Vaig tenir la sort de poder anar-hi aquest estiu passat i la primera cosa que em va quedar clara és que la filosofia de vida que segueixen els hawaians no té res a veure amb l’estil de vida americà, ja que encara conserven força arrelats els seus orígens natius. Continuen vivint sota els efectes de l’aloha spirit, que significa, en el llenguatge hawaià, pau, compassió, agraïment i amor, i això es veu reflectit en tots els àmbits de la seua vida.
De fet, una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser la forma de conduir. La gent no té pressa per arribar al seu destí, no corren a la carretera, van tranquil·lament sense amoïnar-se i és molt estrany arribar a sentir el soroll d’un pito o els crits d’un conductor emprenyat. I encara més, tots els conductors d’autobús et reben amb un gran somriure i la típica camisa hawaiana de flors que, sense cap dubte, et fan sentir totalment immers en l’autèntic esperit hawaià!

El major caos circulatori s’observa a Honolulu, ja que és la capital i la localitat més gran de l’estat de Hawaii. Però, tot i això, no és res comparat amb el que es pot viure aquí. Les cues interminables i els insuportables embussos són pràcticament inexistents. Les motos, els cotxes i els autobusos (tant turístics com locals) semblen tot un i circulen sempre en harmonia.
Un altre tret definitori és que els motoristes que portin motos de poca cilindrada no tenen l’obligació de posar-se el casc, ni per dins de la ciutat ni per carretera, fet impensable en la nostra cultura, en què es dóna molt de valor a tots els elements de protecció.    

Road to Hana
Una de les experiències de què més vaig gaudir va ser a Maui, una illa petita i encantadora que ens va acabar captivant. En concret, va ser a la "Road to Hana”, una carretera que uneix la ciutat de Hana amb la de Kahului, a la costa est de l’illa, i que travessa la selva tropical més gran dels Estats Units. Encara que són només 84 quilòmetres els que separen aquestes dues localitats, és convenient dedicar-hi tot un dia per poder gaudir bé de tots els paisatges i racons idíl·lics que aquesta carretera ofereix. A més, s’ha de prendre la conducció amb molta calma, ja que al llarg del camí has de passar per ni més ni menys que 617 revolts i 56 ponts de sentit únic.

Cascades enmig de la selva tropical, piscines sagrades, platges de sorra negra, camps de bambú i jardins immensos amb vistes a l’oceà on perdre’s són parades obligatòries en aquest intens viatge a Hana. Està considerada una de les carreteres més perilloses del món, per això, acabar-la té la seva recompensa: a les botigues d’aquest petit poble venen diversos models de samarreta amb el lema I survivor the Road to Hana (he sobreviscut a la Road to Hana) i que són el millor premi i record possible.

La carretera està totalment envoltada d’arbres i al costat de l’immens oceà. D’aquesta forma, el color verd dels arbres i el blau de l’oceà i el cel s’ajunten per crear un paisatge especial que no deixa indiferent ningú i que no pots deixar de mirar, cosa que encara dificulta més la conducció!    

I és que encara que de vegades el camí se’t pot fer interminable, sobretot a la tornada, és una experiència única per la sensació d’alegria d’haver sobreviscut a una de les carreteres més perilloses del món, juntament amb la tranquil·litat que sents en estar completament envoltat de paisatges verges on molt poca gent ha pogut estar.