per tant, drets morals i naturals (Azqueta, 1994).
Aquesta posició està en confrontació amb l'altre
extrem, en què trobem les postures que comparteixen una ètica
antropocèntrica, en què el que confereix valor a les
coses, inclòs el medi ambient, és la seva relació
amb l'ésser humà (les coses tenen valor sempre en la mesura
que les persones els en donen). Segueix el treball d'Hipòcrates
en el seu famós Tractat dels aires, les aigües i els llocs,
en què, per primera vegada s'enfoca la vida de l'home tant en salut
com en malaltia, com depenent de les forces de la naturalesa, a diferència
dels primers filòsofs grecs, que concebien l'home com quelcom aïllat.
Com podem veure, el problema no és nou. Pren en consideració
l'existència d'un buit significatiu. Mentre l'atenció principal
dels problemes mediambientals se centra en l'aire, les roques, l'aigua,
el sòl, les plantes, els animals i els ecosistemes, amb prou feines
es té en compte l'estudi dels sistemes socials. McHarg assenyala: «tots els sistemes
estan subjectes a la necessitat de descobrir el més adequat dels
entorns possibles, adaptant-ho i adaptant-s'hi ells mateixos per fer-ho
encara més adequat. Un entorn adequat és el que respon al
màxim de necessitats plantejades per un usuari, amb el mínim
esforç d'adaptació possible. En aquest sentit, un desenvolupament
apropiat comportaria un mínim d'intervenció. Una adequació
sintròpica revelarà el gran triomf evolutiu, així
com la salut de les diferents espècies i dels ecosistemes. D'altra
banda, les patologies i les malalties excessives posen de manifest el
desajust entròpic; és a dir, l'existència d'un sistema
que resulta incapaç d'assolir l'adequació al medi, incapaç
d'adaptar-s'hi o d'adaptar-lo». En els seus llibres
i en el seu treball intenta determinar els processos per planificar un
medi ambient autorenovable i equilibrat, que contingui tots aquells ingredients
necessaris perquè s'hi donin la prosperitat biològica de
l'home, la cooperació social i l'encoratjament espiritual. No ens
sona això que avui dia anomenem desenvolupament sostenible? Aquest article intenta
ser un petit homenatge a aquest home que ha dedicat la seva vida a establir
i millorar la nostra relació amb la naturalesa. Res millor que
acabar amb les seves pròpies paraules: «Tenim davant nostre una tasca: comprendre el funcionament del planeta, regular les nostres actuacions tenint en compte aquests coneixements, restaurar la Terra, tornar-li la seva verdor... [...] En la recerca de la supervivència, de l'èxit i de la seva realització, la perspectiva ecològica ofereix una aproximació d'allò més valuosa. Mostra el camí pel qual l'home seria enzim de la biosfera: administrant-la, millorant l'adequació creativa de l'entorn humà, portant a terme el projecte de l'home amb la naturalesa. » o Bibliografia
|
| Fòrum de debat | ||
|
||
|
|
||
 |
 |
Medi
Ambient. Tecnologia i Cultura no s'identifica necessàriament
amb l'opinió que expressen els articles signats
|
|
© Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
DL: B-44071-91 ISSN: 1130-4022 |
||