"Aquesta feina no la canviaria per cap altra”, sentencia Marga Viudes. Amb una situació familiar que ella qualifica d’"especial”, un germà amb síndrome de Down i una mare depenent als quals el taxi permet atendre diàriament, aquesta experimentada taxista  comença la jornada laboral a les cinc del matí i l’acaba cap a dos quarts de sis de la  tarda; dotze hores que distribueix en tres torns per ajustar-les a les seves necessitats personals. "El que més valoro de la professió és la possibilitat que em dóna de  dedicar-me a la meva gent. Amb una altra ocupació no podria disposar del meu temps amb llibertat i això és qualitat de vida.” "Els primers anys no van ser fàcils, anava molt perduda, no hi havia navegadors i Barcelona era una ciutat massa gran als meus ulls. A  més, la gent em mirava, perquè llavors érem molt poques les dones que portàvem un taxi.” La Marga condueix actualment el cinquè vehicle amb què exerceix com a taxista. Dues dècades a l’asfalt d’una gran urbs, en una professió que, segons explica, ha anat guanyant qualitat en el servei "gràcies sobretot a les noves tecnologies, com els  navegadors, el sistema GPS connectat al 112 o el fet de disposar de vehicles amb nous sistemes de seguretat”.

Evolució i regulació del sector
La professionalitat dels conductors també ha fet un salt qualitatiu des que ella va  començar, per exemple, en el terreny dels idiomes. Ara són molts els taxistes que  s’interessen sobretot per l’anglès, per tal de millorar la competitivitat i oferir un millor servei als turistes que visiten la capital catalana. De fet, un col·lectiu com el Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) ofereix als seus associats cursos subvencionats al 50% per aprendre nocions bàsiques que els permetin comunicar-se en llengua anglesa amb els  clients estrangers. I és que aquests representen avui dia una part important dels usuaris  del taxi a la ciutat comtal, en uns temps on el descens de la demanda ciutadana del  servei "ha estat brutal”, apunta la Marga. I afegeix: "La recaptació del taxi ha disminuït entre el 40 i el 50% respecte de l’any passat. La situació és molt complicada”. Cal tenir en compte que, als ingressos bruts d’aquests professionals, s’hi han de restar tots els  costos d’explotació fixos mensuals (benzina, manteniment dels vehicles, impostos, etc.); unes despeses que en el context econòmic actual deixen, de beneficis reals per al taxista, segons la Marga, uns 1.200 euros mensuals com a màxim.
"Avui dia el taxi està sobredimensionat i cal una regulació del sector, com han fet totes les empreses en aquest país”, assenyala. El cert és el que el col·lectiu ja ha pres mesures per combatre la pèrdua d’activitat a l’AMB. Una d’elles ha estat la regulació horària, a través de la fixació de torns de matí i de tarda i de la rebaixa d’hores del denominat  "doble torn” (taxis que operen les 24 hores del dia amb més d’un conductor). L’objectiu: acabar amb l’excés de vehicles als carrers i millorar la competitivitat d’un sector  professional que tot i les dificultats econòmiques que viu, representa una sortida atractiva per a molta gent que s’ha quedat a l’atur els darrers anys. És el cas del fill de la Marga, que amb 25 anys i amb estudis universitaris es posa cada vespre al volant del  Volkswaguen Golf Variant, groc i negre, que la seva mare engega a les cinc del matí.  "El meu fill va acabar els estudis, no va trobar feina i va optar per treure’s la credencial de taxista. Ja porta cinc anys en el taxi i està encantat”, apunta amb un gest de satisfacció.