• 2.2.1. Càlcul de la quantia del subsidi

• 2.2.2. El subsidi d'IT en casos especials
• 2.2.3. El pagament del subsidi d'IT
• 2.2.4. Naixement del dret al subsidi d'IT
• 2.2.5. Durada del dret al subsidi d'IT
• 2.2.6. Extinció del dret al subsidi d'IT
• 2.2.7. IT i protecció per desocupació

La prestació econòmica de la incapacitat temporal (IT) consisteix en un subsidi econòmic la quantia del qual s'obté d'aplicar a la base reguladora el percentatge corresponent. Aquesta quantia depèn de l'import de la base reguladora, a la qual s'apliquen uns percentatges que varien segons es tracti d'una contingència comuna o d'una contingència professional.

La base reguladora és el quocient de dividir la base de cotització per contingències comunes (BCCC) del treballador corresponent al mes anterior a la data de la baixa pel nombre de dies a què correspongui aquesta cotització. Si el treballador té retribució mensual, aquest import es divideix sempre entre 30.

Els percentatges per obtenir l'import de la prestació són els següents:

• 60 % de la base reguladora entre el quart i el vintè dia de la baixa mèdica, si bé la Seguretat Social únicament se'n fa càrrec a partir del dia 16è, i va a càrrec de l'empresari allò que s'ha abonat amb anterioritat.
• 75 % a partir del vintè dia.

La base reguladora és el quocient que resulta de dividir l'import de la base de cotització per contingències professionals (BCCP), què és la corresponent a accidents de treball i malalties professionals, del mes anterior a la data del fet causant (restant-li l'import de les hores extraordinàries, si n'hi ha en aquest mes) pel nombre de dies a què aquesta cotització faci referència. A aquest import, cal afegir-hi la quantitat que resulta de sumar el que s'ha percebut per hores extraordinàries que s'hagin efectuat i cotitzat durant l'any natural anterior al fet causant; la suma esmentada s'ha de dividir per 365 dies en el cas que el treballador hagi estat en alta aquest període complet. El percentatge, en aquest cas, és el 75 % de la base reguladora des de l'endemà de la baixa.

?

1. Treballadors en situació d'alta especial per vaga o tancament empresarial: amb caràcter general, l'article 131.3 del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (TRLGSS) estableix que "durant les situacions de vaga i tancament empresarial, el treballador no té dret a la prestació econòmica per incapacitat temporal".
2. Modificació de la base reguladora: si, trobant-se el treballador en IT, es produeix una modificació de les bases mínimes dels grups de cotització, i la base reguladora de la seva prestació queda per sota de la nova mínima establerta per a la seva categoria professional, la quantia del subsidi s'ha de calcular d'acord amb aquesta última, a partir de la iniciació dels efectes de la modificació. Idèntic procediment cal portar a terme si es modifica per conveni col·lectiu el salari del mes que va servir de referència per a la determinació de la base reguladora del subsidi, és a dir, el mes anterior al de l'inici de la situació d'IT.
3. Base reguladora en situacions de pluriocupació: es fa computant totes les bases de cotització de les distintes empreses, amb aplicació del topall màxim vigent.
4. Base dels treballadors que han causat alta el mateix mes en què sorgeix la incapacitat: en aquest cas, la base reguladora és la de cotització d'aquest mateix mes corresponent als dies treballats, dividida entre els dies a què es refereixi.

?

En tractar-se d'una prestació de pagament delegat, l'empresari, com a conseqüència de la seva obligació de col·laboració en la gestió de la Seguretat Social, ha d'abonar mensualment l'import total del subsidi al treballador, descomptant posteriorment de l'import de les quotes que ha d'ingressar el del subsidi abonat.

Pel que fa a la cotització a la Seguretat Social durant la situació d'IT, l'obligació de cotitzar continua. No obstant això, aquesta obligació no subsisteix durant la pròrroga dels efectes de la situació d'IT fins al moment de la qualificació de la incapacitat permanent.

?

El dret al subsidi neix:

• En cas d'accident de treball o malaltia professional, l'endemà de la baixa a la feina.
• En cas de malaltia comuna o d'accident no laboral, el subsidi s'abona a partir del setzè dia de baixa a la feina ocasionada per la malaltia o l'accident, i va a càrrec de l'empresari el pagament de la prestació al treballador dels dies quart a quinzè de baixa, tots dos inclosos. Cal tenir en compte que, en aquests casos, no hi ha prestació durant els tres primers dies de baixa mèdica.

?

La durada màxima del subsidi per IT ve referida als següents períodes màxims de la seva percepció:

• Les incapacitats temporals degudes a malaltia comuna o professional i a accident, sigui o no de treball, s'estenen mentre el treballador rep assistència sanitària de la Seguretat Social i està impedit per al treball, amb una durada màxima de 365 dies, prorrogables per uns altres 180 dies quan se suposi que durant aquesta pròrroga el treballador pot ser donat d'alta mèdica per curació.

Exhaurit el termini de durada de 365 dies inicial, l'Institut Nacional de la Seguretat Social, mitjançant els òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la incapacitat permanent del treballador, és l'únic competent per reconèixer la situació de pròrroga expressa amb un límit de 180 dies més, o bé per determinar la iniciació d'un expedient d'incapacitat permanent, o bé per emetre l'alta mèdica, per curació o per incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l'Institut Nacional de la Seguretat Social. En aquest últim cas, l'interessat pot, en el termini màxim de quatre dies naturals, manifestar la seva disconformitat davant la inspecció mèdica del servei públic de salut, el qual ha de fer la proposta corresponent a l'entitat gestora.

Es computen dins aquests períodes els de recaiguda i observació derivats d'un mateix procés patològic. No obstant això, d'acord amb el que estableix l'Ordre de 13 d'octubre de 1967, si el procés d'incapacitat temporal es veu interromput per períodes d'activitat laboral per un temps superior a sis mesos, se n'inicia un altre de nou.

Si continua la necessitat de tractament mèdic, per no ser definitives les reduccions anatòmiques o funcionals que presenta el treballador, s'ha de valorar i qualificar la situació d'incapacitat permanent en el grau que correspongui, i declarar la situació revisable en el termini de sis mesos. Només en aquest supòsit no s'exigeix per al reconeixement de la pensió d'incapacitat permanent durant sis mesos un període de cotització diferent de l'establert per a la IT.

• Els períodes d'observació per malaltia professional tenen una durada de sis mesos prorrogables per uns altres sis si hi ha necessitat d'ajornar el diagnòstic definitiu. Els períodes d'observació mèdica de malaltia professional, si aquesta existeix i es declara una IT derivada de malaltia professional, es computen en la durada de la nova IT el període consumit per observació mèdica.

?

D'acord amb el que estableix l'article 131 bis de la Llei general de la Seguretat Social, el dret al subsidi per IT s'extingeix per alguna de les causes següents:

1. Pel transcurs del termini màxim establert per a la situació d'IT de què es tracti. En aquest cas, només es pot generar un nou procés d'IT per la mateixa patologia o similar si hi ha un període d'activitat laboral superior a 180 dies o si l'Institut Nacional de la Seguretat Social, mitjançant els òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la situació d'incapacitat permanent del treballador, emet la baixa només als efectes de la prestació econòmica d'IT:
2. Per ser donat d'alta mèdica el treballador, amb declaració d'incapacitat permanent o sense.
3. Per haver estat reconegut al beneficiari el dret a percebre la pensió de jubilació.
4. Per la incompareixença injustificada a qualsevol de les convocatòries per als exàmens i reconeixements establerts pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social o a la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social.
5. Per mort.

Cal tenir en compte, no obstant això, respecte de l'extinció del subsidi d'IT, les consideracions següents:

• Quan la situació d'incapacitat temporal s'extingeix pel transcurs del termini màxim fixat legalment en 545 dies, és a dir, els 365 dies ordinaris més els 180 dies de la pròrroga, s'ha d'examinar necessàriament, en el termini màxim de tres mesos, l'estat de la incapacitat als efectes de la seva qualificació, en el grau d'incapacitat permanent que correspongui. No obstant això, en aquells casos en què continua la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat del treballador amb vista a la seva reincorporació laboral i la situació clínica de l'interessat fa aconsellable demorar l'esmentada qualificació, aquesta pot retardar-se pel període necessari, que en cap cas pot sobrepassar els 730 dies següents a la data en què s'hagi iniciat la IT. Durant aquests períodes no subsisteix l'obligació de cotitzar.

• Quan l'extinció es produeix pel transcurs del termini màxim o per alta mèdica amb declaració d'incapacitat permanent, els efectes de la situació d'IT es prorroguen fins al moment de la qualificació d'incapacitat permanent, en la data del qual s'inicien les prestacions econòmiques d'aquesta, tret que siguin superiors a les que percebia el treballador, ja que en aquest cas es retrotreuen aquelles al moment en què s'hagi exhaurit la IT.

• En el cas d'alta mèdica anterior a l'esgotament del termini màxim de durada de la situació d'IT, sense que hi hagi ulterior declaració d'incapacitat permanent, subsisteix l'obligació de cotitzar mentre no s'extingeixi la relació laboral o fins a l'extinció del termini màxim de durada de la IT, si es produeix amb posterioritat aquesta declaració d'inexistència d'incapacitat permanent.

• Si l'extinció de la IT es produeix per alta mèdica amb proposta d'incapacitat permanent, per acord de l'Institut Nacional de la Seguretat Social d'iniciació d'expedient d'incapacitat permanent, o pel transcurs dels 545 dies naturals, el treballador està en la situació de prolongació d'efectes econòmics de la IT fins que es qualifiqui la incapacitat permanent.

Amb caràcter general, doncs, l'obligació de cotitzar continua en la situació d'IT. No obstant això, aquesta obligació no subsisteix durant la pròrroga dels efectes de la situació d'IT fins al moment de la qualificació de la incapacitat permanent.

Finalment, el subsidi d'IT pot ser denegat o suspès per les causes següents:

1. Actuació fraudulenta del beneficiari per obtenir o conservar el dret.
2. Si el beneficiari treballa per compte propi o aliè.
3. També pot ser suspès el dret al subsidi si, sense causa raonable, el beneficiari rebutja o abandona el tractament que se li ha prescrit.
4. La incompareixença del beneficiari a qualsevol de les convocatòries realitzades pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social i a la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social per a examen i reconeixement mèdic produeix la suspensió cautelar del dret, a fi de comprovar si aquella va ser o no justificada. Reglamentàriament, es regula el procediment de suspensió del dret i els seus efectes.

?

Si un treballador es troba en situació d'IT derivada de contingències comunes i durant aquesta situació s'extingeix el seu contracte, continua percebent la prestació per IT en quantia igual a la prestació per desocupació fins que s'extingeixi aquesta situació, moment en què passa a la situació legal de desocupació en el cas que l'extinció s'hagi produït per alguna de les causes previstes a l'apartat 1 de l'article 208 del TRLGSS. En aquest cas, és a dir, quan l'extinció no s'ha produït per la voluntat incondicionada del treballador, té dret a percebre, si reuneix els requisits necessaris, la prestació per desocupació contributiva que li correspon si la percepció d'aquesta s'ha iniciat en la data d'extinció del contracte de treball o el subsidi per desocupació. Tanmateix, es descompta del període de percepció de la prestació per desocupació, com a ja consumit, el temps que ha romàs en la situació d'IT a partir de la data de l'extinció del contracte de treball.

Pel que fa a la cotització a la Seguretat Social, l'entitat gestora de les prestacions per desocupació ha d'efectuar les cotitzacions corresponents i assumir en aquest cas l'aportació que correspon al treballador en la seva totalitat per tot el període que es descompti com a consumit, fins i tot quan no s'hagi sol·licitat la prestació per desocupació i sense solució de continuïtat es passi a una situació d'incapacitat permanent o jubilació, o es produeixi la defunció del treballador que doni dret a prestacions de mort i supervivència.

En aquest cas, el tractament és més beneficiós per als treballadors, ja que si es troben en situació d'IT derivada de contingències professionals i durant aquesta s'extingeix el seu contracte de treball, continuen percebent la prestació per IT, en quantia igual a la que tenien reconeguda, fins que s'extingeixin les situacions esmentades, moment en què passen, si escau, a la situació legal de desocupació en el cas que l'extinció s'hagi produït per alguna de les causes previstes a l'apartat 1 de l'article 208 del Text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (TRLET). També en aquest cas el treballador afectat té dret a percebre, si reuneix els requisits necessaris, la prestació per desocupació corresponent, però sense descomptar-ne del període de percepció el temps que hagi romàs en situació d'IT després de l'extinció del contracte o el subsidi per desocupació.

?

<< Anterior | Següent >>