La comissió
Valoració de la creació de la Comissió d’Estudi de la Seguretat Viària al Parlament de Catalunya
Alicia Alegret - PPC (AA): És una valoració positiva. Per primera vegada s’ha creat una comissió que parla estrictament de la seguretat viària en tots els seus àmbits i que dóna veu no només a la part política i institucional sinó també a les víctimes i professionals del transport i a tots el sectors relacionats amb la seguretat viària. Els grups parlamentaris tenim ganes de fer feina; no de fer política, sinó d’obtenir resultats i treballar conjuntament per reduir la sinistralitat i per millorar la consciència entorn de la seguretat viària.

Lluís Guinó - CiU (LG): S’ha de fer una valoració positiva des de dos punts de vista. Primer perquè aquesta comissió d’estudi havia estat reivindicada tant des d’un punt de vista parlamentari com des de les entitats que tenen a veure amb les qüestions de seguretat viària i sinistralitat, i per tant en aquest sentit és bo que el Parlament tiri endavant iniciatives com aquesta. I d’altra banda, l’aspecte més transcendent és que podrem estudiar a fons quines són les problemàtiques que generen la sinistralitat i a més a més donarem veu a totes aquelles entitats que tenen quelcom a dir sobre l’accidentalitat i la seguretat viària.

Joan Ferran - PSC (JF): És una comissió altament positiva perquè té una característica específica: tracta d’aquelles coses que realment preocupen a la gent del carrer i que els afecta en la seva vida quotidiana. A vegades la política té un llenguatge encriptat que parla de qüestions que al ciutadà li vénen una mica grans i en canvi aquesta comissió parla d’allò que a tothom sempre li ha afectat d’alguna manera, ja sigui perquè li han fet un bony al cotxe o perquè un familiar ha tingut un accident i està en una situació delicada. Plantejar tot això des d’una òptica que té poc a veure amb la picabaralla política i té molt a veure amb intentar que hi hagi menys morts i que hi hagi més seguretat a la carretera em sembla francament positiu perquè acosta la política a la ciutadania. A més, en la comissió tots posem el bé comú per davant del que podria ser un interès de rendibilitat immediata partidista.

Jaume Bosch - ICV-EUiA (JB): Jo crec que la creació d’aquesta comissió ha estat una fita important al Parlament. Hi ha diversos aspectes que m’agradaria destacar d’aquesta comissió: ha estat una demanda de diversos sectors relacionats amb la seguretat viària, sobretot d’associacions de víctimes d’accidents; la seva creació va ser aprovada per unanimitat a la cambra i per tant tots els grups vam valorar com a necessària l’existència d’aquesta comissió, i també el fet que en la primera sessió s’aprovés un programa de treball que va ser consensuat per tots els grups i que crec que defineix les prioritats que tots vam aconseguir acordar en el marc de la comissió.

Oriol Amorós - ERC (OA): Estem molt contents que aquesta comissió s’hagi posat en marxa perquè creiem que aquest és un tema en què la possibilitat d’estudi i d’arribar a acords amb una base tècnica solvent poden formar la construcció de solucions per al país i ajudar a la reducció de la sinistralitat. No creiem que sigui un tema en què els grups parlamentaris ho hagin d’enfocar des d’un punt de vista partidista, sinó que entenem que és un tema en el qual hem de buscar acords. L’única queixa és que vam començar una mica tard. Hauríem d’haver començat fa un any i mig, quan es va posar en marxa la legislatura. També crec que la comissió no s’hauria d’acabar en aquesta legislatura.

Què desitja impulsar des del seu grup parlamentari en aquesta comissió d’estudi?
AA: Nosaltres volem que la comissió serveixi per fer un seguiment real del Pla de seguretat viària de Catalunya. És un pla molt extens que preveu moltes mesures i és important que puguem fer un seguiment de l’aplicació. Detectar també les causes reals de l’accidentalitat, posar solucions i planificar sobretot tenint en compte l’educació, la prevenció i les campanyes de conscienciació, i especialment posar el focus on realment es detectin les debilitats en tot el que fa referència a la seguretat viària. Finalment des del Partit Popular de Catalunya volem que aquesta comissió doni veu a aquells que són els grans afectats dels accidents de trànsit i que a vegades no se’ls ha tingut prou en compte o no tenen una visibilitat gaire real, com són les associacions de víctimes i també els professionals del sector del transport, que segur que tindran coses a dir-nos i ens guiaran per aplicar noves mesures. En resum, posar en el centre de l’agenda política i mediàtica la seguretat viària com un factor clau que ens afecta a tots. 

LG: Bàsicament que tinguem coneixement de quines són les causes de l’increment de la sinistralitat a les nostres carreteres, fins a quin punt aquestes causes són produïdes per la conducta dels conductors del vehicles o fins a quin punt la manca de seguretat en alguns àmbits de les pròpies carreteres poden justificar aquest increments. Per altra banda donar veu a totes aquelles associacions que tenen interès en la seguretat viària i també a totes aquelles persones associades que han tingut una relació molt directa i d’impacte amb els accidents per fer palès que el Parlament és un fòrum on precisament aquestes inquietuds es poden veure tractades amb la màxima objectivitat possible. I un altre aspecte al qual voldríem donar especial rellevància des del grup parlamentari de Convergència i Unió és l’educació viària, perquè és fonamental.

JF: Jo crec que la tasca fonamental és diagnòstic i mesures. És a dir, anàlisi de la situació concreta amb totes les consideracions de tipus humà, però també d’infraestructura, de materials que es fan servir, de parc automobilístic, i un cop fet l’estudi de la situació en què ens trobem i per què ens hi trobem, doncs passar a una segona fase de prendre mesures a tots els nivells. A vegades els governs tendeixen a prendre mesures estrictament punitives: tenim accidents, pugem les multes, castiguem els infractors. Això, que és només un aspecte, creiem que ha de ser complementat amb sistemes d’educació, millora dels parcs mòbils, millora de les senyalitzacions, etcètera. La feina fonamental és diagnosticar i després trobar els mecanismes oportuns perquè allò dolent que passa no torni a passar.

JB: Dins dels objectius globals que compartim, nosaltres posaríem l’èmfasi en alguns en concret. Un d’evident, la lluita contra la sinistralitat; un altre, l’anàlisi de diversos sectors concrets que pateixen problemàtiques diverses, com per exemple les motos i els ciclistes; un altre aspecte que ens sembla que cal abordar és la qüestió de potenciar la formació i la sensibilització en relació amb la seguretat viària, i també posar especial atenció a les víctimes d’accidents viaris. 

OA: A nosaltres ens agradaria tornar a una política, que ens sembla que en aquesta legislatura s’ha afluixat, de treballar amb tota la societat per la conscienciació de la importància que té la moderació de la velocitat i el canvi de cultura de la conducció com a elements fonamentals per aconseguir reduir, com hem fet en els últims anys, l’índex de sinistralitat i de mortalitat en les carreteres. És evident que la velocitat no és l’únic factor d’accidentalitat, però és un dels factors que més incideix i sorprenentment per primera vegada en una desena d’anys, responsables polítics de l’àmbit de la seguretat viària han relaxat la consideració pública respecte al tema de la velocitat. Al grup parlamentari d’Esquerra també ens agradaria treballar tècnicament tots aquells temes en els quals encara tenim mancances com són els punts negres en els carreteres, les tanques de determinades carreteres que causes lesions als motoristes...

La sinistralitat viària
Creu que la societat és prou conscient dels estralls que provoquen els accidents de trànsit amb més de 200 morts anuals i mil ferits greus?
AA: Jo crec que sí, però des del moment que s’estan fent campanyes sobre l’ús dels elements de seguretat passiva perquè encara s’estan detectant accidents on els conductors o acompanyants no portaven posat el cinturó de seguretat o les mesures de protecció infantil o el casc amb la motocicleta, és que encara no hem arribat a un nivell de consciència òptim i que no es percep com un problema, com un perill que ens pot afectar a nosaltres també i no només al del costat. És veritat que s’ha avançant molt, perquè fa uns anys gairebé no hi havia cinturons als seients del darrere i avui és quasi impossible no trobar-te molts mecanismes de seguretat, però cal que els apliquem i ens els posem perquè les estadístiques encara revelen que hi ha persones que no ho fan, que van sota els efectes de l’alcohol, de les drogues, d’algun medicament que no permet conduir i no se n’és prou conscient. I també cal, especialment, controlar la velocitat excessiva en alguns trams. Encara cal avançar molt més.

LG: Jo penso francament que s’ha millorat moltíssim, que s’han pres mesures coercitives que s’han reflectit en la conducció i en la seguretat i per tant des d’aquesta perspectiva la gent ha pres molta consciència. Anys enrere no hi havia educació viària a les escoles i ara n’hi ha, anys enrere no es prenien mesures d’impacte com les que s’estan portant a terme i en aquest sentit em sembla que sí que hem millorat i evolucionat molt positivament. Una altra cosa és que la tipologia d’imprudències va canviant i les que es produeixen avui són diferents de les que es produïen anys enrere. I des d’aquesta perspectiva sí que és necessari que qui té la responsabilitat que això no es produeixi vagi també variant la manera d’enfrontar-se a determinats riscos que fins llavors eren desconeguts. Entre tots hem de prendre consciència que la sinistralitat a la carretera és una xacra social i que tots l’hem de mirar de resoldre. 

JF: Jo crec que sí, que la gent veu com un problema real els accidents de trànsit com a fruit d’un treball continuat al llarg de molt de temps, de moltes campanyes publicitàries, fruit de la lectura en els mitjans de comunicació, fruit de la percepció particular perquè tothom té algú en les seves relacions o en la seva família a qui ha succeït alguna cosa. No tindríem la disciplina que comencem a tenir en l’àmbit viari si no hi hagués hagut un procés d’interiorització per part de molta gent. Per exemple, la capacitat de velocitat dels cotxes moderns és realment espectacular i si no hi hagués una interiorització per part del conductor que quan va a més de 120 km/h el risc creix exponencialment, no tindríem la situació viària que tenim ara. Fa 15 o 20 anys enrere ningú tenia tan interioritzat que els temes de l’alcohol i la conducció eren incompatibles.
   
JB: Mai podem dir que la societat és prou conscient mentre hi hagi un sol accident, però és evident que la població està més sensibilitzada i és més conscient que abans. Hi ha indicadors molt clars d’això, com per exemple el costum bastant estès que, quan un grup de persones surt a prendre alguna cosa un dissabte a la nit, una no beu per poder conduir. O també el tema de la velocitat com un valor que es tenia fa uns anys en molts sectors i ara ja no és tal, i més aviat la persona que ven aquesta idea pot ser vista com un imprudent que posa en perill els altres. Dissortadament això no és aplicable al cent per cent de la població i hi ha sectors que no han arribat a aquest nivell de consciència, i per això és molt important el paper que han de tenir les autoritats, el conseller d’Interior, el director del Servei Català de Trànsit, per estendre la idea que l’excés de velocitat i totes les altres causes d’accidents són un factor de risc per a la persona que les practica i que posa en perill altres persones que no hi tenen res a veure.
 
OA: Jo crec que ho és molt més del que ho era i per tant avui la societat catalana és molt més intolerant amb la xifra de 200 morts que no pas fa deu anys amb la xifra de 500, 600, 700 morts que teníem, cosa que és bona. Crec, però, que la ciutadania no és prou conscient encara d’un aspecte secundari, perquè evidentment les vides són el més important, com són els costos econòmics de l’accidentalitat, que són enormes en termes de personal de bombers, sanitari, costos de reparació, de gestió del trànsit, d’embussos i també humans, d’indemnitzacions. En aquest sentit, qualsevol mesura que es pren per reduir la sinistralitat en termes econòmics és extraordinàriament beneficiosa perquè la sinistralitat és molt cara. També m’agradaria subratllar que el creixement de la precarietat en les condicions de treball fa que en determinats sectors laborals, com els transportistes o la petita missatgeria, estigui augmentant l’accidentalitat per una pressió laboral que aboca els treballadors a una conducció no responsable. S’hauria de tenir una actitud més vigilant en aquest camp.