Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

L’escrutini es fa de la següent manera :

• El President extreu, un per un, els sobres de l’urna i llegeix en veu alta la denominació de la candidatura votada.
• El President ha de mostrar cada papereta als vocals, interventors i apoderats.
• Finalitzat el recompte, es resolen per majoria els possibles dubtes i/o propostes que hi pugui haver.
• Posteriorment, el President ha d’anunciar en veu alta el resultat, especificant el nombre d’electors censats, el de certificacions censals aportades, el nombre de paperetes nul·les, el de vots en blanc i el de vots obtinguts per cada candidatura.
• Es penja en la porta del col·legi electoral una còpia de l’acta d’escrutini.

Sí, qualsevol persona pot presenciar l’escrutini dels vots de qualsevol mesa. L’escrutini és públic. El President ordenarà l’immediata expulsió de les persones que pertorbin o entorpeixin el seu desenvolupament.

Només els notaris, en l’exercici de les seves funcions, els candidats i els representants de les candidatures, si tenen dubtes sobre el contingut d’una papereta llegida pel president de la mesa en l’escrutini, poden demanar-la a l’acte per examinar-la. Els vocals de la mesa i els interventors no necessiten sol·licitar aquest examen, perquè el president ha d’ensenyar-los cada papereta després de llegir-la.

Qualsevol elector que observi alguna irregularitat en l’escrutini pot manifestar-ho en concloure l’escrutini i la seva protesta o reclamació s’ha de fer constar en l’acta de la sessió.

Les paperetes s’han de destruir, en presència dels concurrents, immediatament després de finalitzar l’escrutini, amb excepció d’aquelles paperetes que no hagin estat declarades vàlides i de les que hagin estat objecte d’alguna reclamació. Aquestes paperetes es conserven amb l’acta de la sessió, per a futures reclamacions i recursos.

L'escrutini oficial comença el tercer dia següent al de la votació i, en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, el fan les juntes electorals provincials. L'escrutini de cada circumscripció és un acte únic, malgrat que pot durar més d'un dia. En tot cas, no pot acabar més tard del sisè dia després de la votació. És un acte públic.Del 28 de novembre a l’1 de desembre.

És “vot en blanc”, en les eleccions al Parlament de Catalunya, el sobre que no contingui papereta i el vot emès a favor d’una candidatura legalment retirada. Aquesta és, en principi, l'única forma per a votar en blanc a les eleccions al Parlament de Catalunya, ja que no es preveu l’edició de paperetes en blanc.

Els vots en blanc no són considerats per al repartiment d’escons; simplement formen part dels vots vàlids, per la qual cosa influeixen en el percentatge de vots obtinguts per cada candidatura, ja que la presentació de resultats acostuma a fer-se sobre percentatge de vots vàlids i poden tenir influència en la barrera legal (aquesta és d’un 3% sobre els vots vàlids, en els quals estan inclosos els blancs).

Són “vots nuls” els que s’emeten en un sobre o amb una papereta diferents dels oficials, així com les paperetes introduïdes en l’urna sense sobre i les introduïdes en sobre que continguin més d’una papereta de diferent candidatura (si el sobre conté diverses paperetes de la mateixa candidatura, el vot és vàlid, però compta com un de sol). Són també nuls els vots en paperetes en què s’haguessin modificat, afegit o ratllat noms de candidats o alterat el seu ordre de col·locació, així com aquelles paperetes en què s’hagués introduït qualsevol llegenda o expressió, o produït una altra alteració de caràcter voluntari o intencionat. Són vots no vàlids i aquests no tenen cap influència en el repartiment d’escons; només són una dada més que forma part dels resultats electorals. No computen a efectes d’establir el resultat electoral.

El vot nul és un vot invàlid, és a dir, que no computa als efectes d'establir el resultat electoral. Per contra, el vot en blanc és un vot vàlid, la qual cosa li atorga valor a l'hora determinar la barrera electoral. La llei estableix que a l'hora d'atribuir escons no es tenen en compte les candidatures que no hagin obtingut el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció, la qual cosa vol dir que els vots en blanc es tenen en compte a l'hora de determinar quin és el nombre de vots que supera aquest tres per cent.

Són “vots vàlids” la suma dels vots a favor de candidatures que no hagin estat anul·lats per algun defecte i dels “vots blancs”. Els “vots nuls” no es compten com a “vots vàlids”.

Vots vàlids = vots blancs + vots candidatures / Vots totals = vots vàlids + vots nuls.

L’abstenció està formada per les persones inscrites en el cens electoral que, sigui pels motius que sigui, no exerceixen el seu dret de vot. Aquesta dada es dóna en la presentació de resultats tant en xifra de persones que no han votat com en percentatge sobre el cens.

És el conjunt d’electors que no exerceixen el dret al vot en unes eleccions. Es pot expressar en valors absoluts o en percentatges. La suma dels valors absoluts de l’abstenció i la participació sumen el cens electoral. La suma de tots dos percentatges és, òbviament, 100, ja que són conceptes complementaris.