Institut Casablancas de Sabadell (Vallès Occidental). Dimecres 7 de maig, a les nou del matí. La Mireia Sanz, monitora de GAME OVER, es disposa a compartir les seves experiències i reflexions davant d’una quarantena d’alumnes que a l’inici de la sessió s’interroguen sobre les causes que l’han portat a utilitzar una cadira de rodes. La Mireia va tenir un accident de trànsit en moto quan tenia 25 anys, però ells encara ho desconeixen. Al seu davant, però procurant ser una més entre tots, la Mireia sap que per aconseguir la interacció de tot el grup i, el més important, afavorir una reflexió que comporti bones pràctiques a la carretera, cal insistir en dos aspectes fonamentals: d’una banda, trobar conjuntament amb els alumnes l’explicació del que són les lesions medul·lars i, en conseqüència, els diferents tipus de paraplegia, i del que és el dany cerebral i el traumatisme cranioencefàlic. D’aquesta manera, els joves es conscienciaran sobre la pròpia vulnerabilitat en l’asfalt i la importància d’adoptar conductes segures com ara utilitzar els sistemes de seguretat passiva, com el casc i el cinturó, entre d’altres. D’altra banda, aconseguir que l’alumnat acabi de comprendre les conseqüències de les imprudències a la via pública instant-lo a reflexionar què comportaria patir en pròpia pell un accident de trànsit quant a mobilitat i autonomia, relacions interpersonals, aficions, etc.

Un cop acabada la sessió, alguns alumnes de l’Institut Casablancas reflexionen sobre el que feien malament fins ara i el que han après. És el cas de Dina Serra, de 22 anys: "Hi ha vegades que he agafat el cotxe quan no tocava. Normalment si he begut alcohol, no l’he agafat, però una vegada sí que ho vaig fer. Van ser cinc minuts i no em va passar res perquè tampoc havia begut exageradament, però, excepte aquell cop, mai l’havia agafat havent begut. Si condueixes, has d’estar amb el cap on estàs, que és conduint, perquè això pot afectar altra gent.” En Diego Martín, de 18 anys, es considera un bon usuari de la via pública, tot i que reconeix alguna distracció al manillar: "Yo me considero bastante correcto. Puede que a veces cuando voy en bici vaya un poco distraído, pero siempre intento pasar por el carril bici y mirar que no haya nadie delante que pueda atropellar.” D’altres, com la Laia Marín, de 16 anys, posa èmfasi en la inconsciència de joves com ella: "Molts cops pensem: això no em passarà a mi, jo sóc responsable, jo controlo, però no és així.” A continuació, a més, comparteix la idea que, amb poc esforç, ja pots contribuir a una mobilitat més segura: "En una vorera, no costa pas tant mirar a dreta i esquerra abans de creuar el pas de vianants, posar-te un casc o proteccions quan vas en bicicleta o moto, o bé ser conscient que l’excés de velocitat pot acabar en un accident greu.” En aquest sentit, la Maria Muñoz, de 16 anys, afegeix que "és molt important encendre els llums del vehicle per fer-te veure, i també evitar distraccions com la manipulació del mòbil”. Així mateix, igualment té molt clar que, a la carretera, no val la pena jugar-se ni la teva vida ni la dels altres: "Les xerrades de GAME OVER són molt útils perquè no et deixen indiferent. Reflexiones sobre allò que fas malament a la carretera i sobre quines actituds cal adoptar.”