Tot i que els prospectes d’aquests medicaments ja es refereixen al risc de conduir vehicles o realitzar altres activitats perilloses, molts conductors sovint no són conscients que els poden afectar negativament la capacitat de conduir. Es pot fer alguna cosa en aquest sentit?

Segons dades de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, l'any 2012 el 36,9% dels conductors morts en accident havien consumit algun tipus de substància toxicològica. D’aquests, un 29% havia pres alcohol, un 8,4% drogues i un significatiu 11,6%, psicofàrmacs. Aquesta xifra posa de manifest que, per primer cop des que el Servei Català de Trànsit (SCT) analitza aquestes dades, la presència de psicofàrmacs en sang en les víctimes mortals per accidents de trànsit supera la detecció de drogues. La constatació d’aquest fet ha posat en alerta l’SCT i, a banda d’obrir un debat en què es vol que els professionals de la salut liderin la qüestió, en el Pla de seguretat viària 2014-2016 ja s’ha apuntat la necessitat d’emprendre un estudi per detectar el consum de psicofàrmacs que posen en perill la conducció segura. Aquesta proposta reforça el que ja preveu el Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020.

Els psicofàrmacs són medicaments que s’utilitzen per reduir l’ansietat (ansiolítics) o per induir el son (hipnòtics). Alguns d’aquests fàrmacs també es poden fer servir per a altres problemes mèdics, com les contractures musculars o l’epilèpsia.



DEBAT OBERT

Els perills de la conducció havent pres determinats medicaments no només preocupen l’SCT, sinó que ja fa temps que hi ha un debat obert en aquest sentit. Així, la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN), en la publicació "Fármacos y conducción", planteja fins a 18 malalties que desaconsellen la conducció temporal o total, entre les quals hi ha cardiopaties, malalties renals, trastorns i cirurgies. La coordinadora d’aquest estudi, la doctora Esther Redondo, es mostra partidària de tenir en compte aquests factors que influeixen en la conducció i admet que "malgrat que la cultura de la seguretat viària ha avançat molt, els metges d’atenció primària no solem reconèixer-ho com un problema de salut pública de la nostra competència, i no està inclòs en el programa d’activitats preventives de la nostra pràctica diària”.

A més, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), en col·laboració amb altres institucions com la Direcció General de Trànsit (DGT) del Ministeri d’Interior, va posar en marxa fa uns anys una campanya amb l’objectiu de garantir que tots els medicaments que presenten efectes adversos que puguin afectar la conducció s’acompanyin de la informació necessària per fer un ús correcte de la medicació. La informació sobre aquests efectes adversos ja estava incorporada en els prospectes dels medicaments, però des d’aquesta campanya també s’inclou un pictograma en l’embalatge del medicament per cridar l’atenció de l’usuari i facilitar la identificació dels medicaments que podrien afectar la conducció. A més a més, a la pàgina web de l’AEMPS es pot consultar la llista actualitzada dels medicaments que porten el símbol identificatiu.