Er estat espanyòu s’organize territoriaument en municipis e províncies. Era província ei ua entitat locau damb personalitat juridica pròpria, determinada pera agropacion de municipis. Eth govèrn e era administracion autonòma des províncies corresponen as deputacions provinciaus.
Es deputacions provinciaus son organs d’eleccion indirècta, ei a díder, era sua composicion se concretarà a partir des resultats des eleccions municipaus qu’auràn lòc eth pròplèu dia 28 de mai.
Eth nombre de deputats e deputades corresponents en cada deputacion provinciau se determine segon eth nombre de residents de cada província, en conformitat damb eth barèm que seguís:
- Enquia 500.000 residents: 25 deputats e deputades
- De 500.001 a 1.000.000: 27 deputats e deputades
- De 1.000.001 a 3.500.000: 31 deputats e deputades
- De 3.500.001 entà deuant: 51 deputats e deputades
Enes eleccions deth 2023, eth nombre de deputats e deputades a escuélher en cada província, cossent damb era chifra de poblacion de cada municipi oficiauments aprovat er 1 de gèr de 2022, ei eth que seguís:
- Barcelona: 51 deputats e deputades
- Girona: 27 deputats e deputades
- Lleida: 25 deputats e deputades
- Tarragona: 27 deputats e deputades
A partir d’aguesti totaus, es Juntes Electoraus Provinciaus repartissen, cossent damb era poblacion, es lòcs de deputats e deputades corresponents a cadun des partits judiciaus.
Repartiment des lòcs de deputats
Un còp constituïts toti es ajuntaments dera província, cada Junta Electorau de Zòna hè eth repartiment des lòcs de deputats e deputades en partit judiciau, cossent damb eth procediment que seguís:
- Hè ua relacion de toti es partits politics, coalicions e federacions, e de cadua des agropacions d’electors qu’agen obtengut quauque còsso laguens de cada partit judiciau, ordenadi peth nombre de vòts obtengudi.
- Distribuís es deputats e deputades provinciaus as desparières candidatures per mejan dera lei de Hondt.
Un còp hèta era assignacion de lòcs de deputats e deputades, eth Conselh Electorau de Zòna convòque separadaments, enes cinc dies següents, es còssos des formacions politiques qu’agen obtengut lòc de deputats. Aguestes formacions les cau escuélher, d’entre es listes de candidats qu’an eth supòrt d’aumens un tèrç d’aguesti còssos, es quaus an d’èster proclamadi deputats e tres suplents.
Un còp hèta era eleccion, era Junta Electorau de Zòna proclame es deputats e deputades elegidi e es suplents.
Eth cincau dia obrant posterior ara proclamacion des deputats e deputades elegidi se constituís era deputacion qu’escuelherà ath sòn president per majoritat absoluta en prumèra votacion o per majoritat simpla en dusau.