Tal i com posa de manifest el text, escrit per la pedagoga i psicòloga infantil Montserrat Domènech i pel pediatre Eduard Estivill, l’adolescent es comporta de manera "irascible” de manera sobtada i és "molt incoherent a l’hora de donar i rebre afecte”, i pot passar de donar "mostres d’amor exagerades cap als seus pares a un rebuig total” en qüestió de  segons. Segons Mariano Hernández, "molts pares i mares es troben desemparats davant aquests canvis dels seus fills; intenten trobar respostes sobre la marxa i tot plegat fa que  tinguin un patiment continu”.

Canvi de referents
En la sessió que es va fer a Arenys de Mar, els participants van enunciar fins a 13 trets que caracteritzen el tarannà dels adolescents. En plena sintonia amb el contingut del  manual, Lorente i Hernández van focalitzar l’atenció en un d’ells: el canvi de referents  que experimenten els joves; els pares i les mares deixen d’estar al centre de les seves  vides i és aleshores que comencen a buscar models en els amics o en els seus cantants  preferits. En una època en què es volen fer moltes coses i es té una gran curiositat per experimentar novetats, és quan normalment els joves descobreixen el tabac, l’alcohol, el sexe i les drogues, i demanen als pares que els comprin una moto. Imitar els adults, diu el text, els fa sentir-se’n.
Max Escalera té dos fills; un de 18 i un de 14 anys. A la sessió va explicar que la seva fórmula ha consistit a fer de pare però també d’amic. És un dels aspectes que va  remarcar Mariano Hernández en la sessió; mostrar-se receptius amb els fills, estar  disponibles quan vulguin parlar "i que ells notin que, quan t’expliquen alguna cosa, hi  estàs interessat”. Escalera assegura que parla molt amb els seus fills: "Els aconsello, els centro”. És un dels punts bàsics perquè es generi confiança mútua entre uns i altres, explica el llibret. Va ser d’aquesta manera que Escalera fa temps va poder pactar amb el  seu fill deixar-lo sortir de nit amb els amics a canvi d’anar-lo a buscar a la discoteca  quan decidís acabar la festa. Amant de les motos des de ben jove, quan el seu fill gran li’n va demanar una es va oferir a pagar-li les classes a l’autoescola. Va suspendre, però, i per ara no hi tornarà, ja que "surt menys perquè té nòvia i està força més calmat”. Però això, diu el pare, li ha servit per aprendre que si vol aconseguir alguna cosa "s’ho ha de guanyar amb el seu esforç”.

Ajornar decisions
La conveniència d’ajornar la presa de decisions va ser una altra de les conclusions a què van arribar mares i pares d’adolescents a la jornada d’Arenys de Mar. Ajornar fins que els progenitors tinguin la seguretat que els fills són prou responsables com per satisfer les seves demandes. Important!: complir els terminis d’un ajornament; d’aquesta manera els adolescents veuran que els pares saben complir promeses sempre que ells compleixin la seva part del pacte. És la situació que viu actualment l’Anna Elisabet  Antúnez, una de les mares que va assistir a la presentació del manual. Antúnez té dues filles; de 15 i 13 anys. La més gran li va plantejar no fa gaire que li compressin una  moto; la noia ha començat un curs fora de la vila i li aniria bé per traslladar-s’hi. Però la mare va ser taxativa; per ara, no, "principalment perquè encara no la veig gaire  responsable; és molt despistada i per tant, no crec que estigui preparada. Primer m’ha de demostrar que s’ho mereix; aleshores en parlarem”.