Sou aquí: inici » Unitat 1. L'acció protectora de la Seguretat Social. Concepte i contingut » 1.3. Les prestacions del nivell contributiu. Caràcters generals
L'article 38.1 del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (TRLGSS) estableix que l'acció protectora del sistema de la Seguretat Social comprèn, en el nivell contributiu, les prestacions següents:
Al quadre següent podem veure la relació de prestacions econòmiques del nivell contributiu, amb indicació de les seves característiques bàsiques:
| PRESTACIÓ | CARACTERÍSTIQUES |
|---|---|
| Incapacitat temporal | Subsidi de durada limitada a 12 mesos Admet pròrrogues La quantia es calcula per les bases de cotització del treballador En cap cas arriba al 100 % d'aquestes bases |
| Maternitat | Subsidi de durada limitada a 16 setmanes Durades superiors en casos de part o adopció múltiples La quantia es calcula per les bases de cotització de la treballadora Arriba al 100 % d'aquestes bases |
| Paternitat | Subsidi de durada limitada a 13 dies Durades superiors en casos de part o adopció múltiples La quantia es calcula per les bases de cotització del treballador Arriba al 100 % d'aquestes bases |
| Risc durant l'embaràs | Subsidi de durada limitada fins la data del part La quantia es calcula per les bases de cotització de la treballadora Arriba al 100 % d'aquestes bases |
| Risc durant la lactància natural | Subsidi de durada limitada fins que el lactant té nou mesos La quantia es calcula per les bases de cotització de la treballadora Arriba al 100 % d'aquestes bases |
| Cura de menor amb malalties greus | Subsidi de durada limitada fins que el menor compleix 18 anys La quantia es calcula per les bases de cotització de la treballadora Arriba al 100 % d'aquestes bases, en proporció a la reducció de jornada |
| Incapacitat permanent | Hi ha diferents graus: parcial, total, absoluta i gran invalidesa La parcial és una indemnització; la total, una pensió o una indemnització; l'absoluta i la gran invalidesa són pensions Les quanties es calculen per les bases de cotització del treballador El percentatge varia, i pot arribar al 100 % (absoluta) i, fins i tot, superar aquest percentatge (gran invalidesa) |
| Jubilació | Pensió vitalícia La quantia es calcula per les bases de cotització del treballador i pot arribar al 100 %, fins i tot el pot superar Hi ha supòsits de jubilació anticipada amb coeficients reductors de l'import de la pensió |
| Desocupació | Subsidi de durada limitada a un màxim de 24 mesos La quantia depèn de les bases de cotització anteriors del treballador El percentatge varia, segons els períodes de percepció, entre el 70 i el 50 % de les bases reguladores |
| Mort i supervivència | És un àmbit plural de protecció que afecta viduïtat, orfandat, prestacions a favor de familiars, auxili per defunció i indemnitzacions en cas de mort per accident de treball o malaltia professional Els càlculs dels imports es fan per les bases de cotització del causant El màxim de la quantia total de totes les prestacions derivades d'un mateix causant és el 100 % de la base reguladora |
L'article 40.1 de la Llei general de la Seguretat Social estableix que les prestacions de la Seguretat Social, així com els beneficis dels seus serveis socials i de l'assistència social, no poden ser objecte de retenció, compensació o descompte, excepte en els dos casos següents:
No obstant això, sí que poden ser objecte d'embargament, d'acord amb el que estableix la Llei d'enjudiciament civil.
Les percepcions derivades de l'acció protectora de la Seguretat Social estan subjectes a tributació en els termes establerts a les normes reguladores de cada impost.
| Exemple |
|---|
| Tributen per l'impost sobre la renda de les persones físiques prestacions com ara la pensió de jubilació o la prestació per desocupació. El mateix succeeix, per exemple, amb els subsidis d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat, etc. |
Estan exemptes de tributació per l'impost sobre la renda de les persones físiques, per exemple, les pensions d'incapacitat permanent absoluta i les de gran invalidesa.
D'altra banda, no es pot exigir cap taxa fiscal, ni dret de cap mena, en cap informació o certificació que hagin de facilitar els corresponents organismes de l'administració de la Seguretat Social, ni els organismes administratius, judicials o de qualsevol altra classe, en relació amb les prestacions de la Seguretat Social.
Les prestacions de la Seguretat Social a què tinguin dret els beneficiaris són irrenunciables amb caràcter general, si bé en alguns casos s'ha d'exercir el dret d'opció quan el beneficiari pugui tenir dret simultàniament a dues o més prestacions que siguin incompatibles entre elles.
No obstant això, hi ha excepcions a la regla d'irrenunciabilitat, com passa amb la prestació per desocupació, que pot extingir-se, tal com indica l'article 213.1 de la Llei general de la Seguretat Social, per renúncia voluntària del beneficiari al dret.
D'acord amb el que estableix l'article 121.2 de la Llei general de la Seguretat Social, les prestacions que hagin de satisfer els empresaris a càrrec seu, quan hagin estat declarats responsables de pagar-les, o bé per la seva col·laboració en la gestió i, si escau, les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social en règim de liquidació, tenen el caràcter de crèdits privilegiats, i gaudeixen, a l'efecte, del règim establert a l'article 32 de l'Estatut dels treballadors.
L'article 32 del Text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (TRLET) estableix que els crèdits salarials pels últims trenta dies de treball i en una quantia que no superi el doble del salari mínim interprofessional gaudeixen de preferència sobre qualsevol altre crèdit, encara que aquest estigui garantit per penyora o hipoteca. Els restants crèdits tenen la condició de singularment privilegiats en la quantia que resulti de multiplicar el triple del salari mínim interprofessional pel nombre de dies del salari pendent de pagament, i gaudeixen de preferència sobre qualsevol altre crèdit, excepte els crèdits amb dret real, en els supòsits en què aquests, d'acord amb la Llei, siguin preferents.
L'article 42.1 de la Llei general de la Seguretat Social estableix que les pensions contributives derivades de contingències comunes de qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social s'han de satisfer en 14 pagues, corresponents a cadascun dels mesos de l'any i dues pagues extraordinàries que es meritaran els mesos de juny i novembre. En canvi, les pensions contributives derivades de contingències professionals s'han de satisfer en 12 pagues.
La meritació de les pagues extraordinàries, quan corresponguin, s'ha de fer per semestres, de manera que en el reconeixement inicial de les pensions s'ha d'abonar la part proporcional meritada.
Les resolucions que l'Institut Nacional de la Seguretat Social o el Servei Públic d'Ocupació adoptin en matèria de reconeixement de prestacions de la Seguretat Social poden ser objecte de recurs davant l'ordre jurisdiccional social, i estan legitimats a presentar aquest recurs el beneficiari i, si escau, les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social i els empresaris responsables del pagament de les prestacions.
El dret al reconeixement de les prestacions prescriu al cap de cinc anys, comptats des de l'endemà del dia en què tingui lloc el fet causant de la prestació de què es tracti, sense perjudici de les excepcions que es determinen en aquesta llei i que els efectes del reconeixement es produeixin a partir dels tres mesos anteriors a la data en què es presenti la sol·licitud corresponent.
Aquestes excepcions suposen que hi ha prestacions que tenen la peculiaritat de ser imprescriptibles. Aquest és el cas, per exemple, de les pensions de jubilació i viduïtat. En aquests casos, el transcurs del temps no impedeix el reconeixement del dret, tot i que si han transcorregut més de tres mesos des del fet causant es reconeixen amb una retroactivitat màxima de tres mesos.
Els treballadors i altres persones que hagin percebut indegudament prestacions de la Seguretat Social estan obligats a reintegrar-ne l'import. A més, els qui per acció o omissió hagin contribuït a fer possible la percepció indeguda d'una prestació han de respondre subsidiàriament amb els perceptors, excepte bona fe provada, de l'obligació de reintegrar que s'estableix a l'apartat anterior.
L'obligació de reintegrament de l'import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de quatre anys, comptats a partir de la data del seu cobrament, o des que va ser possible exercitar l'acció per exigir-ne la devolució, amb independència de la causa que va originar la percepció indeguda, incloent-hi els supòsits de revisió de les prestacions per error imputable a l'entitat gestora.
Les regles de compatibilitat i incompatibilitat de les prestacions, entre elles i amb el treball per compte propi o aliè, no són uniformes, de manera que cada prestació té el seu propi règim jurídic en aquesta matèria.
| Exemples |
|---|
| Compatibilitat: la pensió de viduïtat és, amb caràcter general, compatible amb el treball per compte propi o aliè, i amb altres pensions que generi el beneficiari. |
| Incompatibilitat: la pensió de jubilació és incompatible amb el treball a jornada completa, amb algunes excepcions (Reial decret llei 5/2013). |
Quan s'hagi causat dret a una prestació per haver-se complert les condicions que la normativa exigeix, la responsabilitat corresponent s'imputa, d'acord amb les seves competències respectives, a les entitats gestores, mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social o empresaris que col·laborin en la gestió o, si escau, als serveis comuns. No obstant això, si s'han incomplert les obligacions en matèria d'afiliació, altes i baixes de cotització, s'ha de determinar l'exigència de responsabilitat quant al pagament de les prestacions als qui siguin responsables de tals incompliments. Hi ha, a més, supòsits especials de responsabilitat a l'article 127 de la Llei general de la Seguretat Social.
No obstant això, la Seguretat Social pot anticipar el pagament de les prestacions als beneficiaris en el cas d'incompliment empresarial, amb la consegüent subrogació en els drets i accions d'aquests beneficiaris. Aquesta bestreta de les prestacions en cap cas pot excedir la quantitat equivalent a dues vegades i mig l'import del salari mínim interprofessional vigent en el moment del fet causant o, si escau, de l'import del capital cost necessari per al pagament anticipat, amb el límit indicat per les entitats gestores, mútues o serveis.
Finalment, hi ha automaticitat en el pagament de les prestacions als treballadors, encara que hi hagi hagut incompliment d'obligacions per part dels empresaris, en els casos següents:
