Joan Josep Isern Aranda és el nou director del Servei Català de Trànsit des del febrer passat. Va néixer l’any 1957 a Barcelona. És pare de tres fills, de 25, 14 i 11 anys d’edat. Va cursar la llicenciatura d’Arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona. Quant a la seva trajectòria professional, ha ocupat diversos càrrecs dins de l’Administració. Ha estat subdirector general d’Infraestructures al Departament d’Interior, director general d’Infraestructures al Departament de Justícia i director del Consorci de Formació Contínua al Departament d’Empresa i Ocupació. Pel que fa a les seves aficions, són principalment esportives. Durant quatre anys va ser president del Club Esportiu Europa, de Barcelona, i, actualment, ocupa el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.
Quins reptes s’ha fixat com a director de l’SCT?
La continuïtat d’una unitat que està assolint un objectiu estratègic molt important: la reducció de la sinistralitat. Aquest servei té les seves potes principals en la reducció del nombre de morts, ferits i accidents a les carreteres catalanes. Per mi, aquest és l’objectiu bàsic. D’altra banda, tot això no es podria fer si no hi hagués una fase formativa des de les edats més elementals amb la implicació de les escoles i dels instituts.
Amb quines fórmules es pot continuar combatent la sinistralitat a les nostres carreteres?
Les fórmules són de tot tipus. La fórmula de la innovació en l’aspecte automobilístic és important perquè els vehicles surten, cada vegada més, amb sistemes preventius d’accidents, i per això haurem de continuar col·laborant amb el sector de l’automòbil. També cal destacar les fórmules de la pedagogia i la formació, atès que considerem que les persones tenen una formació contínua al llarg de la vida, especialment en l’aspecte del civisme i d’una conducció segura. D’altra banda, també cal aplicar totes les tecnologies que estan a l’ordre del dia en els àmbits de l’organització del trànsit, el control de la sinistralitat i els avenços tecnològics que permeten que la conducció sigui cada dia més segura.
Quins són els àmbits de la seguretat viària del nostre país que més li preocupen?
En aquests moments, els produïts per la crisi. La crisi afecta directament l’economia de les persones, afecta el vehicle particular de la família i el seu manteniment. Cada vegada ens trobem amb un nombre més important de vehicles vells, que no tenen les condicions mínimes de seguretat i sobretot de manteniment per ser a les carreteres. La crisi també està desviant una part important dels vehicles que circulaven per les autopistes a les carreteres convencionals, i això sempre és més perillós.
Què li pot aportar la seva trajectòria professional en l’àmbit de l’Administració de cara a la nova etapa com a director de l’SCT?
Vaig començar als 28 anys al Servei de Prevenció d’Incendis fent pràctiques de bomber al parc de l’Hospitalet. Durant més de dos anys vaig estar-me a la Direcció General d’Incendis fent pràctiques de tècnic de prevenció i de cap de guàrdia al control central de Bellaterra. Després vaig rebre una proposta per fer-me càrrec de l’equip d’arquitectura del Departament d’Interior i, a partir d’aquí, he ocupat diferents càrrecs fins a arribar a ser subdirector d’Infraestructures. El fet d’haver viscut tots els àmbits de la conselleria em dóna una visió de conjunt dels factors principals que intervenen en el Servei Català de Trànsit.
Com valora la constitució de nou de la Comissió d’Estudi de la Seguretat Viària al Parlament de Catalunya? Quins fruits creu que donarà?
La considero vital. Totes les aportacions que vinguin dels diferents grups en matèria de seguretat seran extraordinàriament positives. La visió global de la seguretat des de perspectives polítiques diferents segur que n’enriquirà alguns aspectes, com passarà també, sobretot, amb la prevenció. Quant als fruits, la comissió donarà visions diferents de la prevenció, i sobretot visions diferents sobre l’actuació que s’ha de tenir en l’aspecte preventiu.
Text: Mireia Camats i Elena López
Fotografies:
Jaume Cosialls