Sou aquí: inici » Unitat 6. Les prestacions derivades de mort i supervivència » 6.2. Fet causant i subjectes causants. Requisits
6.2. Fet causant i subjectes causants. Requisits
6.2.1. Fet causant. Tipus
El fet causant de la protecció per mort i supervivència és la mort d'una persona afiliada a la Seguretat Social. Sobre la defunció, hem de tenir en compte que pot ser, a l'efecte de la protecció de la Seguretat Social, de dos tipus:
Defunció biològica
Suposa la constatació mèdica fefaent de la mort del causant.
Defunció presumpta
Pot donar-se per dues vies:
- Declaració civil de defunció (art. 193-197 del Codi civil):
- 10 anys, amb caràcter general
- 5 anys, si el desaparegut compliria 75 anys dins aquest període
- 2 anys, si va desaparèixer en situació de risc imminent, catàstrofe aèria o naufragi
- Desaparició (art. 172.3 del TRLGSS): els treballadors que desapareixen amb motiu d'un accident, sigui o no de treball, en circumstàncies que facin presumible la seva mort i sense que s'hagin tingut notícies seves durant els 90 dies naturals següents al de l'accident, poden causar les prestacions per mort i supervivència, excepció feta de l'auxili per defunció. En aquests casos, els efectes econòmics per als beneficiaris es retrotreuen a la data de l'accident.
| EXEMPLE |
|---|
| Un treballador comença les vacances el dia 1 d'agost de 2014 i embarca en un creuer pel Mediterrani. Aquell mateix dia, el vaixell naufraga per raons desconegudes, i dues setmanes després les autoritats informen que no s'han pogut recuperar molts dels cossos dels passatgers, com ara el d'aquest treballador, que deixa vídua i dos fills de 3 i 5 anys. SOLUCIÓ: Els beneficiaris d'aquest treballador poden demanar les prestacions de viduïtat i orfandat corresponents a partir del moment en què hagin transcorregut 90 dies naturals des del dia 1 d'agost de 2014, i els efectes econòmics es retrotreuen a aquesta data. |
6.2.2. Novetats en aquesta matèria
La Llei 40/2007 ha suposat la introducció de notables novetats en aquesta protecció des de l'1 de gener de 2008, entre les quals podem destacar les següents:
- Incorporació de les parelles de fet a la protecció per viduïtat, auxili per defunció i indemnitzacions per AT&EP.
- Exigència de pensió compensatòria per a la protecció per viduïtat en cas de divorci.
- Introducció d'una prestació temporal de viduïtat de dos anys de durada.
- Reconeixement de drets a unions de fet anteriors a l'entrada en vigor de la norma.
Aquesta norma va encomanar al Govern, seguint les recomanacions del pacte de Toledo, l'elaboració d'un estudi que abordés la reforma integral de la pensió de viduïtat. Aquesta reforma integral, a hores d'ara, no s'ha produït, i la Llei 27/2011 únicament ha introduït novetats ressenyables en matèria de protecció per orfandat.
6.2.3. Característiques de les prestacions
Podem assenyalar les característiques comunes següents a totes aquestes prestacions:
- Totes les prestacions són imprescriptibles, excepte l'auxili per defunció, que prescriu al cap de cinc anys del moment en què s'hagi produït el fet causant (art. 43 del TRLGSS).
- Pel que fa al fet causant, la norma general és que el fet causant es produeix el dia de la defunció del causant-assegurat, però hi ha una excepció: en el cas de la pensió d'orfandat de fill pòstum, el fet causant es considera produït en la data del naixement.
- Els efectes econòmics es produeixen l'endemà del fet causant si el mort no tenia la condició de pensionista. Tanmateix, si el causant tenia la condició de pensionista, els efectes econòmics es produeixen el dia primer del mes següent al del fet causant.
- Retroactivitat del reconeixement quan la sol·licitud es presenta fora del termini de tres mesos establert: tres mesos de retroactivitat màxima des de la data de la sol·licitud.
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © 2010 Generalitat de Catalunya
