• 1.1.1. Concepte d'acció protectora
• 1.1.2. Els nivells de protecció
• 1.1.3. La gestió de l'acció protectora

L'existència de fets que provoquen en els ciutadans situacions no desitjades de necessitat fa que l'Estat constitueixi un sistema que permet protegir els qui pateixen aquestes situacions. Anomenem fets causants aquests esdeveniments que poden provocar contingències de què es derivaran situacions de necessitat, i anomenem prestacions les respostes que el sistema de la Seguretat Social preveu per ajudar els ciutadans a superar aquestes situacions indesitjades.

La finalitat última de la Seguretat Social és, tal com assenyala l'article 41 de la Constitució, protegir els ciutadans que es troben en situacions de necessitat mitjançant prestacions suficients. En aquest sentit, la Seguretat Social es constitueix com un sistema complet de protecció social que garanteix una acció protectora universal quan determinades contingències porten una persona a una situació de necessitat. Aquestes contingències són les següents:

• Les contingències comunes: la malaltia comuna, l'accident no laboral, la maternitat, la paternitat i la vellesa.
• Les contingències professionals: la malaltia professional, l'accident de treball, el risc durant l'embaràs i el risc durant la lactància natural.

A més, el sistema públic de la Seguretat Social atorga també, a aquells ciutadans que, volent i podent treballar, han perdut la seva ocupació o han vist reduïda la seva jornada diària ordinària de treball, entre un mínim d'un 10 i un màxim d'un 70 per cent del seu sou en els termes establerts a l'article 47 del Text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (TRLET).

Es tracta, en definitiva, de determinar quins estats o situacions de necessitat han de ser objecte de protecció, i determinar així el que denominem contingències protegides. Una vegada feta aquesta delimitació, el sistema estableix la classe de protecció que s'ha de donar a cadascuna d'aquestes situacions, de manera que trobarem, dins l'acció protectora, dos tipus de prestacions:

• Les prestacions econòmiques: es tracta de pagaments, de diferent naturalesa i periodicitat, la finalitat dels quals és pal·liar o reparar el dany econòmic que una situació de necessitat provoca en un ciutadà. També compensen de determinades càrregues.
• Les prestacions no econòmiques: en aquest cas, el ciutadà no rep un pagament econòmic, sinó un servei o una atenció específica que té com a finalitat la seva curació o recuperació.

A més de l'acció protectora de la Seguretat Social, les comunitats autònomes tenen competència en matèria d'assistència social, que té caràcter complementari i pretén pal·liar les carències que l'acció protectora pugui presentar en situacions concretes, individualitzant d'aquesta manera la protecció. No obstant això, l'article 38.4 del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (TRLGSS) estableix que qualsevol prestació de caràcter públic que tingui com a finalitat complementar, ampliar o modificar les prestacions de la Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, forma part del sistema de la Seguretat Social i està subjecta als principis d'universalitat, unitat, solidaritat i igualtat, sense perjudici de les ajudes d'una altra natura que, en l'exercici de les seves competències, puguin establir les comunitats autònomes en benefici dels pensionistes que hi resideixen.

Finalment, cal tenir en compte que l'article 41 de la Constitució estableix que l'assistència i les prestacions complementàries són lliures, de manera que l'article 39.2 de la Llei general de la Seguretat Social admet l'establiment de millores voluntàries de l'acció protectora de la Seguretat Social, però prohibeix que aquesta sigui objecte de contractació col·lectiva.

?

En establir l'article 41 de la Constitució que l'acció protectora de la Seguretat Social ha d'arribar a tots els ciutadans, introdueix un principi d'universalitat que exigeix que les prestacions no vagin únicament destinades a aquells ciutadans que, havent tingut una activitat inclosa en el camp d'aplicació del sistema de la Seguretat Social, han cotitzat el temps suficient per accedir a prestacions derivades d'aquest esforç contributiu. El principi constitucional d'universalitat provoca la necessitat de crear dos nivells diferenciats dins el sistema, de manera que la cotització no sigui l'única font d'accés a l'acció protectora. Els nivells són els següents:

• Nivell contributiu
• Nivell no contributiu

A més del diferent contingut de l'acció protectora de cadascun dels nivells, la principal diferència entre tots dos és el seu finançament. Així, les prestacions del nivell contributiu han de ser finançades fonamentalment mitjançant l'aportació econòmica dels subjectes obligats a cotitzar; és a dir, mitjançant les quotes que aporten empresaris i treballadors. En canvi, les prestacions del nivell no contributiu són finançades mitjançant les corresponents aportacions de la Llei de pressupostos generals de l'Estat. Podríem dir, simplificant, que, mentre que l'acció protectora del nivell contributiu està finançada a través de les quotes d'empresaris i treballadors, la del nivell no contributiu ho està mitjançant els impostos que paguen tots els ciutadans. Precisament per aquesta diferència en el finançament, també els subjectes inclosos en l'acció protectora de tots dos nivells són diferents:

• En el nivell contributiu s'inclouen els treballadors per compte propi o per compte d'altri, així com els funcionaris públics, els socis treballadors de les cooperatives de treball associat i els estudiants.
• En el nivell no contributiu s'inclouen tots els ciutadans i ciutadanes de l'Estat.

Però, a més d'aquestes distincions entre els dos nivells de protecció del sistema de la Seguretat Social, també és diferent el concepte d'estat de necessitat que té cadascun. Mentre que al nivell contributiu l'estat de necessitat es presumeix a partir del compliment de determinats requisits, al no contributiu ha de ser acreditat fefaentment pel ciutadà que pretén accedir a la protecció en aquest nivell. Vegem, en un exemple, aquestes diferències:

?

La gestió de la Seguretat Social està encomanada a les denominades entitats gestores i als serveis comuns. En l'àmbit estatal, actualment existeixen les entitats gestores següents:

• Instituto Nacional de la Seguridad Social(INSS): és l'encarregat del reconeixement i el pagament, en el nivell contributiu, de les prestacions d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural, incapacitat permanent, jubilació, mort i supervivència i prestació familiar. Està adscrit al Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

• Servicio Público de Empleo Estatal(SEPE): és l'encarregat, entre altres coses, de gestionar la prestació i el subsidi per desocupació; està adscrit igualment al Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

• Instituto Nacional de Gestión Sanitaria(INGESA): està adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i és l'encarregat de la prestació d'assistència sanitària en aquelles comunitats autònomes en què no ha estat transferida aquesta competència (actualment, totes l'han assumit, per la qual cosa únicament exerceix la seva competència a Ceuta i Melilla).

• Instituto de Mayores y Servicios Sociales(IMSERSO): gestiona les prestacions no contributives de jubilació i invalidesa, encara que aquesta competència ha estat assumida per la major part de les comunitats autònomes. Actualment està adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

• Instituto Social de la Marina(ISM): està adscrit al Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i gestiona les prestacions de les persones enquadrades en el règim especial de treballadors del mar.

Pel que fa a la gestió de l'acció protectora en l'àmbit territorial de Catalunya, i com a conseqüència de l'assumpció de competències per part de la Generalitat de Catalunya en matèria d'ocupació i d'assistència i serveis socials, hi ha organismes amb competència en aquesta matèria. Són els següents:

• Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS): és dins el Departament de Benestar Social i Família, i té, entre altres, competència en matèria de pensions no contributives.

• Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC): és dins el Departament d'Empresa i Ocupació, i ha assumit competències en matèria de polítiques actives d'ocupació. Actualment, aquestes funcions estan integrades amb les de gestió de les prestacions per desocupació, que són competència del SEPE estatal, a les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya (OTG).

?

<< Inici Unitat 1 | Següent >>