En un moment o altre qualsevol conductor o conductora pot patir una procés agut o una malaltia comuna que l’obliga a haver-se de tractar amb fàrmacs. Aquestes medecines d’ús comú poden provocar efectes secundaris que deterioren el rendiment psicomotor i que poden suposar una gran risc a la carretera.
Normativament no es contempla aquest tipus de processos aguts (al·lèrgies, grips i febre, cefalees) com un problema per obtenir o renovar el permís o llicència de conduir. Amb tot, no es pot oblidar que tots som responsables dels nostres actes al volant i que aquests processos aguts tractats amb antihistamínics, analgèsics, antitussígens, antipirètics, descongestius nasals, mucolítics o expectorants, etc., poden afectar la nostra validesa com a conductors, ja sigui per alteracions de la visió, augment del temps de reacció, disminució de l’atenció, mareigs o alteració del son.
Sigui com sigui, les reaccions adverses d’alguns medicaments poden minvar els reflexos, i comportar mareigs i somnolència, entre d’altres. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) fa incloure en els prospectes dels medicaments informació amb l’advertència dels efectes que poden tenir en les persones que condueixen o manipulen maquinària perillosa. A més, i amb l’objectiu de cridar l’atenció, s’ha establert que els medicaments que poden reduir la capacitat de conduir han d’incorporar un símbol o pictograma a la capsa.
Efectes d’alguns medicaments d’ús comú
Antihistamínics, analgèsics, antitussígens, antipirètics, descongestius nasals, mucolítics i expectorants formen part de la nostra farmaciola diària. Sovint molts d’aquests medicaments no es prenen sota prescripció mèdica o no cal recepta per adquirir-los. De tota manera, cal ser molt responsable a l’hora de medicar-se sense prescripció facultativa i especialment si s’ha de conduir. Els farmacèutics poden ser els nostres grans aliats, ja que poden dur a terme un important paper en la prevenció d’accidents de trànsit. Poden assessorar-nos dels efectes secundaris de les medecines i de la contraindicació de barrejar alguns medicaments entre si.
Vegeu alguns dels efectes de medicaments d’ús comú:
Antihistamínics
Els antihistamínics més antics tenen efectes poderosos sobre el sistema nerviós central que deterioren l’execució psicomotora. En el cas dels antihistamínics no sedants poden alterar la conducció si s’ingereixen en dosis elevades. Per això, caldria que els pacients que usen antihistamínics sedants no condueixin mentre els prenen.
Analgèsics i antitussígens narcòtics
S’ha de tenir especial cautela amb els analgèsics narcòtics (opiacis). Poden alterar la conducció perquè poden provocar sedació, addicció o somnolència. Els antitussígens per a tos seca o improductiva, que tenen com a components la codeïna, un alcaloide de l’opi, i el dextrometorfan, un derivat de la morfina, també poden tenir efectes greus a l’hora de conduir.
Analgèsics i antipirètics
Tant l’àcid acetilsalicílic com el paracetamol es recomana que s’administrin dissolts en un got d’aigua i que no es prenguin més de deu dies sense prescripció mèdica.
PROCESSOS AGUTS
L’AL·LÈRGIA
La coïssor d’ulls, la rinorrea, la pruïja, els esternuts... propis de les al·lèrgies poden actuar com a elements de distracció en el complicat procés de conducció. A tota aquesta bateria de símptomes propis de l’al·lèrgia també s’hi han d’afegir el propis dels antihistamínics usats per pal·liar aquests processos.
L’al·lèrgia és una patologia que afecta un 20% de la població de l’Estat i sembla que en 20 anys podria afectar el 50% de la població urbana. A més, segons investigacions recents, el pol·len urbà és molt més agressiu que el rural a causa de la presència dels gasos dièsel que emeten els vehicles de combustió del trànsit rodat.
Les reaccions al·lèrgiques poden produir alteracions del sistema nerviós central, així com del processament neurosensorial, el rendiment psicomotor i la memòria, i poden provocar irritabilitat, ansietat, insomni, apatia, depressió, etc.
LA GRIP
La grip generalment apareix de manera sobtada i presenta alguns símptomes que de vegades es confonen amb els d’un refredat comú. No obstant això, en casos de febre alta, dolors musculars, mal de cap, cansament o debilitat, tos, mal de coll i secreció nasal cal considerar-ho un procés gripal.
Aquesta simptomatologia pot actuar sobre la capacitat de concentració i provocar una distracció que pot ser perillosa, sobretot si el pacient es troba sota els efectes de medecines com ara sedants, hipnòtics, antihistamínics o antitèrmics, que poden afegir somnolència, reducció de la capacitat visual i increment del temps de reacció.
LES CEFALEES
Primer de tot caldrà distingir entre una cefalea tensional i una migranya. La cefalea relacionada amb factors emocionals o tensionals provoca mareigs, dificultat de concentració, inadaptació i falta d’assertivitat o capacitat d’estrès. Per tant, la seva presència originarà alteracions de l’atenció, distraccions i allargament del temps de reacció.
El malestar, la irritabilitat i el cansament són alguns dels efectes que amb més freqüència poden associar-se a la cefalea. Per això, conduir quan tenim mal de cap pot convertir-se en una situació de risc, atès que les nostres capacitats psicofísiques es veuran fortament alterades. És fonamental estar tranquil, ja que com més preocupacions tinguem, més distraccions podem patir, a més d’incrementar, encara més, el mal de cap.
Seccions
