| |
| Aportacions de l’enfocament socioafectiu |
 |
| Aquestes tres etapes es relacionen amb la visió integradora que se’ns ofereix des de l’enfocament socioafectiu. Tal com ens proposen Pere Darder i Eva Bach (6), accions, pensaments i emocions estan íntimament relacionats: |
|
|
|
| Les emocions, els sentiments, les sensacions... ens fan pensar i actuar. Així, en l’àmbit educatiu, si volem generar canvis, no ens hem d’oblidar de les emocions. A més, les emocions ens ofereixen un element de motivació important. |
|
Les emocions s’han de reconèixer i s’ha d’aprendre a conviure-hi, a gestionar-les de forma que ens ajudin a protegir-nos i a relacionar-nos amb l’entorn de manera adequada.
|
|
Quines emocions s’han de tenir en compte en relació amb la mobilitat més segura?
• La por del perill: Per què tenim por?
• Felicitat, alegria, entusiasme: Què ens fa sentir bé?
• Sentiment de seguretat/inseguretat: Què ens fa sentir segurs/insegurs?
• Autoestima i autoconfiança: Per què volem destacar? Per què volem
impressionar els altres?
• Autoprotecció: Ens cuidem? Ens preocupem per la nostra salut i qualitat de vida? |
|
| Les emocions s’han de tenir en compte per aconseguir aprenentatges realment significatius que la persona consideri útils i aplicables i que, per tant, donin lloc a canvis de conducta. De nou, citem Pere Darder i Eva Bach: |
| |
 |
 |
 |
| |
“No hi ha aprenentatge significatiu pel sol fet que hi hagi activitat i que aquesta activitat s’integri estructuradament en el pla cognitiu , sinó que hi ha aprenentatge significatiu quan l’activitatés fruit de l’emoció, és a dir, quan s’estableix algun tipus de vinculació afectiva amb allò que estem fent i coneixent. [...] hi ha un aprenentatge significatiu quan el fer, el conèixer i el sentir troben un punt de convergència en el cervell humà.” (6) |
|
 |
 |
 |
|
|
I aquest aprenentatge emocional i significatiu es potencia mitjançant la interacció amb els altres: |
|
|
|
|
| |
“Com que l’emoció té a veure quasi sempre amb l’altre, directament o indirectament, la paraula clau no seria acció, sinó interacció. És la relació amb l’altre la que realment ens modela, perquè és la relació amb l’altre la que ens situa, la que ens fa descobrir el que sentim i ens ajuda a conèixer qui som.” (6) |
|
|
|
|
|
|
| Els espais de lleure són uns espais educatius que sempre han potenciat la participació d’infants i joves, la interacció i les actituds per damunt dels aspectes merament cognitius. Per això pensem que tenim molt a dir i a fer de cara a promoure conductes de mobilitat més segura en infants i joves. |
|
