Contacte
Eth dia 28 de mai de 2023 se celèbren eleccions municipaus en toti es municipis der estat espanhòu.
En aguestes eleccions, s’escuelhen es còssos e còsses qu’an de constituïr es ajuntaments pendent es propèrs quate ans.
Segontes es resultats des eleccions, es ajuntaments se constituïràn en session publica eth dia 17 de junh de 2023. Ena madeisha session de constitucion, eth Plen escuelh eth baile e bailessa.
En cas de que s’auesse interpausat un recors contenciós electorau contra era proclamacion des còssos e còsses elegidi, era constitucion des corporacions municipaus se harà eth dia 7 de junhsèga de 2023.
Nombre de còssos/es
Eth nombre de còssos a escuélher en cada municipi s’establís en foncion dera poblacion de cadun segon era escala següenta:
- Fins a 100 residents: 3 còssos e còsses
- De 101 a 250: 5 còssos e còsses
- De 251 a 1.000: 7 còssos e còsses
- De 1.001 a 2.000: 9 còssos e còsses
- De 2.001 a 5.000: 11 còssos e còsses
- De 5.001 a 10.000: 13 còssos e còsses
- De 10.001 a 20.000: 17 còssos e còsses
- De 20.001 a 50.000: 21 còssos e còsses
- De 50.001 a 100.000: 25 còssos e còsses
- De 100.001 entà deuant, 1 còsso e còssa a somar per cada 100.000 residents o fraccion (eth nombre de còssos a d’èster impar; en cas de qu’eth calcul resulte parelh, se n’ahig 1 mès).
Sistèma electorau
Catalonha ei format per 947 municipis.
Es municipis damb ua poblacion superiora as 250 abitants, un totau de 768 municipis que representen 81% des municipis catalans, escuelhen es sòns representants cossent damb un sistèma electorau comun qu’a es següentes caracteristiques:
- Es circonscripcions electoraus son es municipis.
- Es candidatures se presenten en listes barrades e bloquejades.
- I a ua barrèra electorau de 5% des vòts valids.
- Eth despartiment de bancs se hè segontes era formula de Hondt.
Ena rèsta de municipis e entitats locaus, es sistèmes electoraus que s’apliquen presenten singularitats pròpries:
- En municipis d’enquia 250 abitants e que non foncionen pas en regim de conselh dubèrt (173 municipis catalans):
- S’escuelh 3 còssos enes municipis d’enquia 100 abitants; e 5 enes municipis d’entre 101 e 250 abitants.
- Es candidatures presenten listes d’enquia 3 candidats enes municipis d’enquia 100 abitants; e d’enquia 5 enes municipis d’entre 101 e 250 abitants.
- Eth vòt non ei entara lista, mès individuau tath candidat: es electors pòden votar un maxim de 2 candidats enes municipis d’enquia 100 abitants; e un maxim de 4 enes municipis d’entre 101 e 250 abitants.
- Recompde per majoritat relativa: se proclamen elegidi es candidats damb eth nombre mès naut de vòts.
- En municipis que foncionen en conselh dubèrt (6 municipis catalans):
- Candidatures uninominaus.
- Recompde per majoritat simpla: se proclame baile o bailessa era persona candidata damb mès vòts.
Listat de municipis damb eth nombre de còssos e sistèma electorau
Paritat electorau
Era paritat electorau ei era preséncia equilibrada de hemnes e òmes ena representacion politica.
En cas des eleccions municipaus, aguesta composicion equilibrada supause que, enes municipis de mès de 3.000 abitants, en conjunt dera lista electorau, e en tot cas en cada tram de cinc lòcs, es candidats e candidates d’un e d’aute sèxe non poderàn èster representats en mens d’un 40%. Quan eth darrèr tram dera lista non arribarà as cinc lòcs, era proporcion hemnes e òmes en aguest tram li cau èster çò de mès de pròplèu possible ar equilibri numeric.
Aguesta nòrma cau aplicar-la as listes de titulares e suplentes de forma independenta.