Però, què passa amb els usuaris de la via pública que tenen massa por conduint? 

Aquesta ansietat els arriba a invalidar i bloquejar. Una por que pot arribar al pànic. Són conductors que pateixen molt al volant perquè tenen por de perdre el control, pensen que en qualsevol moment poden tenir un accident sense voler. Voldrien tenir garanties que no passarà res i com que això és impossible, procuren controlar-ho tot. Per començar, pugen al cotxe ansiosos, amb la respiració accelerada, taquicàrdia, quasi tremolant. Intenten tranquil·litzar-se, respirant a poc a poc, però com més intenten controlar-se, més es descontrolen. Com més veuen que estan nerviosos més procuren ser prudents, anar a poc a poc, tenir-ho tot controlat, tant la conducció alentint totes les maniobres, com les seves reaccions fisiològiques escanejant constantment el cor, la respiració, sense adonar-se que així encara provoquen més l’ansietat, fins i tot tremolors i marejos. La por fa que hi hagi persones que van per l’autopista a 65 km/h, o que mai avancen un vehicle en una carretera i forcen que el de darrere faci un avançament de dos vehicles. Això no és prudència. Això és por o fins i tot pànic.

L’absència de por al volant ens fa perillosos; l’excés, també. De diferent manera, perquè per exemple no és el mateix un accident a 150 km/h que un a 65 km/h. Però les persones que pateixen aquesta por senten que no controlen el vehicle i ho passen molt malament per la possibilitat de provocar un accident. És molt habitual que acabin evitant posar-se al volant en algunes circumstàncies (a l’autopista, a la carretera, de nit, amb pluja, etc.) o en totes, de manera que, finalment, la por els bloqueja i els invalida. La por els fa creure que no són capaços de conduir i en molts casos deixen de fer-ho, potser inicialment, com una cosa provisional, fins que no es trobin més segurs, però és clar, no es poden trobar més segurs si eviten conduir, perquè cada dia que passa confirmen la seva suposada incapacitat.

Què entenem per prudència i quins tipus de conductor hi ha?

Cal ser prudent conduint. Però què vol dir això? Segons el diccionari, "capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles. Por, precaució, temor del risc i del perill”.

Per tant, la prudència ben entesa implica una dosi de por raonable, una consciència realista dels perills. Però quan la persona té por de perdre el control sense voler, intenta controlar-ho tot, de manera que provoca un nivell d’ansietat que la fa conduir tensa, nerviosa, atabalada, cosa que la posa més ansiosa i la conducció no és ni de bon tros òptima. Un excés de prudència també pot ser perillós.

Podríem dir que hi ha tres tipus de conductors: 

• Els temeraris, perquè no tenen por. Fan imprudències pensant que "controlen”. Però com que no són conscients del perill objectiu, no són prudents.
• Els que tenen massa por i creuen que si són molt prudents i controlen no passarà res, però l’ansietat implica dèficit d’atenció, que viuen com a falta de control, miren de controlar més, i més es descontrolen. 
• Els que són prudents, és a dir, condueixen responsablement, sense oblidar el perill objectiu que implica la conducció, però gestionant bé la por.

Com podem aconseguir que els conductors no siguin temeraris per manca de por, ni per excés? Com es pot arribar a aquest equilibri?

Les campanyes de Trànsit estan orientades a informar i conscienciar del perill, és a dir, estan dirigides als que no tenen por.

L’excés de por necessita una bona gestió de l’ansietat. En aquest sentit hi ha tècniques terapèutiques que ajuden a resoldre definitivament aquest problema. És important saber com funciona aquesta por per gestionar-la correctament. Hi ha diferents tipologies: 

• Les fòbies específiques: el que no condueix de nit, o per l’autopista, o en trajectes llargs, o si va sol, o per la ciutat, etc. 
• Les fòbies complexes: el que tampoc utilitza transports públics, o l’avió,  etc. 
• L’estrès posttraumàtic: el que ha patit o presenciat un accident.

Per a tots els casos hi ha pautes concretes que, si es posen en marxa, fan que la persona gestioni progressivament l’ansietat, de manera que finalment aconsegueix conduir de forma prudent i responsable.

Només el que realment ha conegut la por es pot dir valent, els altres són inconscients.