L’any 2012, només a Catalunya, un de cada deu conductors implicats en accidents de trànsit mortals es trobava sota la influència de begudes alcohòliques. Una xifra que s'ha anat reduint progressivament al nostre país amb fortes campanyes de sensibilització, educació i també gràcies a importants canvis normatius. Un fet menys conegut és que aquell mateix any 2012, un de cada quatre accidents de trànsit greus esdevinguts a la xarxa viària catalana van tenir com a causa principal la distracció en la conducció, és a dir la manca d’atenció permanent per part del conductor implicat com a presumpte responsable.
Aquest increment de la sinistralitat, en el qual la manca d'atenció continuada en la conducció esdevé una o fins i tot l'única causa per la qual es produeix un sinistre viari, és molt evident a les nostres carreteres. L’operativa diària dels diferents cossos de policia encarregats de la vigilància i el control del trànsit constata un fenomen preocupant com és l’increment de persones al volant o manillar que desvien l’atenció de la conducció cap a la lectura i l’escriptura de missatges per a aplicacions de serveis de missatgeria instantània, correu electrònic push, navegació GPS, i xarxes socials com Twitter o Facebook.
Analitzant les xifres dels accidents i la casuística d'aquests en vies interurbanes s'ha pogut constatar que, així com l'any 2010 a l’Àrea Metropolitana Nord es van produir 193 incidents de trànsit greus o mortals, en què el conductor reconeixia haver-se distret, l'any 2012 aquesta xifra, a la mateixa regió, es va multiplicar: 352 incidents de trànsit causats per una distracció en la conducció.
Distraccions i temps/espai de reacció
Mentre conduïm, el nostre vehicle es desplaça a una velocitat i seguint una trajectòria que obeeixen a l’exercici conscient per part nostra de la conducció. Nombrosos estudis científics avalen la complexitat i el necessari manteniment d’un grau d’atenció gairebé exclusiu i permanent per garantir la seguretat en els nostres desplaçaments. Quan aquesta conducció es du a terme de forma excessivament relaxada i ens distraiem, la velocitat i la direcció del nostre vehicle deixen d'estar sota control.
Un turisme, per exemple, mentre es desplaça pel carrer a 50 km/h recorre 13,8 metres per segon. Per tant, no ens resultarà gaire difícil calcular nosaltres mateixos quants metres podem arribar a recórrer amb el nostre vehicle mentre donem un cop d'ull al mòbil per veure qui ens ha enviat un missatge, o encara pitjor, respondre’l.
Estudis duts a terme per la National Highway Safety Transport Administration revelen que les persones que duen a terme aquest tipus de conductes desvien la seva atenció de la conducció durant 5 de cada 6 segons mentre continuen desplaçant-se, la qual cosa suposa que a 80 km/h recorrin 110 metres sense prestar cap mena d’atenció a la conducció. Una distància equivalent a la separació entre porteries d’un camp de futbol. Durant aquests períodes expressen conducció erràtica, ziga-zagues, reducció notòria de la velocitat de circulació i maniobres brusques de canvis de direcció (igual que conductors en evident estat d’embriaguesa). Aquesta circulació resulta imprevisible per a la resta dels usuaris i genera efectes negatius que afecten tot l’entorn.
"Hem de ser capaços de desenvolupar una cultura de seguretat en el trànsit i en el transport que no sigui tan condescendent amb la manca d’atenció en l’exercici de la conducció com ho va arribar a ser amb la conducció sota la influència de begudes alcohòliques.” Vernon F. Betkey, Jr. GHSA Chairman. Director de l’Oficina de Seguretat del Trànsit de Maryland, EUA.
Text: Ruth Vicente / Enric Escudé
Infografia:
Tribu Comunicació