En aquest sentit, l’IMLC compleix una funció bàsica en la detecció i l’anàlisi de drogues en les mostres de saliva que les policies de trànsit recullen en els seus controls policials.

Està demostrat que el consum de drogues incrementa el risc de patir accidents de trànsit. L’objectiu és combatre aquesta conducta de risc. Així, tant els controls de drogues, com els d’alcohol es fan per diversos motius: en cas d’infracció, d’accident o si l’agent observa símptomes evidents que facin presumir la conducció sota la influència de drogues. D’altra banda, aquests tipus de controls també es fan de manera preventiva.

A l’estat espanyol, els Mossos d’Esquadra han estat pioners en aquest àmbit i, des de l’any 2005 ja porten a terme controls de drogues. El 2007 les policies locals també es van sumar als controls en matèria de drogues i actualment sumen un total de 77 cossos de policies locals que practiquen controls de drogues.

En total a Catalunya s’han acomplert des del 2005 un total de 26.621 proves d’estupefaents. Aproximadament el 75% d’aquestes proves han obtingut resultats positius.

Procés de detecció
Avui dia, la detecció del consum de drogues es fa per mitjà d’un test d’anàlisi de saliva. El conductor ha de llepar una cànula i, així, s’obté una mostra de saliva que s’analitza en el mateix aparell i aquest indica si el conductor dóna positiu a les cinc substàncies que s’analitzen: cocaïna, opiacis, metamfetamines, amfetamines i cànnabis (THC). En aquest control té una especial rellevància la destresa de l’agent en el reconeixement de la simptomatologia no només pels aspectes tècnics que suposa, sinó també per motius econòmics. La prova costa prop de 70 euros i, per tant, no es pot fer de manera tan sistemàtica i generalitzada com un control d’alcoholèmia. Amb tot, a hores d’ara es tenen unes ràtios d’èxit i confirmació de positius d’entre el 70 i el 80%.

El paper de l’IMLC en l’anàlisi i en la confirmació
A partir d’aquí, l’agent de policia porta les mostres positives al laboratori, tot assegurant la cadena de custòdia on es validen les condicions de manteniment. Les mostres es guarden a la nevera i l’endemà es comencen a fer les analítiques. Els resultats definitius s’obtenen entre tres i cinc dies.

"Actualment, la prevalença de consum és haixix i cocaïna” diu Amparo Arroyo, cap del servei del laboratori forense de l’IMLC. "La cocaïna és un dels estimulants més potents del sistema nerviós central i una de les drogues d’abús més utilitzades actualment. El consum d’heroïna i altres opiacis ha disminuït encara que també se’n detecten casos”. Segons Arroyo, el perfil del consumidor és un conductor home amb una mitjana de 37 anys d’edat.

La cap del laboratori forense comenta que és molt important relacionar la presència de drogues amb factors físics que actuen sobre la persona i és per això "que els agents de policia en el moment de recollir la mostra han d’omplir un qüestionari on han de descriure l’estat de les pupil·les, la manera de caminar, l’estat anímic, el llenguatge i la coordinació motora del conductor”.

Manca de concreció legal
La legislació relacionada amb la conducció i el consum de drogues no està tan establerta com en el cas de l’alcohol, encara que alguns articles del Codi Penal permeten establir mesures en els casos en els quals se sospita que es condueix sota la influència de les drogues, però no hi ha fixades unes taxes determinades per a cada substància ni tampoc certa quantitat de droga màxima permesa per a la conducció. Segons Agustí Mora, responsable de toxicologia del laboratori, "estem preparats per saber el que s’ha consumit i quan, però la legislació actual només marca si s’ha consumit”.