Ara la Montserrat és una de les 301 persones que s’han posat en contacte amb el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes d’accidents de Trànsit (SIAVT) des de finals de març. Les 361 consultes fetes denoten la utilitat d’un servei pioner a l’Estat espanyol que cobreix les necessitats informatives i orientatives de les víctimes i dels seus familiars.

L’experiència de les víctimes i familiars
Com en el cas de la Montserrat, hi ha moltes altres tragèdies personals. Lourdes Martínez, resident a Blanes, va perdre el seu marit José Miguel en accident de trànsit el 4 de gener passat. Cap a les 16.25 h d’aquella tarda, un turisme va xocar frontalment amb la furgoneta del seu marit a la C-60, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental). La furgoneta va caure per un terraplè i ja no es va poder fer res per salvar-li la vida. Aquell dia el José Miguel feia 58 anys i es desplaçava per feina en les seves darreres jornades laborals abans de jubilar-se. Després d’aquell malson, la Lourdes va necessitar suport psicològic i va recórrer al SIAVT. "Per a la persona que ha mort ja no hi ha solució, però per a la persona que es queda l’existència del SIAVT suposa com a mínim una ajuda”, afirma Martínez. 

Mari Carmen Garcia, de Sant Cugat del Vallès, va patir un accident de trànsit el 28 de juliol del 2011. Un vehicle va envair el sentit contrari i va envestir-la quan circulava per la carretera que uneix Molins de Rei i Sant Cugat. A conseqüència de l’accident, va patir contusions i diverses cremades que l’han obligat a rebre tractament hospitalari. De moment continua tenint dolors i l’angoixa el fet de sentir que no va rebre una primera assistència mèdica ni suficient ni adequada. Per aquest motiu, va adreçar-se al SIAVT, "per conèixer quins recursos tenia com a víctima en l’àmbit sanitari, d’atenció primària i d’atenció especialitzada”, i per informar-se sobre "les prestacions complementàries”.

Vivències com les de la Montserrat, la Lourdes i la Mari Carmen confirmen la utilitat del SIAVT a l’hora de donar resposta a la situació de vulnerabilitat i desorientació en què es poden trobar els afectats d’un accident viari. L’educadora social i gestora del SIAVT, Gemma Solé, afirma que, de moment, els afectats que hi han contactat s’han mostrat "contents” i "agraïts”, fins i tot quan se n’ha fet un seguiment passat un mes. Solé explica que, "en cas d’accident lleu, la demanda és més aviat jurídica, per saber els procediments i els tràmits que han de seguir i on han de recórrer, i, si parlem d’un accident greu amb morts, a banda de les necessitats jurídiques, també n’hi ha de psicològiques, per saber on es poden adreçar per treballar el dol i poder afrontar la nova vida que se’ls ha presentat”.

El funcionament del SIAVT i la distribució del seu manual  
El SIAVT, que va entrar en funcionament a finals de març de 2012,  dóna compliment a un mandat del Govern de la Generalitat de Catalunya inclòs al Pla de seguretat viària 2011-2013. Té com a principal objectiu donar informació i orientació objectiva i especialitzada als afectats d’un accident de trànsit. En concret, el servei els apropa gratuïtament tots els recursos existents perquè les víctimes obtinguin informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent, puguin portar a terme els tràmits necessaris que genera un sinistre, i rebin suport i atenció psicològica.

En aquests primers mesos de funcionament, un total de 301 persones s’han posat en contacte amb aquest servei a través del telèfon 900 100 268 (278) i de la pàgina web victimestransit.gencat.cat (23). La majoria provenia de Barcelona (230), tot i que també n’hi ha que residien a Tarragona (30), Girona (25) i Lleida (16).

Aquests centenars de persones han generat 361 consultes. Les principals demandes informatives han estat d’àmbit legal (206) i psicològic (70). Així mateix, també s’han fet consultes relacionades amb l’àmbit social (53), sanitari (16) i policial i d’emergències (16).

Gràcies a l’equip que constitueix el SIAVT (17 gestors telefònics, 1 educadora social, 4 psicòlegs i 1 coordinadora), aquestes consultes s’han derivat a qui ha correspost en cada cas. Entre d’altres, les associacions de víctimes d’accident de trànsit, els grups de dol, el col·legi d’advocats, les companyies asseguradores, el consorci de compensació d’assegurances, el col·legi de psicòlegs, l’Oficina d’Atenció Ciutadana, els serveis socials bàsics, el Servei d’Ocupació de Catalunya, els centres cívics i els centres d’atenció primària.
També convé destacar que s’han distribuït 10.000 exemplars del Manual del servei d’informació i atenció a les víctimes d’accidents de trànsit per materialitzar les tasques del servei i orientar sobre les qüestions jurídiques, administratives, socials i psicològiques.

La visió dels cossos policials i les associacions de víctimes 
Els cossos policials i les associacions de víctimes valoren positivament els primers mesos de funcionament d’aquest servei. El sergent de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, Joan Carles Carrascosa, comenta que l’existència del SIAVT els dóna "tranquil·litat, perquè ofereix ajut en el moment que ja han desaparegut tots els serveis d’assistència urgent o immediata”. "Mentre interactuem amb les víctimes després del sinistre”, afirma, "ja sigui pel lliurament d’efectes personals o per la confecció de l’atestat, sabem que estan sent ben ateses.” Per la seva part, la sergenta de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Ana Belén Martínez, explica que el SIAVT complementa la tasca de seguiment que desenvolupa un comandament especial de la unitat d’accidents. "En casos de sinistres greus o mortals, el comandament es posa en contacte amb els afectats per assegurar-se que estan ben informats i per respondre a totes les demandes que tinguin a veure amb el cos policial o derivar-los a llocs com el SIAVT.”      

Què diuen les associacions de víctimes?
Quant a les associacions de víctimes, la directora i coordinadora de projectes de Stop Accidentes, Marilina Ferrer, afirma que la creació del SIAVT dóna resposta a les reivindicacions que ha fet la seva associació "des de fa 14 anys a les diferents administracions en relació amb la creació d’una oficina que centralitzés tots els recursos que són necessaris en cas d’accident”. La vocal de P(A)T, Montse Montal, explica que "la majoria de persones que han contactat amb l’associació en els darrers mesos ja han vingut derivades del SIAVT” i recorda "el cas d’un pare d’una víctima d’accident que va telefonar a l’associació perquè l’ajudessin a revisar l’expedient judicial”. Per la seva part, la presidenta de Trace, Rosa Sanvicens, assegura que "ara és una bona oportunitat perquè es conegui la feina de les associacions i l’afectat per accident de trànsit s’hi adreci des del primer moment i no quan han passat molts anys”. En aquest sentit, afegeix que "molts centres hospitalaris encara donen molt poca informació de les associacions”. La treballadora social de Trace, Lourdes Andreu, destaca que "les víctimes pateixen les conseqüències de l’accident de trànsit tot el dia a casa seva. Per això és molt important dotar l’afectat de les eines necessàries perquè sàpiguen utilitzar els recursos per gestionar la seva nova situació personal”. En relació amb aquests recursos, a més, afegeix que "la feina del SIAVT pot contribuir que hi hagi menys despesa pública, perquè, si es fa bé, no s’utilitzaran tants recursos per cobrir constantment les mateixes demandes”. Per acabar, Andreu observa que l’existència i el telèfon del SIAVT s’hauria de donar a conèixer quan et treus el carnet per circular.