Ilyas Daoud
21 dels 27 Estats Membre de la UE fan servir sistemes de permís per punts (SPP).  Aquestes mesures complementàries a les tradicionals sancions consisteix en assignar a determinades infraccions una quantitat concreta de punts; com més greu és la infracció, més punts es perden. En cas que durant un cert període de temps s’hagi acumulat una  quantitat de punts determinada, es retira el permís de conduir. D’aquesta manera, els  sistemes de permís per punts volen tractar aquells casos en què es reincideix, ja que insta els conductors a vigilar el comportament que tenen a la carretera, atès que els fa  por perdre la llicència de conducció.

Actualment es coneix la gran repercussió d’impacte que el sistema de permís per punts té en les col·lisions que hi ha a la xarxa viària, però en alguns països aquesta  importància podria esdevenir-se només durant un temps. El manual BESTPOINT  presenta valuoses recomanacions, per tal de dissenyar i implementar un sistema de permís per punts eficient que afavoreixi contínuament la seguretat. D’altra banda,  mitjançant una constant comunicació s’hauria d’explicar la iniciativa i promoure  activitats que la reforcin, així com incloure les infraccions que vagin unides als  principals factors de risc que apareixen a les carreteres: excés de velocitat, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues, evitar l’ús dels diversos sistemes de retenció,  saltar-se un semàfor en vermell, conducció temerària o l’ús del telèfon mòbil mentre es condueix.

L’any passat tots els membres del parlament europeu van donar suport a aquest últim  element a l’Informe d’Iniciativa de Seguretat a Viària redactat per Inés Ayala Sender, ministra espanyola del Parlament Europeu.
"Els països que han aplicat el sistema de permís per punts informen de l’ampli suport  que han rebut per part de la població que el considera just. A diferència de les sancions econòmiques, aquesta mesura tracta de manera més apropiada els diferents sectors de la societat, incloent-hi aquelles persones que disposen d’uns ingressos més baixos, i  castiga els conductors reincidents d’una manera més estricta que no pas els conductors que ocasionalment cometen una infracció,” comenta Klaus Machata, membre del Consell de Seguretat Viària d’Àustria i coautor del manual.

BESTPOINT també suggereix altres mesures a llarg termini: un únic sistema de permís per punts comú a tot Europa. En primer lloc, perquè això sigui possible cal una  convergència en les principals infraccions de la seguretat a la carretera, especialment en la velocitat i l’alcohol.

Amb l’entrada en vigència de la Directiva d’Intercanvi d’Informació entre Països sobre seguretat viària referent a les infraccions de trànsit els conductors ja no tindran més la sensació que estan per sobre de la llei quan viatgin a l’estranger. Per exemple, atès que Luxemburg és un país de passada per a molts conductors es va haver de buscar un  sistema semblant. En aquest cas, els conductors no-residents que cometin infraccions perden els punts d’un carnet de conduir ‘virtual’ luxemburguès. Un cop s’han perdut  tots els punts, la llicència queda invalidada a Luxemburg. Aquesta pràctica també podria aportar noves idees a d’altres Estats Membre.



Dr. Josef Mikulík
El sistema de penalització per punts de la República Txeca va entrar en vigor l’1 de juliol del 2006 (el mateix dia que a Espanya). Però van caldre més de 10 anys per  convèncer les autoritats i la població per acceptar aquest sistema a la República Txeca. A partir d’aquell moment es van iniciar converses cada vegada més formals que es van posar de relleu a l’Estratègia de Seguretat Viària Nacional aprovada pel Govern txec al mes d’abril del 2006. La proposta d’introduir un sistema com aquest va esdevenir una de les mesures més importants de les que van aparèixer en aquest document.

El sistema de penalització per punts es va introduir després de desenvolupar durant mig any una campanya de conscienciació enfocada a explicar les característiques i els impactes corresponents. En aquest cas, el paper principal d’aquest procés el va tenir el ministre de Transports. La campanya "Noves normes de trànsit” inclou cartells, fullets  informatius, anuncis a mitjans de comunicació i la pàgina web del ministeri; eina que no va parar de funcionar durant els sis primers mesos del 2006. Malauradament no es va  tenir tanta cura a l’hora d’establir una estructura administrativa adient, ni en la formació del personal, ni en la provisió de les eines necessàries i, fins i tot, tampoc no va haver-hi una col·laboració estreta amb la policia de trànsit.

El sistema en si incloïa 45 infraccions valorades segons el grau de gravetat. Entre les infraccions més greus puntuades amb 7 punts hi havia, per exemple, l’acció de conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues. Un altre aspecte que cal apuntar és que en els casos en què hi ha més d’una infracció alhora es té en compte la de més gravetat i en el moment en què s’han obtingut tots els 12 punts es retira el permís de conduir. La pèrdua de la vigència de la llicència de conducció dura 12 mesos i es pot tornar a recuperar després que el conductor aprovi l’examen. Hi ha una bonificació de fins a 4 punts anuals si no s’ha comès cap infracció que comporti la detracció de punts.

L’impacte del sistema en els conductors txecs
D’altra banda, aquest sistema ha estat la mesura de seguretat més important que s’ha introduït des del 2006. En els anys anteriors no hi havia hagut cap canvi comparable a la
xarxa viària, ni en el material rodant, ni en el comportament dels conductors, ni tampoc en els volums de trànsit o la gestió de la seguretat. Això vol dir que podem considerar que el desenvolupament general de la seguretat viària a la República Txeca està  considerablement influït pel sistema de penalització per punts. I el resultat és força  positiu: gairebé s’ha aconseguir l’objectiu de l’Estratègia nacional de seguretat viària de reduir fins a la meitat el nombre de morts a les carreteres. Els morts han baixat fins al 43%. Gràcies a la gran campanya que s’ha comentat anteriorment, el nombre de morts a
la xarxa viària va caure més del 30% en els dos mesos següents i, fins i tot, durant el  mes anterior de l’entrada en vigència d’aquesta llei es va registrar el 14% menys de morts.