"Tornava d’un gran premi i havia dormit poc. Vaig anar a dinar amb els amics i després vam continuar amb les copes i vam empalmar amb el sopar i vaig continuar bevent.” L’Ignasi, com havia fet altres vegades, va agafar el cotxe per anar a un altre lloc.

Reconeix que el seu estat d’embriaguesa era considerable i que també havia consumit drogues. Baixava per les Rambles de Barcelona i, de cop, va topar contra la vorera i el seu cotxe va bolcar i es va enfilar per la vorera i va arrossegar tot el que tenia al davant. Fanals, papereres i un arbre que miraculosament va frenar el cotxe de cop i va impedir que atropellés un grup de turistes que estaven esperant a creuar el carrer. "Vaig sortir com vaig poder del cotxe, sense ni una rascada ni un cop. El primer que vaig pensar va ser que havia estat una sort que anés sol al cotxe!”

L’Ignasi va donar 0.98 mg/l a la prova d’alcoholèmia, gairebé quatre vegades més de la taxa legal permesa! "Per a mi i els meus amics era una pràctica habitual sortir de festa, beure i consumir. A mi mai m’havia parat la policia! Mai m’havien fet un control”, recorda. I afegeix: "Suposo que tenia la sensació de ser immune. Mai havia pensat que podia tenir un accident”.
La Guàrdia Urbana el va detenir i el va portar a la comissaria de la Zona Franca. Allà el van tancar en una cel·la. Era la primera vegada que dormia en una garjola. A l’endemà, judici ràpid i retirada del permís de conduir. Va agafar l’autobús i va anar cap a casa i ho va explicar. Els seus pares li van dir que això li hagués hagut de passar abans.

L’Ignasi té molt present que hagués pogut matar algú: "Crec que una motxilla així és impossible de portar i no m’ho hagués perdonat mai”. Al cap d’un any de l’accident de trànsit, va tenir la condemna definitiva: 365 dies sense permís de conduir, una sanció econòmica de 4.000 euros i 124 hores de treball per a la comunitat. Va tenir clar que, ja que havia de fer treballs per a la comunitat, volia fer-los en algun lloc que li servís per conscienciar-se i que estigués en certa manera relacionat amb el dany que ell hauria pogut ocasionar amb el seu accident.

Li van assignar TRACE, una associació que dóna suport a persones amb traumatismes cranioencefàlics, la majoria com a conseqüència d’accidents de trànsit.

"El primer dia que vaig anar a TRACE vaig pensar: Ignasi, on t’has ficat?” Però han anat passant els dies i les setmanes i la seva implicació, participació i el seu canvi d’actitud, reconeix, han estat evidents.

Ajuda els socis en les seves rutines diàries i al llarg de totes aquestes setmanes ha anat coneixent les històries de cada una de les víctimes de trànsit. "M’he adonat que jo podria estar en el seu lloc i això m’ha fet prendre consciència de cop.”

"Crec que a partir de l’accident i de la meva experiència amb víctimes d’accidents de trànsit ha canviat no només la meva manera de fer sinó  també de ser.” Li pregunto si algun dia s’oblidarà d’aquest episodi: "No, mai. Ni vull fer-ho.”