De quina manera la crisi econòmica afecta la mobilitat?
Joan Solé (JS): La crisi econòmica genera una baixada de la mobilitat en general, tant d’aquella que es fa per motius d’ocupació (anar a la feina o a estudiar), com la personal (anar a comprar, gestions no professionals...). De fet, hi ha una relació molt gran entre el nombre d’ocupats i els indicadors de mobilitat.
Lourdes Roquet (LR): La crisi ha provocat una davallada important del trànsit en vies urbanes i interurbanes, ja que la mobilitat obligada i per oci ha disminuït molt. En el cas d’Abertis Autopistes, el 2011 vam registrar una caiguda del trànsit del 6,5% en el conjunt de la nostra xarxa a Espanya.
Òscar Llatje (OLL): La crisi afecta tant la demanda com l’oferta de mobilitat. Mentre el manteniment, la construcció i el disseny de noves infraestructures es retarda o  senzillament s’atura per la manca de pressupost, la demanda, per la seva banda, també es veu frenada per un cercle viciós que afecta les decisions de transport, sobretot si  aquestes són de tipus no obligat, com ara els viatges per oci i compres. També els  usuaris optimitzen les seves despeses de transport a través del canvi de mode de viatge, si poden, cap a modes més compactes (transport públic o vehicles d’elevada ocupació) o triant itineraris gratuïts enfront de vies de pagament. Això suposa una inversió més gran en temps de viatge (així com un augment dels accidents amb conseqüències greus, en general) que assumeix l’usuari.

Com afecta la crisi la seguretat viària?
JS: Ho desconec. Els accidents haurien d’haver minvat en valors absoluts en haver-hi, d’una banda, menor mobilitat i, de l’altra, un cert transvasament del vehicle privat cap al transport públic, que és més segur.
LR: L’actual crisi provoca que es redueixi el manteniment dels vehicles, fet que  comporta que la seva seguretat disminueixi. Tot i això, en el cas de les autopistes d’Abertis, la sinistralitat presenta una tendència a la baixa des de fa 11 anys. El 2011, els accidents es vanreduir en un 47,5% respecte del 2010. Treballem perquè les nostres autopistes siguin sinònim de seguretat.
OLL: La seguretat viària ha d’augmentar ja que hi ha menys vehicles circulant. Així la probabilitat d’accident disminueix, sempre que les condicions de les vies i vehicles, l’ús que en fan els conductors i la política de seguretat viària es mantingui raonablement  constant abans i després de la baixada de mobilitat. Ara, doncs, amb una accidentalitat molt més baixa que fa deu anys, afloren com a problema uns accidents greus que són a les vies secundàries i que abans restaven ocults pel volum dels accidents a les vies principals.

Creuen que aquesta crisi pot provocar un canvi modal del transport?
JS: De fet creiem que ja s’ha produït. Les nostres línies d’autobús, especialment les
interurbanes, guanyen viatgers a partir del segon trimestre de l’any 2010, i ho fan, possiblement, gràcies al canvi modal del transport individual cap al públic. Viatjant amb transport públic estalvies un 75% davant del que gastes amb el cotxe! Al cap d’un any són molts diners...
LR: La crisi econòmica ha representat un canvi mundial que afecta pràcticament tots els sectors, especialment el transport, i serà molt difícil que tornem a veure uns nivells de trànsit com els que hi havia abans. Després d’un període tant llarg de crisi, segur que alguns dels canvis modals que s’estan produint s’acabaran consolidant. També és probable que arrelin sistemes de car sharing, com el que hem engegat al web autopistas.com.
OLL: Com ja s’ha dit, els períodes de crisi incentiven l’ús del transport públic o de modes més compactes (car sharing….), per una qüestió d’optimització de recursos per part dels usuaris. La magnitud del canvi serà proporcional a la disponibilitat d’oferta d’aquest tipus de transport. El canvi cap a models més eficients des del punt de vista del consum energètic és una lluita estratègica que tots els països occidentals confronten després del desenvolupament dels anys 60 i 70. Ara potser s’ha tornat més urgent (no només important) per la constatació del canvi climàtic.