• 5.1.1. Plantejament constitucional
• 5.1.2. Normativa i contingència protegida
• 5.1.3. Requisits dels beneficiaris
• 5.1.4. La jubilació no contributiva

L'article 50 de la Constitució espanyola (CE) estableix que els poders públics han de garantir, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Així mateix, i amb independència de les obligacions familiars, han de promoure el seu benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atenguin els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i oci.

D'altra banda, l'article 41 de la CE exigeix que les prestacions i l'assistència cobreixin les situacions de necessitat de tots els ciutadans i ciutadanes.

?

Pel que fa a la jubilació contributiva, la normativa aplicable en aquesta matèria està constituïda bàsicament per l'article 49.6 del TRLET, els articles 160 a 170 del TRLGSS (amb les modificacions introduïdes, entre altres, per les lleis 35/2002, de 12 de juliol, 40/2007, de 4 de desembre, i 27/2011 , d'1 d'agost) i la normativa de desenvolupament. Recentment, s'ha publicat la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i de l'índex de revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social.

La jubilació és, en principi, una causa d'extinció de la relació laboral, tal com estableix l'article 49.6 del TRLET; en contra del que preceptuava el primer paràgraf de la disposició addicional (DA) 5.a del TRLET, declarada inconstitucional, la Sentència de 2 de juliol de 1981 del Tribunal Constitucional estableix que no es pot imposar amb caràcter inexcusable una edat que condicioni directament l'extinció de la relació laboral. Així, l'edat de jubilació establerta actualment ?65 o 67 anys, com veurem més endavant? s'ha d'entendre no com la d'extinció obligatòria de la relació laboral per jubilació, sinó la mínima en què el treballador pot gaudir d'aquesta prestació (tret d'excepcions, com també veurem).

D'altra banda, cal tenir en compte que la DA 10.a del TRLET, al redactat donat per la Llei 3/2012 (reforma laboral 2012), determina que s'entenen nul·les i sense efecte les clàusules dels convenis col·lectius que possibiliten l'extinció del contracte de treball pel compliment per part del treballador de l'edat ordinària de jubilació fixada a la normativa de la Seguretat Social, sigui quin sigui l'extensió i l'abast de les esmentades clàusules.

Quant a la contingència coberta, aquesta consisteix en el cessament en el treball per compte d'altri a causa de l'edat; aquesta edat pot anticipar-se a través de la negociació col·lectiva, sense perjudici d'allò que s'ha establert en matèria de seguretat social a aquest efecte. També la iniciativa pròpia del treballador pot establir plans complementaris als del sistema de la Seguretat Social.

?

Tenir cobert un període de cotització (carència)

Aquesta carència és de dos tipus:

1. Carència genèrica: són 15 anys efectius; la reforma introduïda per la Llei 40/2007 elimina els anomenats dies quota, i el Reial decret llei 10/2010 va eliminar el règim transitori d'aplicació d'aquesta reforma, per la qual cosa actualment s'exigeixen 15 anys de cotització efectiva durant tota la vida laboral.
2. Carència específica: d'aquests 15 anys, almenys dos han d'estar compresos dins els 15 últims.

En el cas dels contractes a temps parcial, després de la recent entrada en vigor del Reial decret llei 11/2013, per acreditar els períodes de cotització necessaris per causar dret a les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat i paternitat, s'han d'aplicar les regles següents:

• S'han de tenir en compte els diversos períodes durant els quals el treballador ha romàs en alta amb un contracte a temps parcial, sigui quina sigui la durada de la jornada realitzada en cadascun d'aquests. A l'efecte, el coeficient de parcialitat, que ve determinat pel percentatge de la jornada feta a temps parcial respecte de la jornada feta per un treballador a temps complet comparable, s'aplica sobre el període d'alta amb contracte a temps parcial, i el resultat és el nombre de dies que es consideren efectivament cotitzats en cada període. Al nombre de dies que resultin se li sumen, si escau, els dies cotitzats a temps complet, i el resultat és el total de dies de cotització acreditats computables per a l'accés a les prestacions.
• Una vegada determinat el nombre de dies de cotització acreditats, es calcula el coeficient global de parcialitat, que és el percentatge que representa el nombre de dies treballats i acreditats com a a cotitzats, d'acord amb el que hem descrit al paràgraf anterior, sobre el total de dies en alta al llarg de tota la vida laboral del treballador. En cas de tractar-se de subsidi per incapacitat temporal, el càlcul del coeficient global de parcialitat es fa exclusivament sobre els últims cinc anys. Si es tracta del subsidi per maternitat i paternitat, el coeficient global de parcialitat es calcula sobre els últims set anys o, si escau, sobre tota la vida laboral.
• El període mínim de cotització exigit als treballadors a temps parcial per a cadascuna de les prestacions econòmiques que ho tinguin establert és el resultat d'aplicar al període regulat amb caràcter general el coeficient global de parcialitat a què ens hem referit al paràgraf anterior.
• En els supòsits en què, a l'efecte de l'accés a la prestació econòmica corresponent, s'exigeixi que part o la totalitat del període mínim de cotització exigit estigui comprès en un termini de temps determinat, el coeficient global de parcialitat s'ha d'aplicar per fixar el període de cotització exigible. L'espai temporal en què ha d'estar comprès el període exigible és, en tot cas, l'establert amb caràcter general per a la prestació respectiva.

Complir 67 anys d'edat, o 65 anys si s'acredita una carrera completa de cotització, i cessar en l'activitat

El 2013, l'edat ordinària de jubilació es manté amb caràcter general en 65 anys quan s'acrediti un període de cotització de 35 anys i 3 mesos; en cas contrari, l'edat mínima de jubilació el 2013 és de 65 anys i un mes.

No es requereix estar en alta o en situació assimilada a l'alta

?

També en aquest cas, com amb la incapacitat permanent, trobem una prestació que apareix als dos nivells de protecció, és a dir, al nivell contributiu i al nivell no contributiu, amb idèntica denominació genèrica en tots dos casos: pensió de jubilació.

Sobre la jubilació no contributiva, cal assenyalar que el seu import i règim jurídic és idèntic al de la invalidesa no contributiva, i només varien els requisits dels beneficiaris, que són els següents:

• Tenir 65 anys o més.
• Residir a Espanya 10 anys ?aquí difereix de la invalidesa, ja que en aquesta s'exigeixen únicament 5 anys de residència? des que es van complir els 16 anys. També en aquest cas, almenys 2 anys han de ser consecutivament i immediatament anteriors a la data de la sol·licitud.
• No tenir rendes (igual que la invalidesa no contributiva).

?

<< Inici Unitat 5 | Següent >>