La sigla R+D representa les activitats de recerca i desenvolupament. Darrerament s’hi ha afegit la innovació, que converteix la sigla en R+D+I. La recerca fa referència a totes aquelles activitats que suposen invertir recursos amb la finalitat d’obtenir coneixement sobre una determinada matèria, mentre que el desenvolupament es concreta en aquelles activitats que, com a continuació de les de recerca, requereixen una implementació tecnològica. Finalment, la innovació consisteix a obtenir un valor de l’aplicació del coneixement que han aportat els dos passos anteriors.
El nivell d’excel·lència d’una organització (o d’un país, per exemple) es relaciona sovint amb el percentatge de recursos dedicats a l’R+D+I respecte dels seus ingressos totals (respecte del PIB, en el cas d’un país). No és casualitat, doncs, que les empreses o països d’èxit sostingut siguin les que més dediquen a l’R+D+I i viceversa.
L’SCT s’ha caracteritzat, des del seu inici, per ser un dels organismes de la Generalitat, i potser del conjunt de l’administració pública espanyola, més avançats i que més recursos ha invertit en l’R+D+I. Al llarg de la seva història l’SCT ha participat en programes europeus i continua fent-ho en projectes com SERTI, MIP, Easyway, EuroNCAP i Eurorap. L’SCT ha estat pioner a l’Estat en la proposta del permís per punts al govern central, en la implantació de la gestió de velocitat, alcohol i seguretat passiva com a eixos centrals de la política de seguretat viària, en la introducció del control de velocitat per trams o en la gestió del límit variable de velocitat.
Reptes de futur
Després de més de deu anys d’existència de l’SCT s’han produït canvis en l’entorn de la mobilitat que obliguen a posar el coneixement per sobre de l’actuació, tal com va passar als inicis de l’SCT (l’any 2000), quan el coneixement es va obtenir a partir de les bones pràctiques provades internacionalment. Ara, però, la situació ha canviat, les fites s’han assolit i apareixen una sèrie de conceptes que caldrà afrontar:
- Presència pública i internacional. L’SCT, en ser un organisme autonòmic, és obviat sistemàticament en favor d’altres organismes d’àmbit estatal. Aquest fet tapa, entre d’altres coses, el gran treball en matèria de trànsit que s’ha fet i s’està fent des de Catalunya, sovint d’una qualitat superior a la mitjana espanyola.
- Reducció de la mostra estadística de morts. La millora quant a reducció de morts de trànsit fa que les mostres estadístiques siguin més petites i per tant s’allarga el temps de presa de decisions. Calen nous mètodes i indicadors de diagnosi en temps real.
- Un mercat de SIT (Sistemes Intel·ligents de Transport) molt canviant. La intel·ligència aplicada a la gestió del trànsit avança ràpidament. Actualment es disposa de molta tecnologia instal·lada tant a les infraestructures com al vehicle. El final d’aquest camí són els vehicles de conducció assistida o totalment automàtica.
- Necessitat d’incorporar metodologies i indicadors estàndard d’avaluació d’alternatives tant pel que fa a seguretat viària com a gestió del trànsit. Cal poder-se comparar a la resta de països quant al sistema de presa i avaluació de decisions.
- Modelització i predicció de l’accidentalitat relacionada amb la mobilitat. A l’SCT li calen models predictius que li permetin planificar tant esdeveniments de tipus periòdic com simular esdeveniments impredictibles i pertorbadors del sistema.
Tots aquests factors, i d’altres, dibuixen un futur mogut però extremament apassionant on la relació humana amb la conducció, i amb la mobilitat en general, es veurà sacsejada segurament més enllà del que ara ens podem imaginar. És el moment, doncs, de pujar al tren i començar a construir el futur, més que de lamentar-se del present, perquè avui comença tot…
Seccions
