Com s’estructura i quin contingut té aquest llibre?
El llibre s’estructura en dues parts. La primera es titula Del miedo al pánico i aprofundeix en els conceptes de por patològica, fòbia específica, fòbia complexa i estrès posttraumàtic. A més, també detalla els símptomes físics de l’angoixa i del pànic, explica el sistema immunitari del valor i reflexiona sobre l’antic art d’enfrontar-se al pitjor. Pel que fa a la segona part, es titula Casos reales y pautas de intervención i serveix de guia per a casos de fòbia complexa, com la por de perdre el control conduint o conduir amb pànic, la por de patir un infart conduint o el pànic a conduir després del part, entre d’altres; casos de fòbia específica, com ara tenir el permís de conduir i no fer-ho, tenir fòbia a la boira, a la tempesta o a fortes ratxes de vent, la por de conduir sense acompanyant o bé no obtenir el permís de conduir per por; i casos d’estrès posttraumàtic, com ara haver patit un accident de trànsit. 

Com pot complementar la tasca de conscienciació de l’SCT?
Des del Servei Català de Trànsit (SCT) es considera que obres com aquesta són complementàries a la tasca de l’Administració a l’hora de contribuir a una mobilitat més segura. Durant la presentació del llibre, el director de l’SCT, Joan Josep Isern, va explicar que l’organisme que dirigeix s’ocupa d’informar, formar i educar durant tot el cicle vital amb l’objectiu que els usuaris de la via pública prenguin consciència dels perills existents a la carretera. Pel director de l’SCT, el fet d’inculcar certa por o respecte a la conducció afavoreix conductes més responsables i cíviques al volant o al manillar. I precisament és aquesta conscienciació i prudència el que es busca a través de diferents accions que s’han dut a terme fins ara. Per exemple, entre el col·lectiu dels joves, la realització de parcs de bicicletes, ciclomotors i trainings de motoristes o bé xerrades a instituts de testimonis reals d’accidents de trànsit a través de programes com GAME OVER; o, per exemple, entre el col·lectiu de les persones grans, la realització de xerrades a casals d’avis i residències sobre els perills de combinar determinats medicaments i psicofàrmacs amb la conducció. 

Per Isern, "no hem d’oblidar que conduir té un component de perill i és necessari tenir-hi respecte”. No obstant això, i amb llibres com aquest, també alerta que "hem d’evitar tenir-hi una por excessiva que sigui perjudicial”. A parer del director de l’SCT, "Conducir sin miedo és una bona guia que pot ajudar a salvar vides, sobretot quan la por excessiva és contraproduent”.