Sou aquí: inici » Unitat 4. La incapacitat permanent » 4.2. Els graus d'incapacitat permanent

4.2. Els graus d'incapacitat permanent

Els graus d'incapacitat permanent (IP) es determinen en funció de les reduccions anatòmiques o funcionals patides pels treballadors, sempre que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral:

  1. IP parcial: s'entén per IP parcial per a la professió habitual la que, sense aconseguir-ne el grau total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33 % en el seu rendiment normal per a l'esmentada professió, sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals.
  2. IP total per a la professió que exercia l'interessat o el grup professional on s'enquadra: s'entén per IP total per a la professió habitual la que inhabilita el treballador per a la realització de totes les tasques o les fonamentals de l'esmentada professió, tot i que es pot dedicar a una altra professió.
  3. IP absoluta per a tot treball: s'entén per IP absoluta per a tot treball la que inhabilita per complet el treballador per a tota professió o ofici.
  4. Gran invalidesa: s'entén per gran invalidesa la situació del treballador afectat d'IP i que, a conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida, com ara vestir-se, desplaçar-se, menjar o anàlegs.

S'entén per professió habitual, en cas d'accident, sigui o no de treball, l'exercida normalment pel treballador en el moment de patir-lo. En cas de malaltia comuna o professional, aquella a què el treballador dedicava la seva activitat fonamental durant el període de temps anterior a la iniciació de la incapacitat que reglamentàriament es determini.

Als efectes de la determinació del grau de la incapacitat, es té en compte la incidència de la reducció de la capacitat de treball en el desenvolupament de la professió que exercia l'interessat o del grup professional on està enquadrada abans de produir-se el fet causant de la incapacitat permanent. Mentre el treballador que pateix una incapacitat permanent parcial percep com a prestació una quantitat o tant alçat, en els altres tres casos ?total, absoluta i gran invalidesa? cobra una pensió vitalícia, si bé en el cas de la IP total es pot substituir per una indemnització a tant alçat.

4.2.1. Lesions permanents no invalidants

Es tracta d'un supòsit d'acció protectora regulat als articles 150 a 152 del TRLGSS. El fet protegit es refereix a les lesions, mutilacions i deformitats de caràcter definitiu causades per accidents de treball o malalties professionals que, sense arribar a constituir una IP d'acord amb el que s'ha establert al TRLGSS, suposen una disminució o alteració de la integritat física del treballador i es recullen al barem establert a l'efecte. Aquestes persones són indemnitzades, per una sola vegada, amb les quantitats establertes al barem vigent, per l'entitat ?Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals o Institut Nacional de la Seguretat Social? que estigui obligada al pagament de les prestacions d'IP, tot això sense perjudici del dret del treballador a continuar treballant a l'empresa.

Els beneficiaris de les indemnitzacions a què ens hem referit són els treballadors integrats en el règim general de la Seguretat Social que es trobin en situació d'alta o assimilada i hagin estat donats d'alta mèdica.

Les indemnitzacions a un tant alçat que són procedents per les lesions, mutilacions i deformitats que regula el TRLGSS són incompatibles amb les prestacions econòmiques establertes per a la IP, excepte en el cas que les esmentades lesions, mutilacions i deformitats siguin totalment independents de les que hagin estat preses en consideració per declarar la invalidesa i el grau d'incapacitat.

El barem per a la determinació dels imports en els supòsits de lesions permanents no invalidants es recull a l'Ordre ESS/66/2013, de 28 de gener, per la qual s'actualitzen les quantitats a un tant alçat de les indemnitzacions per lesions, mutilacions i deformitats de caràcter definitiu i no invalidants.

EXEMPLE
Un treballador pateix un accident de treball que li provoca la pèrdua de la segona falange del primer dit del peu dret. Després de l'avaluació corresponent davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social, determinen que es tracta d'una lesió permanent però que no és constitutiva de situació d'IP. El treballador vol saber si percebrà alguna indemnització.

Atès que la causa de la pèrdua anatòmica ha estat un accident de treball, ha de percebre una indemnització d'acord amb el que estableix el barem aprovat per l'Ordre ESS/66/2013, de 28 de gener, per la qual s'actualitzen les quantitats a un tant alçat de les indemnitzacions per lesions, mutilacions i deformitats de caràcter definitiu i no invalidants. En aquest cas, té dret a un import de 990 euros:

?


<< Anterior | Següent >>