Eth Parlament ei era institucion que represente eth pòble de Catalonha.
Exercís era potestat legislatiua, apròve es pressupòsti dera Generalitat e contròtle e impulse era accion politica e de govèrn. Exercís tanben era rèsta de competéncies que li son atribuïdes per ordenament juridic e, er especiau, per l’Estatut d'autonomia de Catalonha.
Eth Parlament de Catalonha se compause de 135 deputats o deputades, que s’escuelhen entre es quate circonscripcions electoraus segons era distribucion següenta:
Es deputats e deputades son elegidi per sufragi universau, liure, parièr, dirècte e secrèt.
Eth sistèma electorau que regís ei de representacion proporcionau e a d’assegurar era representacion adequada de totes es zònes deth territòri de Catalonha.
Cossent damb era legislacion electorau en vigor, es caracteristiques essenciaus deth sistèma electorau d’eleccion dirècta des deputats e deputades son es següentes:
Laguens des 20 dies següents ara data des eleccions (dies feiners de deluns a diuendres) se constituís eth Parlament damb es deputats e deputades escuelhudes.
Constituït eth Parlament, eth president o presidenta dera Generalitat ei elegit pes deputats e deputades deth Parlament d’entre es sòns membres.
Eth mandat des deputats e deputades finalize en complir-se es quate ans dempús dera data des eleccions.
Tanben pòt acabar anticipadament: