Els aspirants a policia fan les primeres pràctiques de regulació i ordenació del trànsit amb la Guàrdia Urbana de Barcelona

Es respiren nervis, tensió muscular, gestos seriosos... El lloc de trobada és darrere la Fira de Barcelona, al carrer de la Guàrdia Urbana; des d’allà s’entreveuen les columnes de Puig i Cadafalch. El dia és esplèndid després d’una setmana intensa de pluges. Però ells, una vintena de joves aspirants a policia, només tenen ulls i orelles per als seus formadors i monitors de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Se’ls veu concentrats, intenten retenir el màxim d’informació possible, ja que en breus moments, dividits en tres grups amb tres monitors, es disposaran en tres interseccions de l'avinguda del Paral·lel de la ciutat comtal i seran ells, els novells, qui regularan el trànsit.

La caporala Eva Genaró es comunica amb l’emissora que porta penjant a l’espatlla amb la sala de la Guàrdia Urbana: "D'aquí cinc minuts ens haureu d’apagar els semàfors de l’avinguda Paral·lel amb Lleida i Vilamarí, però també amb Tamarit i Entença, i amb Ricart, Manso i Rocafort. Copiat?” Em giro per mirar el Paral·lel i una angúnia em puja per tota l’esquena. Mare meva! Un fotimer de línies de bus, carrils bici, dos carrils per sentit a més del carril bus, la plaça Espanya més amunt... Si jo fos ells estaria tensa de debò. Observo els monitors, el gest és seriós però transmeten tranquil·litat, també és cert que un d’ells els sobrepassa en dos pams.

Perquè els aspirants se sentin tranquils primer sortiran els que ja tinguin pràctica o més seguretat, així cada un dels policies novells regularà la circulació durant deu minuts en dues tandes. Menut però decidit, el primer aspirant comença a gestionar el trànsit, em quedo perplexa i li dic a l’intendent de la Guàrdia Urbana i formador –és el seu professor de teòrica, amb més de vint anys d’experiència–, Robert Pujol: "Aquest noi en sap!” Somrient, l’inspector em comenta que sí, que aquest aspirant ja ho havia fet abans. Canvi. Surt un altre aspirant. Se’l veu més neguitós, més rígid. Però l’única manera d’aprendre és practicar. Així, d'un en un van desfilant tots els aspirants, els monitors els corregeixen, diuen que és una qüestió de postura, de confiança i seguretat en els gestos. Sigui com sigui, amb el volum de trànsit que hi ha en el lloc de la pràctica i la inexperiència ha de ser un bon tràngol. Però observo els seus professors, monitors i coordinadors i no els veig preocupats, transpiren confiança en els seus alumnes. Aquesta pràctica va sobre rodes.

Text: Sílvia del Amo

Vídeo: Connecta 3