
Era division entre terçons e municipis non coïncidís. I a quauqui municipis divididi en diuèrsi terçons e diuèrsi municipis agropadi en un terçon.
Ena imatge, es linhes neres delimiten es municipis e es colors es terçons:
-
Circonscripcion electorau
-
Lindau (o barrèra) electorau
-
Lei de Hondt
Circonscripcion electorau
Era circonscripcion electorau ei era delimitacion territoriau a on s’escuelhen es representants en foncion des vòts obtengudi per cada candidatura.
En cas des eleccions tath Conselh Generau d’Aran, era circonscripcion electorau ei eth terçon. Es terçons son ua division administrativa pròpria d’Aran, diferenciada dera division per municipis.
En cada terçon s’escuelhen es conselhèrs que seguissen:
- Pujòlo: 2 conselhèrs o conselhères
- Arties e Garòs: 2 conselhèrs o conselhères
- Castièro: 4 conselhèrs o conselhères
- Marcatosa: 1 conselhèr o conselhèra
- Lairissa: 1 conselhèr o conselhèra
- Quate Lòcs: 3 conselhèrs o conselhères
Lindau (o barrèra) electorau
Eth lindau o barrèra electorau ei eth limit minim de vòts que s’establís en recompde entà que ua candidatura pogue concórrer ara distribucion de sètis.
En cas des eleccions tath Conselh Generau d’Aran, cau qu’es candidatures superen eth 5% deth totau de vòts valids emetudi en terçon.
Un còp descartades es candidatures que non supèren era barrèra electorau de 5%, s’inície era distribucion de sètis per mejan dera lei de Hondt.
Lei de Hondt
Era lei de Hondt ei un sistèma d’assignacion de sètis apartenenti ath grop des sistèmes proporcionaus. Entà cada circonscripcion electorau, es vòts obtengudi pes candidatures se dividissen per ua sèrie contunhada de nombres naturaus (1, 2, 3 e següents), dits divisors. Es sètis s’atribuïssen as quocients mès nauts.
Exemple:
Terçon qu’escuelh 4 conselhèrs e a on s’an presentat 6 candidatures qu’an obtengut un totau de 1.100 vòts valids, cossent damb era distribucion que seguís:
Candidatura: |
A |
B |
C |
D |
E |
F |
Vòts obtengudi: |
447 |
227 |
192 |
170 |
46 |
12 |
Vòts en blanc: |
6 |
|
|
|
|
|
Era barrèra legau de 5% des vòts valids ei 55 (5% de 1.100); donques, en despartiment de sètis non s’auràn en compde es candidatures E e F, pr’amor que non an pas artenhut aguest minim.
Enes vòts obtengudi pera rèsta de candidatures s’aplique era lei de Hondt:
- Se dividís eth nombre de vòts obtengudi per 1, 2, 3 e 4, que son eth nombre de còssos a escuélher..
Eth resultat ei eth que seguís:
|
Vòts/1 |
Vòts/2 |
Vòts/3 |
Vòts/4 |
---|---|---|---|---|
A |
447 |
223,5 |
149 |
111,75 |
B |
227 |
113,5 |
75,67 |
56,75 |
C |
192 |
96 |
64 |
48 |
D |
170 |
85 |
56,67 |
42,5 |
- Es sètis s’atribuïssen as quocients mès nauts. Quan es chifres de dus quocients son parières, s’atribuís eth sèti ara candidatura qu’age obtengut mès vòts en totau:
|
Vòts/1 |
Vòts/2 |
Vòts/3 |
Vòts/4 |
---|---|---|---|---|
A |
447 |
223,5 |
149 |
111,75 |
B |
227 |
113,5 |
75,67 |
56,75 |
C |
192 |
96 |
64 |
48 |
D |
170 |
85 |
56,67 |
42,5 |
- Donques, es sètis s’atribuïssen as formacions politiques que seguissen:
Partit A: 2 conselhèrs.
Partit B: 1 conselhèrs.
Partit C: 1 conselhèrs.
Partit D: 0 conselhèrs.