012 Telefòn d’atencion ar elector
Introduccion: es eleccions
- QUINES ELECCIONS AURAN LOC ETH 27 DE MAI DE 2007 EN TERRITORI ESPANHOU?
- QUINES D’AGUESTES ELECCIONS AURAN LOC EN CATALONHA?
- PER QUE AN LOC ETH 27 DE MAI DE 2007?
- GUAIRI MUNICIPIS I A EN ESPANHA E EN CATALONHA?
- COM SE DETERMINE ETH NUMERO DE COSSOS QUE CORRESPON A CADA MUNICIPI?
- EI CERT QU'ETH NUMERO DE COSSOS A D'ESTER TOSTEMP IMPAR?
- QUE SIGNIFIQUE QU'UN MUNICIPI FONCIONE EN REGIM DE CONSELH DUBERT?
- QUINSEVOLH MUNICIPI POT FONCIONAR EN REGIM DE CONSELH DUBERT?
- QUE EI UA EATIM?
- QUÉ EI UN BAILE PEDANI?
- QUE EI ETH CONSELH GENERAU D’ARAN?
- QUINA EI ERA COMPOSICION DETH CONSELH GENERAU D’ARAN?
- GUAIRE DURE ETH MANDAT DES CONSELHERS GENERAUS D’ARAN?
- QUE SON ES CONSELHS COMARCAUS?
- QUINA EI ERA COMPOSICION DES CONSELHS COMARCAUS?
- QUE SON ES DEPUTACIONS PROVINCIAUS?
- QUINA EI ERA COMPOSICION DES DEPUTACIONS PROVINCIAUS?
QUINES ELECCIONS AURAN LOC ETH 27 DE MAI DE 2007 EN TERRITORI ESPANHOU?
Eth dimenge 27 de mai de 2007 auràn lòc es eleccions següentes:
- Eleccions municipaus en tota Espanha
- Eleccions as assemblades de Ceuta e de Melilla
- Eleccions autonomiques a 13 comunautats autonòmes: Aragon, Astúries, Balears, Cantàbria, Castelha-Era Mancha, Castelha-Leon, Extremadura, Madrid, Mórcia, Era Riòja e era Comunautat Valenciana
- D’autes eleccions de caractèr locau: es cabildos insulars canaris, es juntes generaus des territòris istorics d’Alaba, Guipúscoa e Biscaia, es conselhs de Navarra e eth Conselh Generau d’Aran
- Eleccions de dusau grad: conselhs comarcaus e deputacions provinciaus.
QUINES D’AGUESTES ELECCIONS AURAN LOC EN CATALONHA?
En Catalonha, eth dia 27 de mai, auràn lòc es eleccions següentes:
- Eleccions municipaus
- Eleccions ath Conselh Generau d’Aran
Des resultats des eleccions municipaus depenerà era formacion des conselhs comarcaus e des deputacions provinciaus.
PER QUE AN LOC ETH 27 DE MAI DE 2007?
Era Lei organica deth regim electorau generau establís qu'eth darrèr dimenge de mai de cada quate ans auràn lòc es eleccions municipaus.
Era Lei sus eth regim especiau dera Val d’Aran establís qu'es eleccions entà designar es conselhèrs generaus s’an de hèr eth madeish dia qu'es eleccions municipaus.
Mès informacion en:
- Art. 42 dera Lei organica 5/1985, de 19 de junh, deth regim electorau generau.
- Art. 14.2 dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d’Aran.
GUAIRI MUNICIPIS I A EN ESPANHA E EN CATALONHA?
Eth numerò de municipis en Espanha ei de 8.109. Catalonha se constituís en 946 municipis.
COM SE DETERMINE ETH NUMERO DE COSSOS QUE CORRESPON A CADA MUNICIPI?
Eth procediment entà determinar eth numerò de còssos que correspon a cada municipi ei establit ena lei electorau madeisha.
Cada tèrme municipau constituís ua circonscripcion ena quau s’escuelh eth numerò de còssos que resulte dera escala següenta:
Enquia 250 residents: 5
De 251 a 1.000: 7
De 1.001 a 2.000: 9
De 2.001 a 5.000: 11
De 5.001 a 10.000: 13
De 10.001 a 20.000: 17
De 20.001 a 50.000: 21
De 50.001 a100.000: 25
De 100.001 en tà dauant, un còsso mès per cada 100.000 residents o fraccion. S’i hig un còsso mès quan eth resultat ei parelh.
Eth Ministèri d’Economia e Isenda determine eth numerò de residents, o poblacion, de cada municipi. Es darrères chifres se publiquèren en BOE de 30 de deseme de 2006.
Mès informacion en:
- Art. 179 dera Lei organica 5/1985, de 19 de junh, deth regim electorau generau.
- Reiau decrèt 1627/2006, de 29 de deseme, peth quau se declaren oficiaus es chifres de poblacion resultantes de recensament municipau referides ar 1 de gèr de 2006.
- Art. 14 deth Reiau decrèt 605/1999, de 16 d’abriu, de regulacion complementària des procèssi electoraus, modificat peth Reiau decrèt 1382/2002, de 20 de deseme.
EI CERT QU'ETH NUMERO DE COSSOS A D'ESTER TOSTEMP IMPAR?
Òc, er article 179 dera Lei organica deth regim electorau generau establís que s'eth numerò de còssos resultat ei parelh, s’i higerà un lòc mès.
Mès informacion en:
- Art. 179 dera Lei organica 5/1985, de 19 de junh, deth regim electorau generau.
- Art. 14 deth Reiau decrèt 605/1999, de 16 d’abriu, de regulacion complementària des procèssi electoraus, modificat peth Reiau decrèt 1382/2002, de 20 de deseme.
QUE SIGNIFIQUE QU'UN MUNICIPI FONCIONE EN REGIM DE CONSELH DUBERT?
Eth conselh dubèrt ei ua peculiaritat de quauqui municipis damb pògui abitants que se caracterizen pera inexisténcia d’organizacion municipau coma tau, de manèra que son toti es abitants que, amassadi en assemblada vesiau delibèren e prenen es decisions que, en regim ordinari, corresponen ath plen der ajuntament.
Mès informacion en:
- Art. 140 dera Constitucion espanhòla.
- Article 199.7 e 200 dera Lei organica 5/1985, de 19 de junh, deth regim electorau generau.
- Article 29 e seg. dera Lei 7/1985, de 2 d’abriu, reguladora des bases deth regim locau.
QUINSEVOLH MUNICIPI POT FONCIONAR EN REGIM DE CONSELH DUBERT?
Foncionaràn en regim de conselh dubèrt es municipis damb ua poblacion inferiora a 100 abitants, es entitats locaus menors e es municipis que tradicionaument foncionen damb aguest regim.
Er article 140 dera Constitucion espanhòla se referís ath conselh dubèrt: “Era Lei regularà es condicions en qué sigue procedent eth regim deth conselh dubèrt”.
Era Lei 7/1985, de 2 d’abriu, reguladora des bases de regim locau a establit que foncionen en regim de conselh dubèrt:
- Es municipis damb mens de 100 abitants e aqueri auti que tradicionaument compden damb aguest singular regim de govèrn e administracion.
- Aqueri auti municipis en qué era sua localizacion geografica, era mielhora gestion des sòns interèssi o d’autes circonstàncies ac hèsquen conselhable.
Es sigles EATIM signifiquen: entitat d’ambit territoriau inferior ath municipi.
En Catalonha i a 58 entitats d’ambit territoriau inferior ath municipi (en Catalonha se nomenten entitats municipaus descentralizades-EMD).
Enes eleccions, es vesins escuelhen dirèctament ath baile pedani. Eth baile pedani e era junta vesiau an es atribucions qu'en regim generau des municipis se reconeish ath baile e ath plen der ajuntament.
Mès informacion en:
- Art. 199 dera Lei organica 5/1985, de 19 de junh, deth regim electorau generau.
En cas d’eleccions a entitats d’ambit territoriau inferior ath municipi (EATIM), es vesins escuelhen dirèctament ath baile pedani per sistèma majoritari, mejançant era presentacion de candidats per disparières formacions politiques, federacions, coalicions o agropacions d’electors.
Mès informacion en:
- Art. 199 dera Lei organica 5/1985, de 19 de junh, deth regim electorau generau.
QUE EI ETH CONSELH GENERAU D’ARAN?
Era Val d’Aran se configure coma ua entitat locau territoriau, damb personalitat juridica pròpria e plea capacitat e autonomia entath compliment des sues finalitats, determinada pera agropacion de territòris municipaus.
Eth Govèrn e era Administracion dera Val d’Aran se regissen pera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d’Aran, pes normes complementàries que se desvolòpen e, en tot aquerò que non sigue desvolopat per aguestes normes, pera legislacion sus era organizacion territoriau e eth govèrn locau de Catalonha.
Mès informacion en:
- Títol II dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d’Aran.
QUINA EI ERA COMPOSICION DETH CONSELH GENERAU D’ARAN?
Era Val d’Aran se dividís en sies circonscripcions, correspondentes as sies terçons istorics formadi per: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa e Quate Lòcs.
Eth Conselh Generau ei integrat per 13 membres distribuïdi dera manèra següenta:
- Pujòlo: 2 membres
- Arties e Garòs: 2 membres
- Castièro: 4 membres
- Marcatosa: 1 membre
- Lairissa: 1 membre
- Quate Lòcs: 3 membres
Era eleccion dirècta des conselhèrs generaus, convocada per decrèt autonomic, se realizarà cossent damb era legislacion electorau vigenta, mejançant listres barrades e segontes eth sistèma d’Hondt.
Mès informacion en:
- Títol II dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d’Aran.
GUAIRE DURE ETH MANDAT DES CONSELHERS GENERAUS D’ARAN?
Eth mandat des conselhèrs generaus dure quate ans, dera madeisha manèra que succedís en cas des membres des corporacions locaus.
Mès informacion en:
- Títol II dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d’Aran.
QUE SON ES CONSELHS COMARCAUS?
Era comarca se constituís coma ua entitat locau de caractèr territoriau formada pera agropacion de municipis contigús, a personalitat juridica pròpria e plea capacitat e autonomia entath compliment des sues finalitats.
Eth territòri dera comarca ei er ambit en qué eth conselh comarcau exercís es sues competéncies e ei definit pera agropacion des tèrmes municipaus que la intègren.
Mès informacion en:
- Decrèt legislatiu 4/2003, de 4 de noveme, peth quau s’apròve eth Tèxte rehonut dera Lei dera organizacion comarcau de Catalonha.
QUINA EI ERA COMPOSICION DES CONSELHS COMARCAUS?
Eth numerò de membres deth conselh comarcau se determine en foncion des residents dera comarca, cossent damb era escala següenta:
- Enquia 50.000 residents: 19
- De 50.001 a 100.000: 25
- De 100.001 a 500.000: 33
- De 500.001 en tà dauant: 39
Eth despartiment se hè en foncion deth numerò de còssos e de vòts obtengudi ena comarca enes eleccions municipaus per cada partit, coalicion, federacion e agropacion d’electors, tostemp qu'agen obtengut eth 3% o mès des vòts dera comarca.
Mès informacion en:
- Decrèt legislatiu 4/2003, de 4 de noveme, peth quau s’apròve eth Tèxte rehonut dera Lei dera organizacion comarcau de Catalonha.
QUE SON ES DEPUTACIONS PROVINCIAUS?
Es deputacions provinciaus son organs de caractèr supramunicipau. Es competéncies basiques qu'an es deputacions provinciaus son competéncies en matèria d’assisténcia e cooperacion juridica, tecnica e economica as municipis.
QUINA EI ERA COMPOSICION DES DEPUTACIONS PROVINCIAUS?
Eth numerò de deputats correspondent a cada deputacion provinciau se determine segontes es residents de cada província, cossent damb era escala següenta:
- Enquia 500.000 residents: 25
- De 500.001 a 1.000.000: 27
- De 1.000.001 a 3.500.000: 31
- De 3.500.001 en tà dauant: 51
Es juntes electoraus provinciaus despartissen, proporcionaument e en tot atier eth numerò de residents, es lòcs correspondenti a cadun des partits judiciaus eth dètzau dia posterior ara convocatòria d’eleccions, cossent damb era norma establida pera Lei organica deth regim electorau generau.
Mès informacion en:
- Art. 204 dera Lei organica 5/1985, de 19 de junh, deth regim electorau generau.