Sou aquí: inici » Unitat 3. Les prestacions de maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural i cura de menors amb malalties greus » 3.1. La maternitat: concepte, beneficiaris i règim jurídic
Quan es va iniciar el sistema de la Seguretat Social, amb l'entrada en vigor de la primera llei general el dia 1 de gener de 1967, les prestacions de maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs i risc durant la lactància natural, així com la de cura de menors amb malalties greus, no formaven part de l'acció protectora de la Seguretat Social. Genèricament, totes les situacions que provocaven a un treballador o a una treballadora la necessitat de suspendre temporalment la prestació de serveis a les empreses es protegien mitjançant l'antiga prestació d'"incapacitat laboral transitòria", què tenia continuació amb la d'"invalidesa provisional".
No va ser fins a l'any 1995 que la prestació de maternitat es va desvincular de l'àmbit de l'antiga incapacitat laboral transitòria i va passar a constituir una nova prestació amb autonomia i regulació pròpies. Així, es van introduir quatre nous articles al Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (TRLGSS) (art. 133 bis a 133 quinquies) dedicats a la regulació de la nova prestació; el seu desenvolupament reglamentari es va constituir al Reial decret 295/2009, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs i risc durant la lactància natural.
La prestació per maternitat recull les situacions protegides següents:
En el supòsit de part, es poden donar les peculiaritats següents:
En funció de la situació, les durades són les següents:
L'article 48.4 del TRLET regula el descans per maternitat, després de les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Entre altres coses, preveu actualment que els períodes de descans per maternitat a què ens hem referit puguin gaudir-se en règim de jornada completa o a temps parcial, amb l'acord previ entre empresari i treballador afectats, en els termes que reglamentàriament es determinin; en aquest sentit, el Reial decret 295/2009, de 6 de març, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs i risc durant la lactància natural, determina que pot gaudir-se el permís per maternitat a temps parcial, per acord entre treballador i empresari, i amplia també aquesta possibilitat als treballadors per compte propi; si és així, el període de gaudi del permís s'amplia proporcionalment, d'acord amb la reducció de jornada realitzada, i és ininterromput.
Per tal de tenir dret a la prestació de maternitat, els beneficiaris han de reunir els requisits següents:
Aquests períodes de cotització exigits són els següents:
EDAT | PERÍODE EXIGIT |
---|---|
Si el treballador té menys de 21 anys en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció. | No s'exigeix període mínim de cotització. |
Si el treballador té complerts entre 21 i 26 anys en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció. | El període mínim de cotització exigit és de 90 dies cotitzats dins els set anys immediatament anteriors al moment d'inici del descans. Es considera complert l'esmentat requisit si, alternativament, el treballador acredita 180 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral, amb anterioritat a aquesta última data. |
Si el treballador és major de 26 anys en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció. | El període mínim de cotització exigit és de 180 dies dins els set anys immediatament anteriors al moment d'inici del descans. Es considera complert l'esmentat requisit si, alternativament, el treballador acredita 360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral, amb anterioritat a aquesta última data. |
La prestació econòmica queda establerta en un subsidi equivalent al 100 % de la base reguladora, que és la mateixa que la d'incapacitat temporal per contingències comunes, és a dir, la base de cotització de contingències comunes del mes anterior al de l'inici de la situació.
D'altra banda, es preveu un subsidi especial en cas de part o adopció múltiples per cada fill a partir del segon, igual al que correspongui percebre pel primer durant el període de les sis setmanes immediatament posteriors al part o a la resolució judicial d'adopció.
El dret al subsidi pot ser suspès o extingit si el beneficiari actua fraudulentament per obtenir o conservar la prestació, o si la compatibilitza amb el treball. Les situacions de vaga i locaut no impedeixen el reconeixement i la percepció del subsidi per maternitat.
Les causes d'extinció són les següents:
La prestació per maternitat la gestiona directament l'INSS o l'ISM, i no hi ha cap fórmula de col·laboració amb les empreses. Això suposa que els treballadors que es troben en aquesta situació perceben la quantia de la prestació directament de l'entitat gestora, per la qual cosa l'empresari ha de descomptar en els documents de cotització (TC-1 i TC-2) l'aportació corresponent a la quota del treballador, ja que, com que no hi ha abonament de retribució, resulta impossible descomptar-la prèviament.
Sense perjudici de les sis setmanes immediatament posteriors al part de descans obligatori per a la mare, en el cas que tots dos progenitors treballin, la mare, en iniciar-se el període de descans per maternitat, pot optar perquè l'altre progenitor gaudeixi d'una part determinada i ininterrompuda del període de descans posterior al part, de manera simultània o successiva amb el de la mare.
En el cas que la mare no pugui suspendre la seva activitat professional amb dret a prestacions i l'altre progenitor suspengui el seu contracte de treball o la seva activitat pel període de descans que hagués correspost a la mare, s'ha d'exigir justificant o certificat que acrediti la inexistència de dret a prestacions en el seu sistema de previsió privat o, si escau, justificació que no és procedent la inclusió de la interessada en una mutualitat de previsió alternativa.
En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, si la percepció del subsidi per maternitat ha estat interrompuda, quan aquesta es reprèn, una vegada el menor ha estat donat d'alta hospitalària, es percep en la mateixa quantia en què s'abonava abans de la interrupció.
Per una altra banda, en els casos de parts prematurs amb falta de pes i aquells altres en què el nounat necessita, per alguna condició clínica, hospitalització a continuació del part per un període superior a set dies, el període de suspensió s'amplia en tants dies com el nascut es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals. Aquesta ampliació té lloc encara que el beneficiari hagi decidit interrompre el gaudi del permís, d'acord amb el que assenyala el paràgraf anterior. El gaudi del període addicional del subsidi correspon a la mare o, a opció d'aquesta, a l'altre progenitor, si reuneix els requisits necessaris i gaudeix del descans.
Els treballadors es beneficien de qualsevol millora en les condicions de treball a què hagin pogut tenir dret durant la suspensió del contracte en els supòsits de maternitat i paternitat, que veurem dintre d'aquesta mateixa unitat.
Cal assenyalar que la ja esmentada Llei orgànica 3/2007 introdueix un supòsit especial de maternitat, referit únicament als supòsits de part ?no extensible, per tant, als d'adopció i acolliment? i regulat als articles 133 sexies i 133 septies del TRLGSS, que suposa el reconeixement del dret al subsidi per maternitat a les treballadores que no acreditin el període mínim de cotització, si bé en aquest cas la durada és de 42 dies naturals i la base reguladora és com a màxim el 100 % de l'IPREM mensual vigent (532,51 euros el 2014).
La durada s'incrementa en 14 dies naturals en els casos de naixement de fill en una família nombrosa o que, per aquest motiu, adquireixi aquesta condició, o en una família monoparental, o en els supòsits de part múltiple, o quan la mare o el fill estiguin afectats de discapacitat en un grau igual o superior al 65 %. L'increment de la durada és únic, i no es pot acumular quan hi concorren dues o més circumstàncies de les que hem assenyalat anteriorment.
Si un treballador es troba en situació de maternitat i durant el decurs d'aquesta situació s'extingeix el seu contracte per alguna de les causes previstes a l'apartat 1 de l'article 208 del TRLGSS ?és a dir, per causa no imputable al treballador?, continua percebent la prestació per maternitat fins que s'extingeixi aquesta situació, moment en què passa a la situació legal de desocupació i a percebre, si reuneix els requisits necessaris, la prestació corresponent.
En aquest cas no es descompta del període de percepció de la prestació per desocupació de nivell contributiu el temps que hagi estat en situació de maternitat.