| |
| Com podem promoure canvis de conducta? |
 |
| Hi ha múltiples factors que intervenen en la seguretat viària (estructurals, culturals, socials, personals, d’infraestructura, mediambientals...), però amb aquesta guia pretenem augmentar la seguretat viària tot actuant en l’àmbit educatiu sobre les persones per tal que redueixin les conductes de risc i augmentin les d’autoprotecció. |
|
| s a dir, pretenem promoure canvis de conducta. Per aconseguir aquests canvis i per fer-los perdurables, no n’hi ha prou amb la informació sinó que s’han de plantejar accions educatives globals que tinguin com a finalitat el desenvolupament integral de la persona. |
|
| Això vol dir que les activitats o programacions que es plantegin no s’haurien només de centrar a oferir informació sinó que, per ser eficaces, haurien d’actuar en 4 grans àrees de manera combinada, tal com ens recomana Jacques Delors a L’educació amaga un tresor: (5) |
|
 |
 |
 |
| |
| rea del "saber" (aprendre a conèixer): |
|
| • |
Ensenyar a “aprendre a aprendre”: hem de ser capaços d’aprendre del nostre entorn de manera contínua. |
| • |
Per això és important: oferir coneixements i reflexionar-hi. Quins són els factors de risc? Per què? Quines són les conseqüències? Quines són les mesures preventives? Per què? Quina és la normativa? Quines són les normes de circulació bàsiques? Penses que la gent les compleix? |
|
|
|
|
|
|
|
| rea del "saber ser" (aprendre a ser): |
|
| • |
L’educació ha de contribuir al desenvolupament global de la persona, tenint en compte, a més dels coneixements, aspectes perceptius, emocionals, valoratius... |
| • |
Per això és important: |
|
» |
Introduir la percepció de risc: “tu també ets vulnerable, a tu també et pot passar”. |
| » |
Sensibilitzar: motivar per portar a terme conductes de mobilitat segura, presentar sentiments i valors favorables a l’acceptació de mesures preventives. (Protegir-se no vol dir ser un avorrit!) |
|
|
|
|
|
|
|
| rea del "saber fer" (aprendre a fer): |
|
| • |
Un cop coneixem el “què” i som conscients de la seva importància, hem de treballar el “com”, és a dir, “fer-ho”... |
| • |
Per això ens serà útil: fomentar l’adquisició d’habilitats/destreses que es conver-teixin en hàbits de prevenció i seguretat. (“Entrenar” a prendre i portar a la pràctica decisions preventives. No només es treballa l’aspecte cognitiu i valoratiu sinó també el conductual, ja que es tracta de portar les decisions a la pràctica, malgrat les pressions externes.) |
|
|
|
|
|
|
| |
| rea del "saber conviure" (aprendre a estar): |
|
| • |
Es tracta d’aprendre a conviure amb els altres, de manera responsable. |
| • |
Per això és important: |
|
» |
Respectar-se un mateix i respectar els altres (autoestima i empatia). |
| » |
Ser conscient de la repercussió que qualsevol acció pot tenir en els altres. |
|
|
 |
 |
 |
|
|
| Seguint aquesta mateixa línia, la Guia d’educació per a la mobilitat segura (4) recomana que qualsevol procés de prevenció passi per tres etapes de desenvolupament: |
|
• Informacions i conceptes: conèixer el perill
|
|
Informacions i conceptes bàsics. Moltes vegades ja són coneguts pels participants, independentment de la seva edat. No sempre s’han de tractar “de cap a peus”, però sí que és important verificar el coneixement de la seva l’existència i ajudar a ordenar-los. |
|
• Experiències perceptives: percebre el perill
|
| |
Cal treballar la percepció correcta de les situacions i els perills que interessa prevenir.
Es fa referència a experiències perceptives que també cal verificar, recordar o repetir per acabar d’interioritzar-les correctament. Així, quan els participants es trobin en situacions de perill podran reconèixer perceptivament el factor de risc treballat. |
|
• Actituds i valors: voler evitar el perill
|
| |
Els valors, les actituds i les emocions et fan actuar d’una manera o d’una altra.
Es manifesten en el moment de la decisió o el perill. La revisió i el canvi d’actitud vers l’autoprotecció és el pas més ferm per assegurar la prevenció de les principals situacions de perill en els diferents grups d’edat. |
